Els 5 articles més llegits de 2024

Els articles més llegits del nostre blog aquest any han tractat temes d’actualitat que combinen dret, tecnologia, finances i criminologia, reflectint la diversitat de qüestions que preocupen la societat actual. Aquests articles ofereixen una visió profunda sobre com les lleis i les regulacions estan evolucionant en resposta a nous desafiaments socials i tecnològics, des de les implicacions legals de les criptomonedes fins a la protecció de la privacitat personal en un món digitalitzat. A més, també reflexionen sobre com la tecnologia afecta la nostra vida quotidiana, amb temes com la seguretat a les xarxes socials i els riscos associats a les relacions en línia. Si vols entendre millor com els canvis normatius i la tecnologia estan impactant els drets individuals i col·lectius, aquests articles són una lectura imprescindible!

1. Com funciona la nova declaració de criptomonedes a Espanya

L’article de Benja Anglès, professor del Màster de Fiscalitat, detalla el Reial decret 249/2023, que regula com han de declarar les criptomonedes a Espanya. Afecta persones i entitats que gestionen, intercanvien o posseeixen criptomonedes, obligant-les a presentar declaracions informatives anuals. S’estableixen tres models de declaració segons l’activitat (custòdia, intercanvi o possessió a l’estranger). A més, es fixa un llindar de 50.000 euros, per sota del qual no cal declaració, i un increment de 20.000 euros per a noves declaracions. A partir del 2024, els contribuents també han de declarar els guanys o les pèrdues patrimonials en l’impost sobre la renda. Aquesta normativa cerca millorar el control fiscal de l’ecosistema cripto a Espanya.

2. Els espiells digitals i la protecció de dades: quin és el límit legal?

L’article d’Eduard Blasi, professor col·laborador dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC i expert en protecció de dades, aborda els límits legals dels espiells digitals en relació amb la protecció de dades. Aquests dispositius, que poden enregistrar durant períodes llargs, poden infringir la llei si capturen zones comunes o es col·loquen sense el consentiment dels veïns. Per evitar sancions, cal que els espiells només enregistrin en activar-se el timbre, respectant la privacitat d’altres i obtenint permís de la comunitat de propietaris. També és essencial gestionar les dades de manera segura, amb un termini de conservació limitat i sense compartir-les en xarxes socials. 

3. Devolució de l’IRPF 2019-2023 pels pensionistes que van fer aportacions a mutualitats laborals abans del 31 de desembre de 1978

En aquest article, Irene Rovira, professora experta en tributació i directora de la Revista IDP, explica que els pensionistes que van fer aportacions a mutualitats laborals abans del 31 de desembre de 1978 van poder sol·licitar la devolució d’ingressos indeguts de l’IRPF dels anys 2019 a 2023, gràcies a les sentències recents del Tribunal Suprem. Això es deu a una interpretació de la Llei de l’IRPF que permet reduir la base imposable per evitar una doble tributació en les pensions de jubilació o invalidesa.

4. Anàlisi victimològica del cas Dani Alves

L’article de Patricia Hernández Hidalgo, experta en victimologia, analitza el cas de Dani Alves, acusat d’agressió sexual, des d’una perspectiva victimològica, centrant-se en els efectes de la mediàtica cobertura dels processos penals, especialment en delictes sexuals. Es discuteix com els mitjans de comunicació sovint revictimitzen les víctimes, trivialitzant la qüestió del consentiment i posant en dubte la seva conducta, fet que pot dissuadir altres dones de denunciar agressions sexuals. L’autora subratlla la importància de tractar aquests casos amb responsabilitat mediàtica per evitar danyar les víctimes en el seu procés de recuperació i per respectar els drets fonamentals de la presumpció d’innocència dels acusats. Finalment, s’assenyala que, malgrat els avenços en la protecció legal de les dones, el sistema judicial encara necessita millorar en el suport i preparació de les víctimes per tal d’assegurar l’èxit de les denúncies i processos penals.

5. Ciberdelinqüència amorosa: estafes romàntiques en l’era digital

L’article de Marc Balcells Magrans, director del Grau de Criminologia, tracta les estafes romàntiques (romance scams), on ciberdelinqüents creen perfils falsos a xarxes socials per guanyar-se la confiança de les víctimes i enganyar-les perquè enviïn diners. Aquestes estafes, sovint organitzades, afecten principalment dones de mitjana edat a la recerca de relacions serioses. L’article destaca l’impacte emocional i financer en les víctimes, així com la dificultat per denunciar per vergonya. També adverteix sobre l’augment de la sofisticació d’aquestes estafes amb l’ús de la intel·ligència artificial, que facilita la creació massiva d’identitats falses.