Crònica de la VI Trobada de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC

20 d'abril de 2016
[Amb enllaços als vídeos de les diferents intervencions]
 

El dissabte 27 de febrer les portes de l’Institut d’Estudis Catalans, al cor del barri del Raval, es van obrir per acollir la trobada anual de la titulació de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC. Prop d’un centenar de professors propis i col·laboradors, estudiants, titulats i tutors van compartir un intens matí d’activitat acadèmica i intercanvi d’experiències en un entorn immillorable.

Després de les paraules de benvinguda de la presidenta de la Secció Filològica, M. Teresa Cabré, i les d’agraïment de la directora del grau, Ona Domènech , el plat fort de la jornada va ser l’esperada conferènciade Gemma Rigau i Manuel Pérez-Saldanya sobre el procés d’elaboració de l’apartat de sintaxi de la no menys esperada gramàtica normativa, en avançat estat de gestació però amb una data prevista de part que s’endarrereix de Sant Jordi a Tots Sants. Esperem, doncs, que l’ampliació d’un sant a tots els sants tingui un correlat en l’ampliació de continguts, de manera que hi puguem trobar per fi la resposta als eterns temes de discussió sobre els quals necessitem urgentment que l’autoritat normativa es defineixi.

A la seva exposició “Gramàtica de la llengua catalana: entre la descripció i la prescripció” Pérez-Saldanya i Rigau, membres de la Secció Filològica i estrets col·laboradors del sempre present Joan Solà, van anar desgranant diversos aspectes sintàctics des del punt de vista descriptiu, i van explicar i justificar algunes de les decisions que s’han pres, després d’una acurada revisió de la bibliografia i els usos actuals.

A continuació, la pausa del cafè es va enriquir amb una visita guiada a les dependències de l’antiga Casa de Convalescència, seu de l’IEC. Cafès calentons i converses animades es van passejar pel claustre, l’escala noble, el vestíbul de l’entrada amb la col·lecció de rajoles que narren la vida de sant Pau, el jardí dedicat a les flors que apareixen a l’obra de Mercè Rodoreda… i es van detenir en silenci davant les calaixeres arxiu de Pompeu Fabra, la capella barroca o l’escultura de Josep Llimona. Un detall: l’habitació dels homes és més gran que la de les dones. Hi havia més homes en fase de convalescència? Trigaven més a recuperar-se? Les dones s’ho passaven a casa? Sí, una trobada sobre llengua i literatura s’enriqueix amb dosis d’art, història, sociologia… Humanitats en general, com remarcaria al final el director delsEstudis d’Art i Humanitats, Joan Fuster.

Era el torn dels estudiants. Com cada any, tres graduats o llicenciats van exposar els seus treballs finals, conduïts per la professora responsable, Maite Puigdevall, en una tria que pretén ser representativa i il·lustrativa per a futurs estudiants, alhora que un reconeixement als autors.

En primer lloc, Judith Fernández va explicar la seva primera experiència com a correctora amb la memòria de pràctiques “La revisió de textos escrits. Memòria de pràctiques a Núvol”, tutoritzada per Bernat Puigtobella. En la seva exposició va compartir amb els assistents el seu procés d’aprenentatge i les seves reflexions sobre la tasca del corrector. La nota simpàtica van ser els signes tipogràfics de correcció que va utilitzar com a marcadors en les enumeracions.

Tot seguit, Helena Sacasas va presentar el seu treball “L’oralitat fingida. La senyora Florentina i el seu amor Homer, de Mercè Rodoreda”, tutoritzat per Elisenda Bernal. En aquest estudi Sacasas demostra fins a quin punt Rodoreda és conscient de la tria lingüística que fa en cada cas segons el registre que vol reflectir i ens recorda el temperament de l’autora quan justifica les seves decisions.

Finalment, Jaume Casassas ens va presentar el seu treball sobre un tema estrella de la sintaxi. El títol no pot ser més explícit: “L’alternança per / per a davant d’infinitiu. Raons contraposades. Praxi i normativa. Una qüestió de sintaxi normativa controvertida i actual”, dirigida per Avel·lina Suñer. Sens dubte tot un esforç de sistematització i reflexió, amb interrogants inclosos, com no pot ser d’una altra manera.

Van ser cinc hores intenses d’intercanvi intel·lectual en tots els sentits. El cervell és un òrgan que quan es posa en funcionament dóna molt de si i no es va aturar quan altres òrgans, els de l’aparell digestiu, es van posar en marxa al restaurant de la vora.

Balanç positiu de la trobada. Celebrada al·legoria entre la convalescència del nom de l’edifici i la vitalitat de les activitats que s’hi duen a terme. Llarga vida a les trobades de la UOC. Llarga vida a la nostra llengua i la nostra cultura. Amén.

 

Anna Montserrat Ciurana

Professora col·laboradora del grau de Llengua i Literatura Catalanes

 

Relació de vídeos enllaçats:


(Visited 1 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Blog del Grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC.
Comentaris
Deixa un comentari