Gemma Chiva-Blanch: “Menjar en companyia no hauria de ser només un plaer sinó també un hàbit: és bo per a la salut”

17/05/2023
Gemma Chiva-Blanch, professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC. Gemma Chiva-Blanch, professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC.

La investigadora Gemma Chiva-Blanch, especialista en nutrició i investigadora en endocrinologia i nutrició del grup CB06/03/0017 del  CIBEROBNdins del grup de Recerca translacional en diabetis, lípids i obesitat de l’IDIBAPS—, s’acaba d’incorporar com a professora i investigadora als Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). En aquesta entrevista ens parla de la importància de la nutrició en la salut, de la seva recerca i del perill de la desinformació en nutrició, especialment per part d’alguns influencers que prediquen sense base científica.

Com abordes aquesta nova etapa a la UOC com a investigadora dels Estudis de Ciències de la Salut? 

L’abordo amb molta il·lusió. Crec que gràcies a la meva experiència puc obrir noves línies d’investigació, sobretot en l’àmbit de la salut cardiovascular. Sempre m’ha agradat tenir nous reptes, i als Estudis de Ciències de la Salut hi ha un molt bon clima de cooperació per emprendre nous projectes engrescadors.

Quins són els teus objectius i quin serà l’àmbit de la teva recerca a la Universitat?

El meu àmbit de recerca sempre ha estat fonamentat en dos pilars: la nutrició i el risc Cardiovascular. El meu objectiu com a investigadora a la UOC és continuar en aquestes línies de recerca, és a dir, en l’estudi de nous biomarcadors de risc cardiovascular, i en els efectes que la dieta pot exercir sobre ells, modulant així el risc d’una persona a desenvolupar una malaltia cardiovascular, que és la principal causa de mort al nostre país.

Col·laboraràs amb algun grup de recerca concret?

De moment ja he començat a treballar amb alguns membres del grup de recerca FoodLab i estic oberta a col·laborar amb tothom que vulgui!

Parlem ara sobre temes sobre els quals has fet recerca i publicat. Quin és el paper dels polifenols en la protecció de malalties cròniques? Quin tipus de malalties poden prevenir? 

En general, els polifenols exerceixen un paper protector envers totes les malalties cròniques que tenen una base inflamatòria i oxidativa de baix grau i sostinguda en el temps. Pel seu efecte antioxidant i antiinflamatori, ajuden a prevenir malalties tan prevalents com les malalties cardiovasculars, el càncer, les malalties metabòliques o les malalties neurodegeneratives. 

Podem dir que els polifenols equivalen al sistema immunitari de les plantes, així que per prendre polifenols hem de menjar aliments d’origen vegetal, en especial fruites i verdura com l’albergínia, les fruites del bosc, el raïm, les cireres, o les prunes i, en general, tots els aliments d’origen vegetal de colors, especialment els que van de taronja a morat.  

Sempre m’ha agradat tenir nous reptes, i als Estudis de Ciències de la Salut hi ha un molt bon clima de cooperació per emprendre nous projectes engrescadors.

Has estudiat també el paper dels tomàquets, més concretament la salsa de tomàquet feta amb oli d’oliva, com a factor protector de l’ateroesclerosi. Quines són les conclusions d’aquest estudi?

L’ateroesclerosi és l’acumulació de greix (colesterol LDL, l’anomenat “dolent”) a la part interna dels vasos sanguinis (la placa d’ateroma), la qual cosa provoca una disminució del diàmetre intern del vas i dificulta la normal circulació de la sang. Això promou la formació de trombes (coàguls), que a la llarga causen un infart de miocardi o un ictus isquèmic. El consum de tomàquet, en qualsevol de les seves formes (cru, en salsa o en sofregit), té efectes beneficiosos en el perfil lipídic (colesterol i triglicèrids) i disminueix la concentració de biomarcadors inflamatoris relacionats amb l’aparició i progressió de l’ateroesclerosi. Els compostos bioactius potencialment responsables dels efectes del tomàquet són els polifenols i els carotenoides, que resulta que s’absorbeixen més quan el tomàquet es consumeix cuit amb una base de greix (oli d’oliva, en el context de la dieta mediterrània), comparat amb si es consumeix cru. En aquest sentit, vam observar que els efectes antiinflamatoris del consum de tomàquet eren majors quan es consumia cuit amb oli d’oliva, que és precisament quan s’absorbeixen més aquests compostos. 

Podríem dir, doncs, que el consum de tomàquet és beneficiós per a la prevenció de les malalties cardiovasculars? 

. I també en persones amb diabetis, hem vist que aquelles que consumeixen més quantitat de tomàquet, independentment de la manera de cuinar-lo o presentar-lo al plat, tenen una menor càrrega ateroescleròtica i, per tant, un menor risc cardiovascular. 

Però més enllà del consum de tomàquet, molt recentment també hem observat que un major consum de fruites i verdures en general, que es tradueix en un consum major de carotenoides i polifenols, també està associat a una menor càrrega ateroescleròtica, especialment en les dones. Així confirmem que un dieta rica en fruites i verdures de tots colors disminueix el risc de patir malalties cardiovasculars, gràcies als polifenols (que confereixen colors de taronja a morat) i als carotenoids (que confereixen color groc-taronja), entre altres compostos presents en aquests aliments.

Hi ha força polèmica i desacords sobre si un consum moderat d’alcohol pot ser un factor protector en la salut. Tu que has fet recerca sobre això, quines conclusions en treus?

El consum moderat d’alcohol està fixat en una unitat de beguda estàndard (UBE) al dia en dones i dues UBE en homes, que equivalen a uns 15 grams d’alcohol. Això vol dir que una UBE pot ser una copa de vi, o una ampolla de cervesa de 33 cl o un gotet petit de licor (un xarrup).

El consum moderat d’alcohol, independentment del tipus de beguda alcohòlica, augmenta els nivells de colesterol bo (el colesterol HDL), i s’associa a una menor mortalitat per malalties cardiovasculars i, en alguns estudis, fins i tot a una menor mortalitat per qualsevol causa. 

En estudis d’intervenció a curt termini i realitzats amb un nombre de persones relativament reduït, el consum moderat de cervesa i en major grau el consum moderat de vi, especialment el vi negre, té efectes addicionals en protecció cardiovascular, ja que són begudes alcohòliques molt riques en polifenols. Si els ordenem de més a menys contingut en polifenols: vi negre, vi rosat, vi blanc, cervesa de fermentació alta —tipus IPA—, cervesa de fermentació baixa —Lager o Pils— i cervesa sense alcohol.

També s’ha demostrat que un excessiu consum d’alcohol és la causa de diverses malalties.

Efectivament, el consum d’alcohol és un factor de risc molt important en l’aparició del càncer, en especial el càncer de mama, per la qual cosa mai podrem dir que el consum moderat d’alcohol és un factor protector per a la salut. Si bé el consum d’alcohol és una pràctica socialment acceptada i molt estesa en cultures on la religió en permet el seu consum, actualment no hi ha estudis d’intervenció a llarg termini en grans poblacions —els de màxima evidència científica—, que justifiquin la recomanació a escala poblacional del consum moderat d’alcohol per a la prevenció de malalties cardiovasculars.

Mai podrem dir que el consum moderat d’alcohol és un factor protector per a la salut en general.

I els fruits secs, tenen un paper protector en les malalties cardiovasculars?

I tant! He tingut la sort de participar activament en l’estudi PREDIMED, on vam observar que el consum de fruits secs, especialment en el context d’una dieta mediterrània, s’associa a un 10-20% risc menor de malalties cardiovasculars. En diversos estudis s’ha observat que consum de fruits secs disminueix la pressió arterial, els triglicèrids i el colesterol “dolent” (el colesterol LDL, el que afavoreix l’ateroesclerosi). També disminueix els nivells de paràmetres inflamatoris, millorant la funció dels vasos sanguinis. Els compostos potencialment responsables d’aquest efecte protector enfront de les malalties cardiovasculars són (altre cop) els polifenols, els àcids grassos insaturats, i altres micronutrients com els tocoferols (entre ells, la vitamina E) o els fitosterols. En general, els fruits secs són aliments molt nutritius i molt recomanables d’introduir a la dieta.

Hi ha alguna dieta o recomanació dietètica per prevenir la demència?

La demència té una base inflamatòria subjacent, i també està influïda per un deteriorament de la funció vascular. En aquest sentit, s’ha vist que una dieta rica  en compostos antiinflamatoris i antioxidants, així com rica en àcids grassos Omega 3, té un efecte protector en el deteriorament cognitiu. En aquest patró dietètic encaixaria perfectament la dieta mediterrània, que en estudis d’intervenció s’ha vist que té efectes protectors en el deteriorament cognitiu. En essència, una dieta rica en fruita i verdura, que també contingui peix blau (de mida petita, com les sardines, per exemple) seria la més recomanable per prevenir la demència.

Un altre tema de gran actualitat en l’àmbit de la nutrició és l’alimentació sostenible. Es pot establir una relació directa entre l’alimentació saludable i la sostenibilitat? Quina és la teva visió sobre aquesta nova tendència en l’alimentació?

Al meu entendre, una alimentació saludable ha de ser sostenible per definició. La producció d’aliments que generen una empremta de carboni molt alta, com ara la producció càrnia intensiva o la producció d’aliments ultraprocessats, també causa problemes en la salut i, per tant, deixa de ser una dieta saludable. De fet, una de les línies de recerca del grup FoodLab de la UOC és precisament l’alimentació saludable i sostenible, i és en aquest marc que hem començat a col·laborar.

Una dieta rica en fruita, verdura i peix blau és la més recomanable per prevenir les malalties cardiovasculars.

Els últims anys hem vist aparèixer moltes modes sobre nutrició i dietes. Les xarxes socials estan plenes de “nutricionistes” donant consells. Com veus la visibilitat que té la nutrició en el món actual? Creus que hi ha un excés de desinformació?

Per una banda, és bo que la nutrició tingui la visibilitat que es mereix. Quan jo estudiava encara no hi havia la figura de dietista-nutricionista dins la Sanitat Pública, per exemple i des d’aleshores la nutrició ha anat agafant un pes creixent com a element indispensable per a la salut. Dit això, em sembla molt perillosa la credibilitat que tenen els consells en nutrició sense cap mena de base científica i que donen famosos o influencers sense coneixements en la matèria, fins i tot a vegades desacreditant persones expertes. 

Entenc que és un problema generalitzat a les xarxes socials, però d’alguna manera tot i que no sé ben bé comhauríem de lluitar contra la postveritat o els fets alternatius. Al mateix temps, les xarxes socials són una bona plataforma per a la disseminació de consells nutricionals amb base científica, si bé potser no tenen l’abast que poden tenir els consells d’influencers, en especial entre els joves.

La societat actual està abandonant la dieta mediterrània, coneguda pels seus beneficis en la salut. Quines poden ser les conseqüències d’aquesta situació?

Doncs, tal com comentàvem en l’estreta relació entre dieta saludable i sostenibilitat, l’abandonament de la dieta mediterrània pot tenir conseqüències nocives tant per la salut com per al medi ambient. Més enllà de ser una dieta rica en fruites i verdures, cereals integrals, fruits secs i peix blau, la dieta mediterrània té unes característiques socioeconòmiques molt interessants. Una d’elles és que es caracteritza pel consum de productes de proximitat i temporada, i això té un efecte positiu en el medi ambient. A més, posa en valor la comensalitat, és a dir, menjar en companyia, amb bona conversa i no gaire ràpid. Això millora la digestió i té beneficis en l’àmbit socioafectiu. Dins aquesta societat tan digitalitzada i de la immediatesa, asseure’s a menjar en companyia no hauria de ser només un plaer sinó també un hàbit. Per tant, l’abandonament de la dieta mediterrània té moltes conseqüències negatives, tant per la prevenció de malalties cròniques, com a escala socioeconòmica i mediambiental.

Per acabar, què n’opines dels anomenats “superaliments” i dels suplements nutricionals? 

Els superaliments no existeixen. I els suplements de nutrients o compostos bioactius aïllats (polifenols o carotenoids, per exemple) no tindran mai el mateix efecte que si els consumim en forma d’aliments dins una dieta saludable, sempre que no hi hagi una situació de desnutrició, és clar. Això ha quedat demostrat en molts estudis. Els aliments són una barreja molt complexa de tots aquests compostos que exerceixen un efecte sinèrgic. És a dir, junts són més potents que la suma de cada un consumits aïlladament. Finalment, recordar que una dieta saludable té un efecte preventiu en les malalties que hem comentat i que normalment apareixen en edats més avançades però que no té un efecte curatiu. És per això que és tan important mantenir una dieta saludable al llarg de la vida.

(Visited 122 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Comentaris
Deixa un comentari