“Els hàbits de vida saludable són crucials per tenir un bon benestar físic, mental i social”

Bàrbara Fernández Rubio és graduada en Fisioteràpia, formació que recentment ha complementat amb el màster universitari d’Alimentació en l’Activitat Física i l’Esport de la UOC. El seu interès per la salut i els hàbits saludables l’ha portat a centrar el treball final de màster (TFM) en l’avaluació de la salut i els hàbits de vida saludable de l’estudiantat universitari a Catalunya, un projecte de recerca que ha dut a terme amb el suport de la seva tutora de TFM, la doctora Alba Pardo Fernández, i que ha estat guardonat com a millor TFM del curs acadèmic 2020-2021.

Des de Ciència en Salut les entrevistem per descobrir els objectius i les conclusions principals d’aquest treball i també per conèixer les seves experiències com a alumna i com a docent d’aquest màster de la UOC.

El TFM se centra en l’avaluació de la salut i els hàbits de l’estudiantat universitari. Després de dedicar temps i esforç a l’estudi d’aquesta qüestió, quines són les conclusions més rellevants a què heu arribat?

Bàrbara: Per a mi, hi ha dues qüestions importants: en primer lloc, la baixa adherència a la dieta mediterrània, ja que l’estudiantat amb una adherència òptima a aquesta dieta era inferior al 50 % i, en segon lloc, el risc de presentar alguna patologia mental: ho vam observar en quatre dones de cada deu i en tres homes de cada deu. A l’estudi també hem pogut veure que la majoria de les variables estan connectades entre si, cosa que ens dona l’opció de centrar-nos en intervencions concretes per acabar-ne modificant el conjunt.

Alba: L’estudi posa en evidència tres hàbits que cal millorar en aquest col·lectiu: l’alimentació, atès que més de la meitat de l’alumnat no compleix les recomanacions de la dieta mediterrània; la salut mental, ja que quatre de cada deu estudiants en presenten riscos, i el son, perquè el 4 % no dorm les hores recomanades (set hores com a mínim).

Aquests tres hàbits repercuteixen negativament en la nostra salut i són responsables de nombroses malalties cròniques. A més, estan connectats entre si. Per exemple, l’estrès ens condueix a menjar productes menys saludables o a dormir menys. O a l’inrevés: no tenir bons hàbits de descans repercuteix en la nostra salut mental, perquè estem més cansats, i en la nostra alimentació, ja que prenem productes energètics o amb un excés de cafeïna. Tenint en compte que aquests tres hàbits determinen l’estat de salut i que estan interconnectats, és crucial fer intervencions per facilitar bons hàbits.

Què enteneu com a hàbits de vida saludable?

Bàrbara: Són totes aquelles accions que repercuteixen positivament en la nostra salut i que ens proporcionen benestar físic, mental i social. Aquests hàbits conductuals inclouen decisions com ara seguir una dieta equilibrada, tenir una vida activa, evitar el consum de tòxics… Poden ser coses molt simples, com, per exemple, berenar fruita en comptes de brioixeria o pujar per les escales en lloc d’agafar l’ascensor. Totes aquestes petites accions ens porten a uns hàbits de vida saludable.Alba: Els hàbits de vida saludable són totes aquelles decisions que prenem cada dia que tenen una repercussió en la nostra salut. Les decisions que prenem es converteixen en accions, i les accions esdevenen conductes repetides que formen els hàbits del nostre estil de vida. Com a estil de vida entenem seguir una alimentació saludable, mantenir-nos actius físicament, tenir un temps de descans òptim, evitar el consum de tòxics (com ara alcohol o tabac), mantenir un pes saludable, etc. Els hàbits de vida saludable són crucials per tenir una bona salut i un estat de benestar físic, mental i social complet.

Alba, fa molt de temps que et dediques a la recerca dels hàbits de vida saludable de l’estudiantat universitari. Com va sorgir el teu interès per aquest tema? 

Alba: Va sorgir arran d’una recerca que vaig fer amb la Fundació Galatea i el Col·legi Oficial de Metges de Catalunya (COMB) en què vam analitzar els hàbits dels metges, els residents i els estudiants. Durant la tesi doctoral, avaluava l’impacte de la prescripció d’exercici físic als centres d’atenció primària i, mentre feia recerca, vaig veure que eren molt importants els hàbits dels professionals que prescrivien un estil de vida saludable. És a dir, si es predica amb l’exemple és més probable que els pacients segueixin el programa d’exercici físic o l’alimentació saludable que se’ls ha indicat. Durant la recerca vam descobrir uns resultats en els estudiants que ens van sorprendre i vam veure que cal fer intervencions en aquest col·lectiu en especial.

Bàrbara, t’ha agradat fer recerca i aprofundir en els hàbits i els estils de vida dels joves universitaris? Què has après amb aquest treball? 

Bàrbara: La veritat és que sí. Encara que els anys passen de pressa, la meva època universitària no queda tan lluny i recordo la poca importància que donàvem a l’alimentació en general. Llegint articles per al TFM vaig trobar dades molt sorprenents, com ara que una mala alimentació pot comportar pitjors resultats acadèmics o un índex de massa corporal (IMC) alt. Ara hi penso i em sembla lògic, però durant els anys del grau no hi dones importància i ningú no t’informa tampoc sobre aquestes qüestions. Estem molt poc conscienciats de com afecta una mala alimentació o una vida sedentària al nostre cos i penso que és una cosa que ens haurien d’explicar des de petits.

Els resultats de la vostra recerca indiquen una poca adherència a la dieta mediterrània, un risc de salut mental elevat i poques hores de descans per part dels universitaris i les universitàries. Quines mesures penseu que es poden dur a terme per revertir aquesta situació? 

Bàrbara: Trobo que hi ha poca informació sobre aquests temes des de petits. Aprenem derivades, les comarques, les parts d’una cèl·lula, la gramàtica i la sintaxi…, però qui ens ensenya a cuidar-nos? A escoltar el nostre cos? Molts dels nostres hàbits diaris estan marcats per les rutines que tenim a casa des de petits i, segons la meva opinió, l’època universitària és prou estressant per intentar canviar totes aquestes rutines. Penso que cal proporcionar molta més informació a la societat per conscienciar-la dels beneficis d’uns hàbits de vida saludable.

Alba: Cal dissenyar, implantar i avaluar intervencions de conscienciació i promoció dels hàbits de vida saludable esmentats a la universitat. És molt important avaluar les intervencions per saber quin impacte tenen i si són efectives en el grup objectiu. A l’estudi es va veure que hi ha més risc de salut mental i menys nivell d’activitat física en les estudiants dones i més sobrepès i mala alimentació en els estudiants homes.

Segons la vostra opinió, us sembla que cal implantar més intervencions de promoció de la salut en la comunitat universitària? En cas que sí, quines accions considereu que es podrien dur a terme? 

Bàrbara: Encara que no seria el primer lloc on intervindria, penso que sí que cal actuar en aquesta població. Jo faria sobretot tallers gratuïts i pràctics per proporcionar consells i eines per aconseguir una alimentació saludable i aprendre a gestionar les emocions. Pel que fa a l’activitat física, es podrien crear equips o lligues d’esports i de graus diferents per mantenir els estudiants actius. A més a més, com a intervencions “indirectes”, s’hauria de revisar el menjar i la beguda que es venen al campus i fer que els lliuraments de treballs i els exàmens d’assignatures diferents no coincidissin en el mateix dia.

Alba: Aquestes intervencions inclouen revisar els menús de les cafeteries universitàries i facilitar una varietat de productes saludables; revisar les màquines de venda automàtica, incloure-hi productes saludables i evitar begudes energètiques, que s’utilitzen molt en èpoques d’exàmens, i fer seminaris o tallers per donar als estudiants eines per planificar l’horari d’estudi, els exàmens i la càrrega acadèmica. Una de les intervencions que es poden fer per evitar que els estudiants vagin a dormir a última hora de la nit és modificar l’hora de lliurament dels treballs.

El vostre estudi està en procés de publicació en una revista científica. Què representa per a vosaltres aquesta fita?

Bàrbara: Encara no m’ho crec. Vaig estudiar el màster per ampliar els meus coneixements, i no m’hauria imaginat mai que gràcies al TFM hagi pogut formar part de la redacció d’un article científic. Agraeixo a l’Alba, la meva tutora, la confiança que em va donar per redactar-lo i que apostés per publicar tots els resultats interessants que vam obtenir durant l’estudi.

Alba: Que una estudiant de màster pugui publicar un TFM en una revista científica podem dir que és un valor afegit a la feina feta i una experiència com a investigadora júnior. D’altra banda, publicar i divulgar aquest estudi pot ajudar altres investigadors a seguir aquesta línia de recerca i a implantar intervencions en les seves universitats.

Expliqueu-nos com ha estat la vostra experiència amb el màster universitari d’Alimentació en l’Activitat Física i l’Esport de la UOC. Bàrbara, què et va impulsar a cursar aquest màster i per què el vas decidir fer a la UOC?

Bàrbara: Vaig estar vivint durant dos anys i mig al Japó per temes personals. Durant aquell temps sabia que volia aprofitar per estudiar algun màster, i la universitat que em va donar aquestes facilitats va ser la UOC. Sobre la tria dels estudis, encara que la meva passió és la fisioteràpia, sempre he volgut aprendre sobre alimentació. Com que no vaig poder cursar res relacionat amb els meus estudis previs perquè la presencialitat era obligatòria, al Japó vaig trobar el moment d’estudiar una altra de les meves passions i per això vaig triar el màster universitari d’Alimentació en l’Activitat Física i l’Esport de la UOC.

El màster ha complert les teves expectatives formatives? 

Bàrbara: En part sí i en part no. He après moltíssim durant el màster, però en algunes assignatures em va faltar feedback per saber què estava bé o què estava malament a les PAC, en lloc de tenir solament un PDF de mostra, ja que, per exemple, les dietes no tenen una única resposta correcta. També hauria preferit tenir apunts més específics en lloc de llibres de 300 pàgines. Pel que fa a la resta, hi ha professors i professores molt bons i assignatures molt interessants.

Com et sembla que t’ajudarà aquesta formació en el teu desenvolupament professional?

Bàrbara: Continuo treballant com a fisioterapeuta, però sí que és veritat que he après molt sobre com afecten la salut certs aliments: quins aliments són més beneficiosos per a la recuperació física, quins poden afectar processos inflamatoris, etc. Em sembla que la fisioteràpia ha d’anar acompanyada de l’exercici físic i l’alimentació, i aquest màster m’ha ajudat a ampliar la meva visió sobre els tractaments que faig en el meu dia a dia.

Alba, com ha estat la teva experiència com a professora col·laboradora que ha fet la tutorització d’aquest TFM? Quines són les principals lliçons apreses? 

Alba: La meva experiència com a professora col·laboradora del màster ha estat molt bona. La formació a distància que ofereix la UOC presenta una manera de treballar molt flexible, proactiva i autònoma. És molt enriquidor tutoritzar estudiants tan proactius, formats i amb experiència professional que tenen moltes ganes d’aprendre i molta iniciativa per emprendre un estudi de recerca.

El que he après és que la formació a distància en línia permet que l’estudiantat es pugui adaptar a l’horari d’estudi i que els aprenentatges es basen en petits reptes i això els motiva. Com a tutora, el contacte amb l’estudiantat és molt fàcil i l’aula de Moodle és molt intuïtiva i de gran ajuda des d’un punt de vista metodològic, ja que ofereix molts recursos per a l’estudiantat i per al professorat, per fer un bon seguiment de la tutorització. 

Per últim, quins són els vostres plans formatius o professionals per al futur? Teniu previst continuar fent recerca en l’àmbit de la salut i els hàbits de vida saludable de l’estudiantat universitari?

Bàrbara: De moment no tinc previst continuar estudiant. Fa poc que he tornat a Catalunya i em vull centrar un altre cop en la feina. 

Alba: Actualment, dins de la Xarxa Catalana d’Universitats Saludables (Xarxa US.Cat), en la qual la UOC participa activament, estem implantant una enquesta interuniversitària per valorar la salut i els hàbits d’estil de vida de tota la comunitat universitària. L’objectiu és fer intervencions per millorar la salut d’aquest col·lectiu, que té una gran repercussió en la població general, ja que seran professionals en el futur.