Dissenyar per a nous territoris: experiències, participació i recerca

Com t’imagines la tasca que es fa a un estudi de disseny? La dissenyadora i professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC Elena Bartomeu Magaña va participar en la 4a Fira Virtual d’Ocupació amb una xerrada en què va explorar alguns dels nous horitzons sobre els quals el disseny ha estès la seva mirada durant els darrers anys. Àmbits aparentment tan allunyats de la imatge habitual de la professió com la política, l’art o inclús la medicina, són alguns dels territoris que es van transitar durant la conferència ‘Dissenyar més enllà del lloc comú’. Una suggerent relació de projectes, models i casos d’èxit paradigmàtics, que van servir per obrir el ventall de possibilitats que ofereix aquesta professió per als dissenyadors del futur. Recupereu la xerrada aquí:

Disseny per generar experiències

La professora de la UOC va iniciar aquesta panoràmica amb el disseny d’experiències, un àmbit on, parafrasejant la dissenyadora Lauralee Albeen, els professionals no són “simplement creadors d’objectes, sinó facilitadors d’experiències”. Això suposa que la comunicació és un mitjà per arribar a l’experiència i que el dissenyador “ha de col·locar a les persones al primer pla, contemplar el món a través dels seus ulls i sentir els sentiments dels seus usuaris”, va afirmar Elena Bartomeu.

Aquest tipus d’aproximació pot integrar-se en l’àmbit artístic, amb obres d’art i peces de comunicació desenvolupades “perquè l’espectador actuï i vagi més enllà d’observar l’obra: ha d’interactuar, passar a l’acció per tenir les sensacions i els estímuls sensorials que la peça transmet”, va afegir la dissenyadora.  Aquest concepte pot donar lloc a espais expositius interactius com el projecte Pastello – Draw  Act, que amplia l’apreciació del simple fet de dibuixar, amb una exposició interactiva per a infants i una línia de productes (cinturons, cascs…)  que permeten pintar amb diferents parts del cos.

A més, aquest nou territori experiencial també pot integrar un punt de vista més crític, com el Kit de Supervivència, de la dissenyadora i arquitecta del cos Lucy McRae, que des del seu estudi Future Sensitive integra el cinema, l’arquitectura, el disseny i la tecnologia per “explorar els impactes culturals i ètics en el cos de les persones de les tecnologies emergents”, va descriure la professora Bartomeu. Aquesta obra en concret es basa en la idea que amb l’increment de l’ús de la tecnologia, podem patir una crisi futura del contacte físic i denuncia com la societat actual està enganxada als telèfons mòbils i les xarxes socials.

Elena Bartomeu també va destacar que el disseny d’experiències està creixent en altres sectors com l’oci, amb locations-based experiences com ara parcs temàtics, que aprofiten la realitat virtual i l’augmentada, o també amb instal·lacions comercials efímeres com el projecte The North Face for Gucci. Es tracta d’una col·laboració entre les marques The North Face i Gucci, que implica una col·lecció de roba conjunta, però també “el disseny d’un lloc expositiu físic i desenvolupaments virtuals com avatars, complements i peces de roba virtuals per a l’aplicació de Pokémon Go i per altres entorns de joc”.

Fomentar la participació i la presa de decisions

Un altre nou territori destacat durant la presentació és el disseny participatiu, una especialitat on, segons va descriure la professora Bartomeu, el disseny exporta el potencial de les seves tècniques i metodologies de presa de decisions per “intervenir en sectors que es mouen en alts nivells de complexitat, com el medi ambient, la política, àrees de benestar social, etc…, per ajudar a reduir variables i a prendre decisions”.

Com a exemple d’aquests tipus d’aproximacions, la dissenyadora va recordar el procés participatiu de les superilles de Barcelona, una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona, on els ciutadans van tenir cert poder de decisió a través de diferents pràctiques de disseny. “Aquesta participació dels usuaris és també una manera de legitimació de la iniciativa i, al mateix temps, una manera de guanyar ambaixadors del projecte”, va afegir.

Un altre cas d’èxit és Holon, un estudi especialitzat en el desenvolupament d’iniciatives de baix a dalt, que condueix “recerca en disseny per comprendre a totes les usuàries i generar canvis en les organitzacions”. Amb aquests objectius faciliten i dissenyen tallers d’innovació i futurs, com els portats a terme durant el projecte Eco-innovació. “És una col·laboració amb el programa ambiental de l’ONU perquè els coneixements generats per aquesta iniciativa fossin accessibles i útils per a comunitats de diferents països”, va explicar la professora de la UOC.

Amb l’objectiu d’escalar l’impacte del programa a contextos molt variats, Holon va treballar amb les diferents comunitats permeten que les seves necessitats se situessin al centre de l’estratègia. “Així, es va reformular tota l’arquitectura de la informació del programa, ajustant-la a entorns molt diferents de països com Vietnam, Malàisia, Egipte, Perú, Holanda, etc.”.

En tots aquests casos, Elena Bartomeu va subratllar que la participació de l’usuari és un element fonamental del procés i va més enllà de considerar-ho una font d’inspiració i validació de propostes: “en l’actualitat, l’usuari no només genera inspiració, sinó que esdevé partícip de tot el procés, arribant a cocreador i posant-se al nivell del dissenyador”.

Un altre element destacat d’aquest nou territori és la variable de l’impacte social del disseny, que s’utilitza per “transformar comunitats, empreses i crear un entorn millor”. Aquesta aproximació és la que està al darrere de La Torreta, un estudi creatiu i de disseny amb empremta social, format per persones adultes amb diversitat funcional, que col·laboren en la ideació i creació de propostes amb El far cooperatiu, una cooperativa de comunicació i de disseny de Tarragona.

Disseny per a la recerca en l’àmbit de la salut

La darrera part de la xerrada es va centrar en el disseny per a la recerca, en concret aplicat a la salut. Es tracta d’un concepte que intenta “eixamplar territoris de les ciències de la salut des del disseny”, mitjançant intervencions que sovint s’inscriuen “en una especialitat mèdica nova anomenada salutogènesi que, més que una pràctica de diagnòstic, està centrada a generar salut”, va explicar.

Per exemplificar aquest concepte, la professora de la UOC va mencionar l’empresa Nixi For Children, nascuda del treball de final de grau (TFG) de Tomàs Lóbez, qui va plantejar el disseny d’una aplicació virtual per ajudar a reduir l’estrès preoperatori de nens i nenes en unitats de cirurgia pediàtrica. És un projecte on els infants visiten, mitjançant unes ulleres de realitat virtual i amb un avatar animat anomenat Nixi, el quiròfan o la sala de preoperatori, per ajudar-los així a anticipar i assimilar la pròxima operació.

El projecte es va aplicar inicialment en l’Hospital Germans Trias i Pujol, on es va dissenyar també un assaig clínic per avaluar la seva eficàcia. Els resultats van mostrar una reducció del 50 % de l’estrès preoperatori i actualment el producte s’està utilitzant a més de 20 hospitals d’Espanya, Xile i els Estats Units.

Els reptes de la formació per transitar nous territoris

Per apropar-se a aquests nous horitzons del disseny, la professora de la UOC va assenyalar la importància de tenir un “perfil transversal amb coneixements específics”, entesa aquesta transversalitat com “una suma d’especificitats”. Per tant, la formació hauria de completar-se amb “càpsules específiques i també amb una visió holística del disseny que integrés aquestes càpsules”, va afegir. Entre les habilitats necessàries, també va destacar la rellevància dels coneixements propis del disseny i, en concret, de les metodologies participatives, a cavall entre el disseny i la recerca.

En tot cas, la professora de la UOC va voler deixar clar que aquests nous territoris només representen “un 10% del que actualment es fa en el disseny” i que per aconseguir que esdevinguin comuns s’ha de treballar en aquesta “visió transversal com a suma d’especialitats, desenvolupar marcs d’integració multidisciplinària i reforçar l’especificitat pròpia”. En aquest sentit, Elena Bartomeu va tancar la seva intervenció convidant a “ampliar el territori dels llocs comuns del disseny perquè al final res és comú fins que comença a ser-ho”.