Quines sortides professionals ens ofereix formar-nos en nutrició?

Quines oportunitats laborals i sortides professionals trobem en el camp de la nutrició? En el marc de la primera Fira Virtual d’Ocupació de la UOC, Diana Díaz Rizzolo, professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC i investigadora a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), va impartir una ponència sobre la figura professional del dietista-nutricionista i les sortides professionals que ens ofereix formar-nos en nutrició, en la qual va remarcar també la importància de la professió en la societat actual.

L’alimentació saludable, la millor medicina per prevenir malalties

Avui dia hi ha prou evidència científica que demostra que uns hàbits alimentaris adequats poden prevenir l’aparició de moltes malalties cròniques i, fins i tot, facilitar-ne més el control metabòlic, de manera que disminueix l’atenció sanitària requerida (visites mèdiques, despeses hospitalàries) i el cost en fàrmacs, i s’obté una millor qualitat de vida.

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), actualment sis dels deu riscos que més perjudiquen la nostra salut estan relacionats directament amb l’alimentació (hipertensió, consum d’alcohol i de tabac, deficiències en aigua i sanejaments, colesterol elevat, deficiència de ferro, obesitat i sobrepès). Això suposa que el 40 % dels 56 milions de morts anuals al món es poden prevenir mitjançant tractaments nutricionals o dietètics.

Aquestes dades destaquen la clara necessitat d’adoptar una per prevenir malalties i , i converteixen la figura del dietista-nutricionista en una peça clau per aconseguir aquest objectiu, ja que pot aplicar tractaments nutricionals o dietètics preventius per fer front a aquests problemes.

Què és un dietista-nutricionista i quines funcions té?

El Consell General de Consells Oficials de Dietistes-Nutricionistes (CGCODN) i l’Acadèmia Espanyola de Nutrició i Dietètica (AEND) defineixen el perfil d’un dietista-nutricionista com “un professional sanitari amb formació de graduat universitari, que desenvolupa activitats orientades a l’alimentació tant de persones individuals com de col·lectius, sanes o malaltes, i en totes les fases de la seva vida, d’acord amb la deontologia professional i els principis de prevenció i salut pública”.

Les funcions clíniques generals del dietista-nutricionista són moltes i molt variades. En destaquen les següents:

• Participar en l’organització, el desenvolupament i l’avaluació de les activitats relacionades amb la dietètica i la nutrició clínica de l’hospital.
• Elaborar estàndards d’actuació professional en diferents àmbits clínics.
• Participar en els programes de formació contínua.
• Intervenir en les diferents modalitats de suport nutricional.
• Participar en les comissions hospitalàries relacionades amb l’alimentació, la nutrició i la dietètica.
• Supervisar les funcions dels tècnics superiors en dietètica.
• Servir d’enllaç, pel que fa a la coordinació i la relació, entre la unitat de nutrició clínica i dietètica i el servei d’alimentació i l’administració de l’hospital.

Totes aquestes funcions i competències permeten al dietista-nutricionista treballar en tres unitats d’atenció mèdica i dur a terme també funcions molt diverses:

• Unitats d’hospitalització i consultes externes. El dietista-nutricionista forma part de l’equip multidisciplinari terapeuta i té un paper essencial en l’alimentació i la nutrició del pacient malalt (per via oral, parenteral o enteral).

• Unitat de dietètica i nutrició clínica hospitalària. Als hospitals, aquesta unitat està formada per un equip multidisciplinari en el qual sempre hi ha d’haver un dietista-nutricionista.

• Atenció primària. El dietista-nutricionista dona suport en les prescripcions de dietes i consells alimentaris, col·labora en el suport nutricional domiciliari i proposa, dissenya i planifica programes d’educació alimentària i nutricional.

Quina és la realitat d’aquest professional al món? I a Espanya?

Segons un estudi de la International Confederation of Dietetic Associations elaborat el 2016, en els últims anys la presència del dietista-nutricionista en els sistemes de salut pública de tot el món ha augmentat d’un 33 %, mentre que en l’àmbit hospitalari és pràcticament del 100 % a la majoria de països. Així i tot, en altres àmbits relacionats amb la salut la figura del dietista-nutricionista encara no té representació. I a Espanya, per exemple, fins ara la presència d’aquest col·lectiu en l’àmbit sanitari públic ha estat molt limitada.

A la 29a. Assemblea Mundial de la Salut de l’OMS, duta a terme el 1976, es va recordar de manera unànime que tots els hospitals regionals (de 600 a 800 llits) i intermedis (de 70 a 150 llits) haurien de tenir un dietista-nutricionista (DN) en una proporció aproximada d’1 DN per cada 50 pacients. Posteriorment, en l’àmbit espanyol, l’any 2010 es va publicar un informe en el Boletín Oficial de las Cortes Generales (BOCG) en el qual es recomanava 1 DN per 50.000 habitants amb targeta sanitària AP, 1 DN per 100 llits en atenció especialitzada i 1 DN per cada unitat assistencial amb malalties relacionades amb la dietètica i nutrició i en el servei d’alimentació hospitalària.

No obstant això, 45 anys després de l’informe de l’OMS i 10 anys després de l’informe del BOCG, la presència del dietista-nutricionista (DN) en el sistema de salut espanyol continua sent pràcticament nul·la: avui dia només hi ha entre 0 i 5 DN per hospital. I en l’àmbit de l’atenció primària, només quatre comunitats autònomes (Comunitat Valenciana, Comunitat de Madrid, Illes Balears i La Rioja) han creat la categoria professional de DN, i només sis de la resta de comunitats (Múrcia, País Basc, Catalunya, Castella i Lleó, Navarra i Aragó) l’inclouen dins de les professions sanitàries del Sistema Nacional de Salut. Finalment, de les altres comunitats autònomes, entre les quals hi ha Galícia, Astúries o Extremadura, set no tenen aquesta posició consolidada dins del seu sistema de salut.

Aquestes dades constaten que encara ens queda molt camí per recórrer al nostre país per complir amb els requisits de l’OMS i el BOCG, i també per reconèixer com cal la figura del dietista-nutricionista clínic.

Quines sortides professionals ens ofereix formar-nos en nutrició?

Encara que la nutrició clínica és un àmbit exclusiu del dietista-nutricionista, la nutrició és un camp molt transversal, ja que pot afectar directament o indirectament diverses professions, com ara la medicina, la infermeria, la psicologia, la farmàcia, el periodisme, la política, l’R+D alimentària i l’R+D farmacèutica, entre moltes altres.

A continuació llistem les diferents sortides professionals que ofereix l’àmbit de la nutrició:

• Recerca

Hi ha dues grans vies per accedir a la recerca després de la formació en nutrició: tècnic i doctorat. Com a tècnics, els nutricionistes donen suport a la feina dels científics. S’ocupen de la preparació del material, posen a punt i duen a terme experiments, fan mesuraments i informen dels resultats. Per arribar a ser tècnic, cal fer una carrera universitària o, fins i tot, formar-nos posteriorment amb un .

L’altra via, una mica més llarga, és fer un doctorat. Aleshores hem de cursar un grau i fer un (300 ECTS). El doctorat pot ser en salut, nutrició, medicina, biomedicina, bioquímica, etc.

• Salut pública

Una altra sortida professional de la nutrició és la de salut pública, on s’inclouen els experts en nutrició que decideixen dur a terme la seva tasca sobre la població en general, des de diverses organitzacions, desenvolupant programes de polítiques alimentàries, d’educació alimentària i de prevenció i salut general, dins del marc de la salut pública i la nutrició comunitària. Així mateix, els professionals especialitzats en nutrició i salut pública participen en campanyes molt interessants, com ara la implementació d’impostos a begudes ensucrades, la reducció del preu de les fruites i les verdures per augmentar-ne el consum, la prohibició de la publicitat d’aliments ultraprocessats en horari infantil, etc.

L’expert en nutrició i salut pública pot treballar en institucions i governs, en la presa de decisions sobre la salut; en planificació, avaluació i gestió sanitària; en economia de l’alimentació i la salut; en polítiques nutricionals i de salut; en epidemiologia; en gestió en salut global; en respostes en situació de pandèmia i de crisis globals; o en l’àmbit de la salut planetària.

• Indústria

També hi ha experts en nutrició en el sector industrial. En aquest cas, la seva funció principal és rastrejar les necessitats poblacionals, assessorar en la innovació de nous productes i liderar el màrqueting social relacionat amb l’alimentació.

Les principals sortides professionals en aquest àmbit són les de gestió de qualitat, el màrqueting industrial, el disseny i la formulació de nous aliments/productes/fàrmacs, la gestió econòmica d’R+D i la legislació específica del sector.

• Àmbit acadèmic

En l’àmbit acadèmic, el professional amb formació en nutrició pot exercir de formador en centres públics i privats en els quals s’imparteix ensenyament sobre alimentació, nutrició i salut. Així, es pot treballar com a docent en cursos de formació professional i com a formador de professionals, i també formar-se per ser professor universitari, la qual cosa requerirà prèviament haver fet recerca i obtenir un doctorat.

• Divulgació

El sector de la divulgació va guanyant cada vegada més popularitat. En aquest camp, l’expert en nutrició exerceix de pont d’unió entre la ciència i la població mitjançant la comunicació. Alguns perfils professionals dins d’aquest àmbit són el de periodista, el d’influencer en xarxes socials, el de comunicador en ONG i el d’educador nutricional.

I és que, sens dubte, la nutrició és una àrea transversal que ens ofereix nombroses possibilitats en relació amb sortides professionals. T’animes a explorar-les?

Recupera la xerrada “Nutrició: sortides professionals més enllà de la clínica”, de la professora Diana Díaz Rizzolo, en el marc de la primera Fira Virtual d’Ocupació de la UOC. Pots fer-ho aquí: