La taxa Amazon: obrint un nou debat en la tributació de l’e-commerce

10/05/2024
tasa-amazon

Un dels articles que integren el núm. 40 de la Revista IDP és «Darrere del model business-to-consumer (B2C): consideracions jurídiques de la taxa de repartiment de l’e-commerce», elaborat per Albert Navarro Garcia, professor agregat de Dret Financer i Tributari al Departament de Dret Públic a la Universitat de Girona. A continuació, destaquem alguns dels aspectes més rellevants:

L’arribada del comerç electrònic ha marcat un canvi fonamental en la manera com interactuem amb el món que ens envolta. Aquest fenomen ha democratitzat l’accés a productes i serveis i ofereix comoditat i rapidesa als consumidors. Tot i això, juntament amb els seus beneficis, l’auge de l’e-commerce també ha comportat una sèrie de desafiaments, especialment en entorns urbans.

A ciutats com Barcelona, coneguda per la seva activitat comercial i cultural activa, el creixement del comerç electrònic planteja preocupacions sobre la congestió del trànsit, l’ocupació de l’espai públic i la competència deslleial amb els comerços tradicionals. En resposta a aquests fets, Barcelona ha liderat el camí en introduir l’anomenada taxa Amazon, una mesura destinada a gravar l’ús de l’espai públic per part dels operadors postals involucrats en el comerç electrònic.

L’objectiu de la taxa Amazon és clar: assegurar que les empreses que efectuen operacions de càrrega i descàrrega a la via pública contribueixin equitativament a la gestió d’aquest espai, atès l’impacte que la seva activitat pot tenir a la mobilitat urbana i a l’entorn comercial tradicional. Aquesta mesura es fonamenta a l’article 20.1 del TRLRHL, que atorga a les hisendes locals la facultat d’establir taxes per l’aprofitament especial del domini públic local.

La base imposable d’aquesta taxa recau en l’ús intensiu de l’espai públic per part dels operadors postals involucrats en el comerç electrònic, quan duen a terme operacions de càrrega i descàrrega a la via pública per distribuir béns adquirits a través de l’e-commerce. La taxa s’aplica a operadors postals que compleixen els requisits establerts i participen en totes les etapes de la cadena de subministrament, des de la recollida fins al lliurament dels productes a destinacions finals dins de la ciutat.

Tot i que la implementació de la taxa Amazon ha estat un pas important per abordar els desafiaments associats amb el comerç electrònic en entorns urbans, també ha generat controvèrsies i debats. Algunes preocupacions se centren en l’impacte desproporcionat que aquesta mesura podria tenir en els petits operadors postals, així com en el seu potencial per desincentivar la innovació al sector.

A més, malgrat la denominació popular que se li ha donat a la taxa, l’exclusió, per part de l’Audiència Nacional, de grans plataformes com Amazon d’aquesta regulació planteja interrogants sobre l’equitat i l’efectivitat de la mesura. La disputa legal sobre la consideració d’Amazon com a operador postal subratlla també els desafiaments legals que enfronten els governs locals en regular el comerç electrònic.

Alhora, hi ha preocupacions sobre els supòsits de no subjecció i les exempcions recollides a la regulació de l’Ordenança Fiscal de l’Ajuntament de Barcelona que estableix la taxa, així com sobre el mètode de quantificació utilitzat. La presentació de recursos davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, juntament amb l’impacte de gravàmens similars que es puguin establir en altres municipis, pot resultar en ajustaments i reconsideracions sobre la seva regulació.

Per tant, sembla que encara existeix l’interrogant sobre com adaptar les regulacions locals per abordar els canvis al panorama de l’e-commerce, garantint alhora una competència efectiva i el respecte a les llibertats d’establiment i prestació de serveis reconegudes per la Unió Europea.

Tot i aquestes preocupacions, molts veuen la introducció de la taxa Amazon com un pas necessari per adaptar la regulació a la realitat canviant del comerç electrònic. L’ajust de la legislació tributària a les noves realitats del consum, particularment a l’àmbit de l’e-commerce, és una necessitat ineludible. És per això que s’espera que iniciatives similars sorgeixin en altres ciutats i països, reflectint la necessitat d’adaptar-se als canvis tecnològics al mercat.

Ara bé, l’èxit d’aquestes mesures depèn en gran manera de la seva capacitat per fomentar pràctiques empresarials més sostenibles i preservar el teixit comercial tradicional. Explorar alternatives com a punts fixos de distribució pot ser crucial per garantir l’efectivitat a llarg termini d’aquestes regulacions i promoure un equilibri entre la conveniència de l’e-commerce i la vitalitat dels comerços locals.

Per a un major desenvolupament d’aquestes qüestions, es pot consultar la integritat de l’article esmentat a:

NAVARRO GARCÍA, Albert (2024). «Detrás del modelo business-to-consumer (B2C): consideraciones jurídicas de la tasa de reparto del e-commerce». IDP. Revista de Internet, Derecho y Política, núm. 40. UOC. DOI: http://dx.doi.org/10.7238/idp.v0i40.422383

(Visited 34 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Doctor en Dret per la Universitat de Girona i professor agregat de Dret Financer i Tributari al Departament de Dret Públic en aquesta universitat. Actualment, exerceix el càrrec d'adjunt al rector per a l'Administració Electrònica i la Transformació Digital a la Universitat de Girona.
Comentaris
Deixa un comentari