4+1 tendències que marcaran l’economia el 2024

El panorama econòmic internacional sempre ha estat en evolució constant, adaptant-se i reconfigurant-se davant els desafiaments emergents. Els últims anys, i especialment després de la pandèmia, hem estat testimonis de canvis significatius que perfilen un 2024 marcat per tendències que no només impacten en les xifres macroeconòmiques, sinó també en la vida quotidiana de les persones i en les decisions de negocis.

La realitat econòmica del 2024 es configurarà en un equilibri entre tendències que evolucionen de problemes antics i nous desafiaments emergents. Aquests no són només adaptacions de problemàtiques ja conegudes, sinó també el reflex d’un món en canvi constant, on elements com la tecnologia, el medi ambient o la geopolítica tenen rols crucials. En aquest sentit, Joan Torrent, catedràtic d’Economia de la UOC, parla de grans canvis com “el retorn de la producció als països d’origen”, un moviment que s’explica, en bona part, per la transformació digital, i que constitueix un dels pilars que marcaran l’economia del pròxim any.

1. Desigualtat

La desigualtat econòmica, sempre present en els debats internacionals, ha assolit nivells preocupants darrerament. Segons l’Informe sobre les desigualtats globals, elaborat per Oxfam, l’any 2020 l’1 % de la societat més rica del món posseïa més del doble de riquesa que 6.900 milions de persones, una situació que es va agreujar amb la pandèmia.

En aquest context, Joan Torrent destaca la necessitat d’examinar el rol de les economies emergents, amb una atenció especial al grup BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica). Segons Torrent, aquest bloc “té ara més poder adquisitiu que molts rics de la resta del món”, un fet que afegeix complexitat i “desorganització” a la comprensió d’una tendència profunda: la desigualtat creixent.

Les economies BRICS, malgrat el seu ràpid creixement i la influència més notòria en l’escena global, encara s’enfronten a importants desafiaments de desigualtat, no sols econòmics, sinó també en referència a l’accés a serveis bàsics, l’educació o oportunitats d’ocupació de qualitat. Davant aquest panorama, el catedràtic de la UOC assenyala amb preocupació que “s’està fent ben poca cosa per solucionar el problema”, i recorda que aquesta situació té repercussions en altres àmbits. En aquest context, l’any 2024 les nacions hauran de buscar fórmules per abordar aquest desnivell social, tant internament com en la seva interacció amb l’economia global.

2. Emergència climàtica

La desigualtat, com bé apunta Torrent, no es manifesta únicament en relació amb la riquesa i les oportunitats; té conseqüències palpables en altres àmbits, i el medi ambient és un dels més afectats. Aquesta intersecció entre economia i ecologia ens porta a una reflexió profunda sobre l’emergència climàtica i les respostes que s’estan oferint des de l’àmbit econòmic, especialment en un moment de crisi.

El catedràtic de la UOC planteja qüestions crucials: “Què passa amb tota l’emergència climàtica i la resposta econòmica que s’hi dona en un context de crisi? Com s’està generant una desorganització climàtica, des de la perspectiva de l’activitat econòmica?”.

Aquestes preguntes ens conviden a reflexionar sobre la influència de les decisions econòmiques que, adoptades sota pressions immediates, poden estar exacerbant la crisi climàtica i precipitant fenòmens com les onades de calor extremes d’aquest estiu, les sequeres persistents o els demolidors incendis.

Les paraules de Torrent ens recorden que la “desorganització climàtica” no és únicament el resultat de pràctiques industrials o decisions polítiques aïllades, sinó també el d’un sistema econòmic que, moltes vegades, prioritza el creixement immediat sobre la sostenibilitat.

Per al 2024, és essencial que la comunitat global reconegui i abordi aquesta dicotomia. L’economia i el medi ambient no s’han de veure com entitats separades, sinó com sistemes interdependents, perquè les decisions econòmiques d’avui tenen un impacte directe en el clima de demà.

3. Transformació digital

La revolució digital està portant les economies i les societats a replantejar-se no sols la manera de produir, sinó també on i com ho fan. Una part essencial d’aquest canvi està lligada a la introducció de processos de robòtica i intel·ligència artificial (IA).

Joan Torrent posa llum sobre aquesta tendència en afirmar que la “introducció de processos de robòtica i IA fa que moltes multinacionals s’estiguin plantejant retornar part dels seus processos productius a zones properes al seu nucli”. Aquesta relocalització es deriva d’una lògica pragmàtica: “No té sentit produir béns i serveis basats en dades en un lloc molt allunyat on la mà d’obra no està especialitzada”.

Aquesta dinàmica no només representa un canvi en la distribució geogràfica de la producció, sinó que reflecteix també la importància creixent de combinar la tecnologia avançada amb l’especialització laboral. En un món on la IA i l’automatització tenen un rol crucial, la ubicació i la infraestructura tecnològica es converteixen en factors tan determinants com el cost de la mà d’obra.

No obstant això, és important assenyalar que aquesta reconfiguració del paisatge laboral, impulsada per l’automatització i la IA, no significa necessàriament una pèrdua neta d’ocupacions. El creixement de l’economia digital comporta l’arribada d’una àmplia gamma d’oportunitats. El 2024, un dels reptes per a la societat és formar-se degudament per poder afrontar els grans canvis estructurals del mercat laboral.

4. Reconsideració de les cadenes globals de valor

El concepte de globalització tal com el coneixíem ha experimentat una transformació profunda. Joan Torrent el situa en el marc de la “reglobalització”, que identifica com “una altra tendència de fons que continuarà el 2024”. Aquesta reglobalització no és una mera continuació de les dinàmiques anteriors, sinó una reconfiguració completa de com entenem i operem dins l’economia global.

Des de la pandèmia, i possiblement una mica abans, s’ha estat qüestionant l’estructura i la viabilitat de les cadenes globals de valor. La fase accelerada de globalització que va dominar fins a la crisi del 2008 ha conclòs, i, com assenyala Torrent, “ara totes les empreses grans s’estan replantejant el seu sistema de producció”. Això no és un canvi menor; representa una reconsideració i un redimensionament de tot el procés de globalització.

Aquest replantejament té implicacions directes en la dinàmica de la desigualtat. En retornar la producció als seus llocs d’origen, moltes empreses desplacen treballadors en regions que havien depès de la producció externalitzada, circumstància que, per a Torrent, és com “afegir més llenya al foc al problema de la desigualtat”.

4+1. Poder de mercat: una emergència social de desigualtat entre empreses

A les quatre tendències que, segons Torrent, marcaran l’economia el 2024, el catedràtic de la UOC considera important sumar-hi un cinquè element rellevant: l’augment del poder de mercat.

El panorama econòmic global actual destaca no només la desigualtat entre individus i territoris, sinó també una creixent “emergència social de desigualtat entre empreses”. D’acord amb Joan Torrent, estem presenciant com les “grans superstars globalitzades”, un grup format per mig miler de grans corporacions, augmenten el seu domini arreu del món. Aquestes entitats no sols creixen en grandària, sinó que també es tornen més innovadores i eficients, i amplien la bretxa respecte a les empreses més petites dels seus sectors.

Aquesta expansió incessant representa “un oceà de problemes” per a l’economia global. Com a evidència, Torrent apunta que “Occident fa quinze anys que no creix com hauria de créixer”, i assenyala múltiples problemes associats, com la falta de mobilitat laboral i l’augment de la desigualtat, dificultats directament relacionades amb el poder de mercat d’aquestes immenses corporacions.

Encara que el debat sobre el poder de mercat i les grans empreses no és nou, la situació actual presenta matisos distintius. Les megacorporacions d’avui no només són enormes, sinó que també tenen un poder tan immens que poden desafiar, i fins i tot ignorar, les directrius d’estats o entitats com la UE. Abans es promovien divisions i regulacions per millorar l’eficiència; avui, però, moltes d’aquestes corporacions ja són altament eficients. Aquest panorama representa un desafiament monumental per a la política econòmica, perquè, com afirma Torrent, “no és clar què s’ha de fer davant aquesta situació”, però és evident que “aquest nivell de poder de mercat és perjudicial”.

La disparitat entre empreses sorgeix com un nou agent de desigualtat en el panorama econòmic. Aquesta problemàtica està estretament lligada a la capacitat de les pimes de competir en l’era de la intel·ligència artificial. Com destaca Torrent, “les pimes no s’enfronten a un desafiament amb el big data, sinó amb el data” (producció de dades), ja que no totes les petites i mitjanes empreses estan preparades per crear valor a partir de la seva informació, almenys no en un horitzó tan pròxim com el 2024.