Com es pot comunicar sobre nutrició sense perdre el rigor científic?

Segons un informe de l’empresa d’anàlisi de mercat de consum NPD Group, el 86 % de la població espanyola assegura que està més preocupada per la seva nutrició que abans de la pandèmia de COVID-19. A més, el 63 % creu que en un futur pròxim menjarà de manera molt més sana que abans per aquesta conscienciació.

Aprofitar aquesta tendència per generar contingut enfocat a la millora de la salut i la qualitat de vida pot ser una bona estratègia per a marques i organitzacions d’aquest àmbit. Sense cap dubte, el contingut sobre alimentació i salut és un dels més demanats entre la població. No obstant això, és una informació que no sempre s’ofereix de manera clara o pròxima, ni basada en fonts de qualitat.

El repte principal és mantenir un equilibri entre la proximitat i el rigor científic

Parlar de nutrició és parlar d’informació sensible i altament complexa. Actualment, el gran repte dels professionals de la salut i de les marques de nutrició és mantenir l’equilibri entre parlar l’idioma de la gent i el rigor científic. De fet, es pot apreciar com està disminuint la confiança en les institucions pel fet que mantenen un discurs massa seriós i allunyat de la societat.

Per als professionals i les institucions que creen contingut en l’àmbit de la comunicació alimentària, és tot un repte afrontar aquesta conjuntura actual. A continuació, resumim les intervencions de Laura Fernández, directora general del Consell Europeu d’Informació sobre l’Alimentació (EUFIC), i d’Andreu Prados, investigador de l’Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra, en el marc del seminari Com comunicar sobre nutrició i alimentació, organitzat per l’àrea de Nutrició, Alimentació i Salut dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC.

Fernández i Prados van apuntar algunes claus per conciliar la transmissió d’informació basada en evidència mantenint un discurs amigable i que al mateix temps sigui interessant per a la població.

Com podem millorar la comunicació alimentària?

Avui dia hi ha molts factors de l’escenari comunicatiu que no controlem. Per aquest motiu, hem de posar el focus en aquells aspectes que controlem: els missatges que emetem. Durant la seva ponència, Andreu Prados va assegurar que hi ha tres grans reptes que ens hem de plantejar com a portaveus d’aquests missatges:

• Què val la pena comunicar? Investigar què es pot comunicar en l’àmbit de l’alimentació, que sigui interessant per a la nostra comunitat i que tingui coherència en la nostra estratègia de comunicació.
• La importància del context de la informació en nutrició és essencial. Hem de basar-nos en els estudis de qualitat per respondre a les preguntes sobre alimentació i salut, ja que ens donen molta certesa en les nostres comunicacions. Això ens farà diferenciar-nos de tots els altres agents que comuniquen sobre nutrició i que no tenen la mateixa autoritat.
• En quins mitjans i canals hem de centrar la comunicació sobre nutrició i alimentació. Com a professionals de la salut i com a marca, hem de ser presents allà on els nostres clients i pacients busquen. És per això que hem d’augmentar la nostra presència en aquests canals i interactuar amb la nostra comunitat.

Espanya és un dels països amb menys nivell d’alfabetització en matèria de salut

A Espanya encara queda molt camí per recórrer a l’hora d’educar correctament el públic general en termes complexos de salut i d’alimentació. Segons els últims estudis publicats, Espanya és un dels països de la Unió Europea amb un nivell d’alfabetització general més baix en matèria de salut. Durant la seva ponència, Prados va destacar que “hem de posar una atenció especial en el nostre llenguatge i en la construcció del discurs, per aconseguir que la informació arribi de manera fàcil i que sigui accessible per a tothom”.

Moltes vegades parlem al nostre públic donant per fet que ja coneix els antecedents o el context d’allò de què estem parlant. Això és un error. Cal dirigir-se a cada persona en funció del background que té sobre aquest tema. Per exemplificar aquesta idea, Prados va explicar com es pot abordar la comunicació mitjançant un cas pràctic.

Com es pot abordar la comunicació: cas pràctic

Imaginem-nos que hem de llançar al mercat un probiòtic i que hem de preparar la campanya de comunicació. Probablement no podrem fer la mateixa campanya amb el mateix missatge per a tot el públic objectiu. La major part de la població no és conscient del problema i, per tant, caldrà començar a parlar de què és el còlon irritable, quins símptomes té, etc. Per a les persones que coneixen aquest problema, el nostre missatge se centrarà en els beneficis de cuidar la salut digestiva i la microbiota mitjançant l’alimentació.

Quan hi hagi un cert coneixement sobre la solució del problema que hem plantejat, la nostra missió serà comunicar la proposta de valor del producte en concret. Finalment, en comunicarem el preu i les característiques, ja que el nostre públic estarà a punt per comprar.

Davant d’aquesta problemàtica, trobem associacions o iniciatives com el Consell Europeu de la Informació sobre l’Alimentació (EUFIC). Una institució orientada als consumidors, sense ànim de lucre i fundada per fer que la ciència sobre l’alimentació i la salut sigui més accessible i fàcil d’entendre. La seva missió és proporcionar continguts accessibles, atractius i basats en l’evidència per inspirar eleccions més sostenibles i saludables, ja que el coneixement no ha de ser una barrera per a un canvi d’hàbits cap a un estil de vida més saludable.

Per què és important divulgar la ciència des de l’evidència?

En el marc de la seva presentació, Laura Fernández va explicar per què és important divulgar la ciència des de l’evidència científica. “Vivim en un entorn digital en què els dispositius mòbils i portàtils creen una immediatesa de la informació que ens arriba des de qualsevol lloc i en qualsevol moment. Això democratitza la publicació de contingut i fa que aquesta informació creixi de manera exponencial i desafiï la nostra capacitat de comprensió i processament d’aquesta mateixa informació, la qual cosa ens deixa una mica perduts en un mar d’informació a la deriva”.

Desafortunadament, aquesta informació no sempre prové de fonts fiables o d’experts i expertes acreditats, i fins i tot de vegades poden ser notícies falses i desinformació. Per aquest motiu, és important i urgent contrarestar aquest tipus d’informació, ja que aquesta infodèmia alimenta la desconfiança.

És imprescindible que hi hagi agents que tradueixin la ciència complexa de l’alimentació i la salut en contingut accessible. D’aquesta manera, podrem atenuar la mala interpretació de la ciència i potenciar el pensament crític. Un altre aspecte que hem de tenir en compte és que la gent es bolca cap a fonts amb les quals pot establir una connexió i amb les quals s’identifica, fonts que els entenen i que comparteixen les seves opinions i emocions.

El contingut visual, un aliat en la comunicació en nutrició

Les persones retenim el 80 % del que veiem i el 20 % del que llegim. Processem les imatges 60.000 vegades més ràpidament que els textos. El contingut visual es comparteix un 40 % més a les xarxes. És per aquest motiu que el contingut visual s’ha convertit en un aliat en la comunicació de temes de nutrició.

Com a usuaris també tenim molt poder en la difusió de la informació. En aquest àmbit en què som professionals, però també en tota la resta, hauríem d’exercir un paper de control de la informació. Ho hem viscut molt de prop amb la pandèmia i totes les notícies falses que s’han viralitzat, i hauríem d’aplicar-ho en el nostre dia a dia.

“Abans de reenviar una informació, del tema que sigui però encara més sobre nutrició, que és un tema que controlem, hem de contrastar aquesta informació i verificar-la abans de fer-la arribar a més persones”, va concloure la directora de l’EUFIC.