Disseny de futurs: analitzant possibles escenaris

7 setembre, 2022
disseny-de-futur_uoc Imatge de Pixabay.

Pot el disseny ser la clau per donar resposta als desafiaments socials que planteja el futur? Quin és l’impacte del futur al present? Com utilitzar l’anticipació al servei d’un present millor? Aquestes són qüestions que van vertebrar la jornada de debat “Processos de disseny orientats al futur” organitzada pels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC en el marc del Màster Universitari de Disseny, Identitat Visual i Construcció de Marca, i la Barcelona Design Week. Professionals i especialistes del sector com Jon Marín, Elena Bartomeu i els professors dels Estudis Efraín Foglia, Gemma San Cornelio i Lluc Massaguer analitzen els processos i els mètodes del disseny que permetran parlar d’un futur sostenible, millorar l’entorn i la qualitat de vida i fins i tot evitar alguns dels desastres a què ja s’ha vist abocada la nostra societat.

Jornada sobre processos de disseny orientats al futur organitzats per la UOC en el marc de la BCN Design Week.

Els canvis que ha patit el Planeta en les darreres dècades evidencien una situació propera al col·lapse. Amb aquesta anàlisi, que pot resultar a priori apocalíptic, Jon Marín, biòleg, dissenyador de producte i doctorand a Etnobotànica Aplicada, ha analitzat l’impacte ecològic derivat de les decisions que es prenen en el procés de disseny. El sistema de producció de la societat de consum actual s’ha caracteritzat per invertir grans quantitats al departament de màrqueting mentre es redueixen costos en la producció, localitzant la fabricació en llocs on resulta molt més barat.

“Per sortir d’aquesta situació s’està apostant per la tecnologia com a salvavides, estem aplicant grans problemes. Si queda poc petroli desenvolupem noves tecnologies per a l’extracció com el fracking, si en consumim més reciclem més, etc. No mirem mai per què estan passant aquestes coses. El plantejament s’ha de canviar des de l’inici i per això és fonamental el disseny”, ha destacat Jon Marín durant la seva ponència, que ha estat l’encarregada d’obrir la taula de debat organitzada per la UOC i conduïda per Gemma San Cornelio, directora del Màster universitari de Disseny, Identitat Visual i Construcció de Marca.

Davant d’un disseny que ha nascut de la mà de la industrialització, Marín ha defensat la necessitat de repensar els processos de disseny que han d’anar orientats a ser part de la solució. “Hem de resoldre les dificultats des de la seva conceptualització. Si els plantegem des de la fase de disseny, resulta més eficaç que cercar solucions al final del cicle de vida d’un producte. El disseny ens pot ajudar a sortir de l’embolic en on ens trobem”.

Elena Bartomeu a la seva intervenció dins la jornada sobre disseny de futurs (Imatge: UOC).
Elena Bartomeu a la seva intervenció dins la jornada sobre disseny de futurs (Imatge: UOC).

Assolir la resposta des del disseny de futurs és un aspecte en què ja treballen molts professionals del sector. En aquest sentit, Elena Bartomeu, dissenyadora i investigadora en narratives per a la divulgació científica, disseny ficció i disseny de futurs, ha advocat per analitzar l’impacte que té el futur en el present: “Desenvolupar una idea és projectar-la cap endavant”. En són una mostra alguns dels projectes que ha presentat durant la jornada de debat. Amb el seu equip, Bartomeu ha analitzat des del disseny els usos en el futur d’un Detector de Personalitat Aparent, un dispositiu que, a partir de dades biomètriques, analitza els moviments facials i la veu per diagnosticar una personalitat.

Una de les línies podria haver estat el seu ús en processos de selecció d’empreses, on el departament de recursos humans hauria elaborat un informe sobre els futurs empleats a partir dels resultats d’aquest dispositiu. Tot i això, el debat sobre l’impacte ètic i humà va fer al grup de treball descartar aquesta línia de treball, ha explicat Bartomeu. D’aquesta manera, el procés de disseny de futurs va permetre anticipar-ne les conseqüències a futur i buscar una funció diferent com l’ús d’aquesta tecnologia per a l’autodiagnòstic i el control.

Els exemples exposats pels convidats durant la jornada evidencien els nous paradigmes que, segons Efraín Foglia, professor de disseny de la UOC, dissenyador d’interaccions digitals i investigador, afecten i modifiquen actualment el disseny i els processos. A aquest efecte, estan incidint revolucions tecnològiques com la intel·ligència artificial, la neuroinformàtica o el blockchain, però també noves realitats socials com la crisi mediambiental, la perspectiva de gènere o les comunitats de pràctica.

Efrain Foglia reflexionant sobre quins són els agents que dissenyen Internet (Imatge: UOC)
Efrain Foglia reflexionant sobre quins són els agents que dissenyen Internet (Imatge: UOC)

Precisament des de l’àmbit de la neuroinformàtica, Foglia ha presentat als participants el projecte Brain Poliphony,  una eina que permet identificar l’activitat cerebral que es relaciona amb sentir determinades emocions per traduir-la en un so i permetre als pacients amb paràlisi cerebral comunicar-se amb les persones del seu entorn. “Encara que aquí s’ha utilitzat amb finalitats científiques, aquesta mateixa tecnologia s’està emprant en disseny per al qual coneixem com a neurobranding -procés en què vinculem la reacció i la percepció d’una persona consumidora amb els missatges i estímuls que desprèn una marca-.

Intel·ligència artificial, neuroinformàtica o blockchain són tres paradigmes que estan intervinguts per Internet. “Crec que ens hauríem de preguntar des del nostre àmbit qui està dissenyant Internet. S’està fent des d’enginyeries, telecomunicacions, etc., i des de llocs molt determinats del planeta, no des del disseny. Pels dissenyadors el nou ‘no sap dibuixar’ és ‘no sap programar codi’. Si no coneixem els codis que s’estan produint en nous productes de l’Smart City, ens perdem una gran part del procés d’objectius i creatiu del disseny”. Davant d’aquesta realitat, per a Foglia part de la solució recau a la institució acadèmica, en plantejar estudis que abordin Internet des d’aquesta disciplina. “Quan parlem d´apostar per l’educació, ens estem referint als agents que la fan realitat, al valor de les institucions públiques i les persones que les fan realitat”.

El disseny pot ajudar-nos a sortir de la industrialització i les seves conseqüències de la mateixa manera que ens hi va endinsar.

La importància del paper de les institucions d’ensenyament ha quedat reflectida també a l’espai de debat impulsat des de la universitat, on s’ha abordat el paper dels centres acadèmics al model de disseny de futurs que es trasllada als professionals, que seran els encarregats a reorientar el treball realitzat fins ara per continuar per un camí que eviti els errors comesos fins ara. “L’acadèmia pot aportar la solució sempre que no passi per un filtre de comercialització”, ha sentenciat Jon Marín.

Pots recuperar el col·loqui sencer aquí:

(Visited 54 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Comentaris
Deixa un comentari