La incorporació de la perspectiva de gènere en la docència de la UOC

8 març, 2022
Perspectiva de gènere i docència als EEE

El 2021, en el marc dels  Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, va néixer un grup de treball que té l’objectiu d’assegurar que l’estudiantat rep una formació que incorpora la perspectiva de gènere en pro de generar una visió inclusiva de la nostra societat. Es tracta d’un element essencial per assegurar la qualitat formativa i la integració de la igualtat de gènere en les polítiques universitàries.

Avui, amb motiu del Dia Internacional de les Dones, entrevistem a la impulsora del grup de treball, la directora dels Estudis d’Economia i Empresa, Dra. Mª Jesús Martínez, i a les seves dues coordinadores, la Dra. Carmen Pacheco Bernal, directora del Grau de Màrqueting i Investigació de Mercats, i la Dra. Soledad Morales, directora del Màster de Turisme Sostenible i TIC.

  • Per què és important reivindicar la figura de la dona en el món de la docència?

Dra. Mª Jesús Martínez (MJM): La docència és una professió altament feminitzada i com a tal, presenta tots els seus atributs: més devaluació salarial, precarietat, menys reconeixement social… En l’àmbit universitari, observem un biaix de gènere, amb més presència masculina especialitzada en l’àmbit de recerca i més presència femenina vinculada a la docència i la seva gestió. A més, la recerca en l’actualitat acaba esdevenint el pal de paller de la promoció dins de la carrera professional del professorat universitari.

Però no hem d’oblidar que la docència presenta un gran impacte social. Permet facilitar l’aprenentatge de les persones, difondre el coneixement i, en definitiva, capacitar a les persones i transformar la realitat social mitjançant l’acció d’aquestes persones formades. Sense menystenir la importància de la recerca, s’ha de valorar i reconèixer tant l’activitat docent, com la de les persones que la desenvolupen amb dedicació i qualitat, que són fonamentalment dones.”

Dra. Carmen Pacheco Bernal (CP): És important reivindicar-la perquè, a més de la infrarepresentació de les dones en les categories més elevades de la carrera acadèmica, en l’àmbit de docència universitària podem observar l’impacte de gènere en la segregació horitzontal i vertical de les responsabilitats acadèmiques i de gestió i en la menor visibilitat de les dones i de les seves aportacions en el currículum educatiu. Des de les institucions d’educació superior hem de ser conscients d’aquesta situació per reduir-la i impulsar polítiques i programes de diversitat per incrementar la plena participació de les dones en l’ensenyament superior.

Dra. Soledad Morales (SM): Per justícia social i per resseguir el necessari camí cap a la igualtat real. Hem de tenir en compte que fins al 1910, les dones no es van poder incorporar a la universitat a Espanya, què era un feude patriarcal i elitista. Amb l’accés de les dones a la universitat es comença a trencar amb l’ideari de la inferioritat de les dones respecte als homes, les individualitza, les projecta a l’espai públic i visualitza la seva capacitat de crear coneixement. Des de les primeres feministes, les dones han deixat palès i han fomentat la creació de noves polítiques de gènere a la universitat, a la docència i també a la recerca. Gràcies a elles, i a dones com elles, hem aconseguit no només accedir a la universitat, sinó fer-hi carrera i convertir les universitats en espais més democràtics i oberts a tothom.

  • Què ha aportat la dona en la docència?

MJM: Tenint en compte les insígnies docents i pedagogues, la dona ha destacat per fer molta labor de formigueta, de treball discret, intens, generós i col·laboratiu, posant la docència al servei de les persones, amb professionalitat, coneixements i dedicació. Potser la manca d’empoderament de les dones ha contribuït a no donar prou de valor, ni difondre vastament les millores i innovacions que han anat incorporant i que enriqueixen i transformen la docència. 

SM: Les dones han aportat coneixements i metodologies que han qüestionat el coneixement establert. El feminisme ha creat nous marcs teòrics i noves categories d’anàlisi, i això ha impactat en el contingut i els enfocaments de la nostra docència. Gràcies a la incorporació d’aquests nous marcs de referència, la docència s’ha fet més inclusiva, rica i amb més capacitat transformadora. 

  • La transversalitat de gènere s’està aplicant en diversos àmbits socials i polítics. En el camp de l’educació, què és una docència amb perspectiva de gènere?

CP: Una docència amb perspectiva de gènere no és una docència sobre les dones o per a les dones. Tampoc es redueix a utilitzar llenguatge no sexista en les comunicacions docents i en els recursos d’aprenentatge. Una docència sensible al gènere analitza les semblances i diferències entre homes i dones en referència als seus comportaments, interessos o expectatives i identifica les causes i conseqüències de la desigualtat de gènere per reduir-la. A més, ha de tenir en compte altres característiques que afecten les persones i que influeixen en les situacions de desigualtat: sexe, classe social, raça, diferents capacitats, orientació sexual…

SM: Aquest tipus de docència ens vol fer veure que categories socialment creades, com el gènere, discriminen i es converteixen en elements de desigualtat. Permet descobrir noves realitats i categories d’anàlisi, així com entendre la interseccionalitat, a on el gènere, juntament amb altres categories com la classe social, la raça o l’orientació sexual són focus de desigualtat. A més a més, busca canviar la concepció del món, ja que és també una formació posicionada, que persegueix la transformació social.

  • Esteu treballant per incorporar la perspectiva de gènere en els vostres Estudis. Quin és l’objectiu principal?

CP: A través de les nostres titulacions volem oferir una formació que proporcioni a l’estudiantat eines que els permetin identificar estereotips, normes o rols socials de gènere. La finalitat és que aprenguin a identificar i qüestionar patrons de socialització dominants i a integrar, al seu torn, la perspectiva de gènere en les seves vides personals i professionals.

SM: L’objectiu principal és generar una formació transformadora capaç de donar resposta a les necessitats de la nostra societat.  També busquem donar visibilitat a les dones que han contribuït a la creació del coneixement i, per descomptat, incorporar una visió inclusiva. Això ho estem fent des de dos punts de vista: la transversalitat i l’especificitat.  

  • Quines accions concretes esteu duent a terme?

CP: El grup, format per set professors i professores dels Estudis i per un membre de la Unitat d’Igualtat de la UOC, va donar el tret de sortida encetant un procés de reflexió per facilitar la inclusió de la perspectiva de gènere en els Estudis. També vam portar a terme una diagnosi de com s’estava aplicant fins ara a les nostres titulacions i una recollida d’informació del que fan altres universitats. Volíem oferir recursos al professorat i un conjunt de bones pràctiques, per això hem creat una biblioguia de recursos. Estem en ple procés d’incorporar la perspectiva de gènere i la interseccionalitat en el disseny de les assignatures i en l’acció docent, i ho fem a través del disseny de reptes, activitats i resultats d’aprenentatge que visibilitzin la dona o la diversitat de manera plural i complexa, o perseguint una anàlisi crítica de l’objecte d’estudi des d’una perspectiva de gènere. Pel que fa als recursos d’aprenentatge, volem assegurar que no hi hagi biaix de gènere i visibilitzant la presència de dones referents. També volem garantir la igualtat en els processos de selecció dels col·laboradors docents i la paritat entre els ponents dels actes públics. A més, hem impulsat el premi al millor TFG amb perspectiva de gènere.

SM: En el màster de Turisme Sostenible i TIC, hem aplicat tant la transversalitat com l’especificitat de la perspectiva de gènere que comentava anteriorment. El programa ja va ser creat incorporant la perspectiva del gènere, està en el seu ADN (transversalitat), però també oferim una assignatura específica sobre turisme i gènere (una de les poques que existeixen a la nostra universitat). A més, hem incorporat la perspectiva de gènere també a l’assignatura de pràctiques. Evidentment, lluitem contra el llenguatge sexista i el biaix de gènere en el contingut dels nostres materials i PACs, i intentem visibilitzar la bibliografia generada per dones. A poc a poc anirem també incorporant una definició del que entenem per docència amb perspectiva de gènere en el pla d’estudis de les assignatures per informar i sensibilitzar a l’estudiantat des del primer moment. 

  • Quin retorn espereu tenir d’aquestes accions?

CP: Esperem millorar la qualitat de la docència. Perseguim la presa de consciència i la sensibilització sobre les desigualtats de la nostra societat. I volem sotmetre a reflexió conceptes i corrents acadèmics dominants, identificant biaixos de gènere i contribuint a canviar percepcions d’estudiantat i professorat per reduir i fins i tot eliminar aquestes desigualtats.

SM: Crear una docència més inclusiva, posicionada i transformadora que doni resposta als anhels de la societat. Busquem que l’estudiantat, una vegada es graduï, pugui analitzar la societat des d’un punt de vista més inclusiu, prengui consciència de les desigualtats i busqui maneres per eliminar-les. Amb el grup de treball en perspectiva de gènere, a més, volem sensibilitzar al professorat de la importància d’aplicar aquest enfocament, no només a docència, sinó també a la recerca i contribuir a incrementar l’impacte social de la nostra tasca. 

  • La perspectiva de gènere estarà més estesa en la docència en un futur?

MJM: Sens dubte. La presa de consciència que estem aconseguint és el primer pas per transformar la realitat. Cal implementar estratègies que impedeixen la perpetuació de les desigualtats en un sector que és clau, ja que educa i ensenya i té la responsabilitat ineludible d’esdevenir una palanca propulsora del canvi. D’altra banda, el futur i el present de la docència venen marcats pel desenvolupament tecnològic. S’ha de posar especial atenció que aquests desenvolupaments no reprodueixin els biaixos actuals, sinó que siguin capaços de superar-los.

CP: No hi ha altra opció! És la nostra responsabilitat com a acadèmics i acadèmiques. El present i el futur s’han d’escriure, també, en femení.

SM: És un camí ineludible, més si volem incrementar l’impacte social de la universitat. No obstant això, serà possible si també la universitat és capaç de fer política universitària des d’una perspectiva de gènere. El camí de les dones en l’àmbit públic no ha estat fàcil i encara existeixen molts obstacles (com el de la conciliació familiar) que limiten el nostre desenvolupament professional. Però hem provocat i generat molts canvis, i ho hem fet molt ràpidament, demostrant la nostra vàlua com a professionals i dones. Espero que cada vegada tinguem més protagonisme i podem accedir sense tantes dificultats a llocs de més responsabilitat a la universitat. Tot i això, penso que el sostre de vidre no es podrà trencar si no interpel·lem als homes i ells se senten interpel·lats. 

(Visited 17 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Redactora de continguts
Comentaris
Deixa un comentari