“La sostenibilitat alimentària redueix l’impacte ambiental i garanteix que els aliments siguin accessibles per a tothom”

Iris Blázquez, estudiant del programa de Doctorat en Salut i Psicologia, és la coordinadora del projecte PLAN’EAT a la Universitat Oberta de Catalunya, un projecte Horitzó Europa de quatre anys de durada liderat pel CREA (Council for Agricultural Research) que investiga com transformar els sistemes alimentaris perquè siguin més saludables i sostenibles. L’Iris coordina el projecte en el marc del seu treball com a tècnica del grup de recerca FoodLab, que centra l’activitat en l’evolució dels patrons alimentaris i la relació que tenen amb la societat i la salut.

Quins creieu que són els principals problemes que presenta l’estil d’alimentació occidental?

La dieta occidental ha anat guanyant terreny en les últimes dècades, sobretot entre la població més jove, la qual cosa comporta un desplaçament dels aliments de la base (verdura, fruita, cereals, etc.) per altres com les carns vermelles i les processades, els sucres simples (afegits als aliments, begudes ensucrades, refrescs), i productes amb un nivell més elevat de processament (amb alt contingut de sucre, sal, i greix).

Quines dades teniu sobre com és l’alimentació dels ciutadans de Catalunya actualment i com ha canviat amb el temps?

En la primera fase del projecte, vam recollir dades dels hàbits alimentaris i la percepció de l’entorn alimentari de les persones a partir de 40 anys, a través d’una enquesta i tallers grupals. Algunes dades rellevants que vam trobar són, que hi ha un allunyament de les recomanacions dietètiques, però, a la vegada, existeix un gran interès per alimentar-se de manera saludable, alhora que la varietat, la qualitat i el gust eren els elements més decisius a l’hora d’alimentar-se entre els enquestats. També, destacava una gran preocupació pel preu dels aliments. 

Els resultats de la primera fase ens han servit per escollir els comportaments alimentaris als quals volem dirigir les intervencions. Ens volem centrar a reduir el consum de carn vermella, incrementar el de llegums, fruita i verdura, així com millorar les activitats culinàries. També, han servit per dissenyar un estudi que té per objectiu conèixer els factors (barreres i facilitadors), que troben les persones per adquirir i mantenir aquests comportaments. 

Quin tipus d’intervencions creus que poden funcionar per fer que l’alimentació dels ciutadans sigui més sostenible i saludable?

A partir dels resultats obtinguts, i una vegada veiem les barreres i els facilitadors que poden influir en l’adopció i el manteniment d’una alimentació saludable i sostenible, es cocrearan diferents intervencions, conjuntament amb els grups de població objectius. 

Les intervencions que poden funcionar millor són les basades en l’evidència i la teoria, que siguin cocreades —és a dir, que tinguin en compte l’opinió de les persones a les quals van dirigides i també, de les diferents persones expertes— i que estiguin adaptades a cada grup de població (considerant edat, context i sexe, entre altres factors). Un tipus d’intervencions que donen bons resultats en el canvi de comportaments alimentaris són les basades en eines digitals, atès el paper i l’abast que tenen en la societat. 

Què entenem per barreres i per facilitadors per adoptar comportaments alimentaris més saludables i sostenibles?

Les barreres són aquells factors que limiten l’adopció i manteniment d’una alimentació saludable i sostenible, i els facilitadors, són aquells que l’afavoreixen. Podem trobar barreres i facilitadors en l’àmbit individual (per exemple, psicològics), entre individus (per exemple, agents socials, cultura, normes socials), i en l’entorn (per exemple, comunicació). Per posar un exemple, un baix nivell d’alfabetització pot portar a una falta de coneixement o a tenir informació errònia, això crea una barrera per alimentar-se d’una manera saludable i/o sostenible.

Quina és la importància de la sostenibilitat alimentària per al planeta? 

La sostenibilitat alimentària és crucial pel nostre planeta. Una alimentació sostenible garanteix la seguretat alimentària, assegurant que hi hagi suficients aliments disponibles i accessibles per a tothom. Implica la conservació dels recursos naturals, utilitzant-los de manera responsable i minimitzant el malbaratament d’aliments. A més, implica l’adopció de tècniques agrícoles sostenibles que preservin els ecosistemes i redueixin l’impacte ambiental. Una alimentació sostenible no només té un impacte positiu en l’entorn natural, sinó que també promou la millora de la salut de les persones, reduint el risc de malalties relacionades amb la dieta. Per tant, la sostenibilitat alimentària no només beneficia el medi ambient, sinó que també té un impacte significatiu en la salut i el benestar de les persones, contribuint a un futur més saludable i equitatiu per a tothom.

Com hi pot contribuir PLAN’EAT i la UOC a aquesta sostenibilitat?

El PLAN’EAT contribuirà a la sostenibilitat alimentària treballant a diferents nivells: individual (creant eines i recursos per a fomentar hàbits saludables i sostenibles), en l’entorn (tipus d’establiments de venda, varietat i qualitat d’aliments disponibles, preu, publicitat, etc.) i en polítiques. L’objectiu final és transformar els sistemes alimentaris i els entorns alimentaris, cap a una alimentació més saludable i sostenible.

Des del Living Lab de la UOC, volem atorgar una importància fonamental a la sostenibilitat alimentària, situant-la com a eix central de la nostra recerca. El propòsit principal de la meva tesi és desenvolupar una intervenció en l’àmbit de l’alimentació sostenible. Aquesta intervenció tindrà com a objectiu promoure una alimentació més conscient, impulsant l’adopció de patrons d’alimentació més saludables i més sostenibles. 

A l’octubre vau celebrar una trobada amb la resta de participants de PLAN’EAT, que representen a diferents organitzacions europees. Quins objectius us heu marcat a partir d’ara?

Durant la trobada vam posar en comú la feina feta durant el primer any del projecte, i vam parlar dels pròxims passos a realitzar. Estem contents perquè hem aconseguit molts bons resultats durant el primer any, amb una bona representació tant de ciutadans/es com de les parts interessades. 

Per aquest segon any, estem analitzant els factors que afecten els sistemes alimentaris i identificant possibles punts per introduir canvis en aquests sistemes. En aquesta línia, estem creant un mapa del sistema alimentari europeu i fent entrevistes a persones expertes que ens ajudin a trobar punts d’influència, on una modificació pugui tenir efectes en tot el sistema. També hem començat l’estudi de barreres i facilitadors, on estarem recollint dades amb l’enquesta fins al 8 de gener. A partir d’aquí, organitzarem tallers per conèixer l’opinió de la població per descobrir quins són els factors que influeixen a tenir i mantenir una alimentació saludable i sostenible. 

Per a totes aquelles persones a partir de 40 anys que visquin a Catalunya, i vulguin contribuir en l’estudi de barreres i facilitadors ens poden ajudar responent aquesta enquesta. 

Quina valoració fas de la teva tasca com a estudiant de doctorat de la UOC? 

Com a estudiant de primer any al programa de Doctorat en Salut i Psicologia, en el marc del projecte PLAN’EAT com a tècnica de gestió al grup d’investigació Foodlab, estic satisfeta amb diversos aspectes de la meva tasca. En destaco la bona comunicació interna i la gran quantitat de jornades, seminaris i cursos que s’organitzen i que faciliten l’aprenentatge. Actualment, estic cursant l’assignatura ”Disseny d’Investigació en Ciències Socials”, on ens ajuden a escriure la proposta de tesi. També participo en cursos on ens ensenyen a buscar informació, redactar articles i incloure la perspectiva de gènere, entre altres eines molt necessàries. 

Quins aspectes positius vols ressaltar de cursar el doctorat a la UOC?

Valoro molt l’entorn d’estudi en línia, que em permet gestionar millor el temps i adaptar les tasques a les meves necessitats, tot augmentant la meva productivitat. Al mateix temps, agraeixo que s’organitzin jornades presencials per a poder-nos trobar de tant en tant.

També valoro positivament l’assessorament i supervisió dels/es tutors/es i professors/es, un suport clau en el desenvolupament de la meva tasca. Des del primer moment m’he sentit molt ben acollida i acompanyada per tots els companys i companyes del grup Foodlab, del Departament dels Estudis de Ciències de la Salut i de la UOC en general. Considero que hi ha molt bona cohesió d’equip, i això facilita molt el dia a dia.