Quan els think tanks entren en campanya: el cas de Xile

06/05/2024
think-tanks Chile

El professor Mikel Barreda, juntament amb Leticia M. Ruiz Rodríguez i Gema Sánchez Medero, van publicar l’article “Cuando los think tanks entran en campaña: el caso de Chile” a la revista Colombia Internacional, núm. 114, 2023. A continuació, en destaquem alguns dels aspectes més rellevants.

Els últims anys, els think tanks (TT) han emergit com a actors prominents en el panorama polític de l’Amèrica Llatina exercint un paper crucial en la generació d’idees, anàlisis i recerques destinades a influir en les polítiques públiques i en el debat polític en general. No obstant això, l’atenció acadèmica que ha rebut aquesta temàtica és encara limitada. Una contribució recent és la de l’estudi de Barreda, Ruiz Rodríguez i Sánchez Medero (2023). En concret, l’estudi s’ocupa d’analitzar les variacions que introdueixen les campanyes electorals en les posicions polítiques dels TT, així com el paper que exerceix la ideologia dels TT i la vinculació amb els partits com a possibles determinants d’aquestes variacions.

El treball aborda, com a cas d’estudi, el debat polític xilè de l’any 2021, amb una atenció particular a la campanya de les eleccions presidencials d’aquell any. A partir d’una anàlisi de contingut, els autors han examinat les pàgines web de deu TT xilens abans i després de la campanya electoral. Per a cada TT, han analitzat la rellevància concedida a diferents temes sociopolítics, així com el posicionament davant d’aquests mateixos temes. Les principals troballes del seu estudi són tres.

En primer lloc, la priorització de temes sociopolítics presenta notables variacions entre els TT, i la ideologia d’aquests constitueix un element clau per interpretar aquestes variacions. Així, “el discurs dels TT conservadors gira al voltant de dues qüestions: conflictes entre poders i inseguretat. Els progressistes centren l’atenció en una major diversitat de problemes, amb un èmfasi especial en els de tipus social (sobretot desocupació, educació, salut i seguretat social) i, en una escala menor, els relatius als nous clivatges (com ara medi ambient i desigualtat de gènere)” (p. 146).

En segon lloc, l’estudi mostra que els TT adapten la seva agenda comunicativa a l’escenari de la campanya electoral i prioritzen els temes més destacats del debat nacional, com l’“esclat social” del 2019 (que va tenir com a detonant la pujada del preu del transport públic) i la reforma constitucional. Novament, es constaten diferències rellevants en funció de la ideologia dels TT. Com assenyala l’estudi, “en els TT progressistes s’aprecia més aquest reenfocament, ja que, durant la campanya, es redueix l’atenció als problemes socials en favor de les preocupacions que destacaven en el debat nacional” (p. 146). Malgrat aquestes adaptacions en les agendes durant les campanyes, el posicionament ideològic dels TT es manté generalment estable. Els TT conserven la seva identitat ideològica, encara que puguin ajustar temporalment l’èmfasi dels seus temes de discussió.

Finalment, amb l’evidència empírica de l’estudi no es pot afirmar que la condició de TT partidista influeixi en la configuració de la seva agenda comunicativa. No s’aprecien variacions significatives entre els TT vinculats a partits i els TT independents respecte als temes sociopolítics prioritzats, ni tampoc que la campanya electoral tingui algun impacte diferenciat entre uns TT i els altres.

En conclusió, aquest estudi proporciona una visió detallada de com els TT xilens adapten la seva agenda comunicativa a la campanya electoral, i mostra que la ideologia dels TT és una variable clau en aquesta estratègia. Aquestes troballes ofereixen una base sòlida per a futures recerques sobre el paper dels TT en el procés polític i la seva contribució al debat sobre temes de l’agenda pública.

Per a un desenvolupament més ampli d’aquestes qüestions, es pot consultar íntegrament l’article esmentat a:

Mikel Barreda, Leticia M. Ruiz Rodríguez i Gema Sánchez Medero, “Cuando los think tanks entran en campaña: el caso de Chile”, Colombia Internacional [En línia], 114, 2023. http://journals.openedition.org/colombiaint/18764

(Visited 23 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Comentaris
Deixa un comentari