Ciberdelinqüència amorosa: estafes romàntiques en l’era digital

En les darreres dècades, hem digitalitzat tota la nostra vida. Ho hem fet d’una manera que, de vegades, no som conscients d’alguns dels riscos que comporta en àmbits en què som tan vulnerables com en el de l’amor. I és que, encara que pràcticament a tots ens han trencat el cor alguna vegada, el dolor (i altres conseqüències més negatives) és encara més gran quan algú és víctima d’una estafa amorosa.

Aquest fenomen, conegut com a romance scam, és un exemple clar de com la ciberdelinqüència explota la necessitat humana d’afecte i companyia. En aquest engany, els ciberdelinqüents creen perfils falsos en xarxes socials o aplicacions de cites per simular interès amorós, guanyar-se la confiança de les víctimes i, finalment, convèncer-les perquè enviïn diners sota pretextos falsos. La professionalització d’aquestes pràctiques demostra que darrere sovint hi ha bandes organitzades que operen amb estratègies planificades meticulosament.

No es tracta de casos aïllats i, lamentablement, cada vegada passa més. Poc després de començar el 2024, les notícies informaven del crim de tres germans —d’entre 71 i 79 anys— a la localitat madrilenya de Morata de Tajuña. Si bé, en un començament, potser per la seva edat ningú no pensaria que la seva mort podria estar relacionada amb temes del cor, va ser així: amb una estratègia molt elaborada de mentides, uns mafiosos van convèncer les germanes que dos militars americans n’estaven enamorats i, durant gairebé vuit anys, els van anar demanant diners. Aquesta situació, que es va allargar en el temps, va portar l’acomodada família madrilenya a contreure un deute important, que és el que va portar el seu prestador a cometre aquest assassinat atroç.

Afortunadament, el desenllaç de Morata de Tajuña no és l’habitual. Les víctimes no solen perdre la vida, encara que sí els diners, i, a més, reben un cop emocional fort. Marc Balcells, professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC i expert en criminologia, destaca que una altra de les conseqüències és que les víctimes d’un romance scam “comencen a tenir una desconfiança molt forta envers les possibles futures relacions”.

La vergonya té un paper clau en els sentiments de la víctima. Balcells, que recupera el cas en què un suposat Brad Pitt [de mentida] va estafar 170.000 euros a una dona de Granada, posa l’accent principalment a destacar que “en alguns cossos policials no tothom està preparat per rebre i tractar aquesta informació”. En aquest context, la persona afectada, que ja per si mateixa sent vergonya per haver estat enganyada, es pot plantejar i tot no denunciar l’abús patit i acaba engreixant les conegudes “xifres negres de la delinqüència”, és a dir, les que no es reporten.

Els perfils de les víctimes solen incloure —encara que no s’hi limiten— dones de mitjana edat amb certa independència econòmica i un nivell educatiu considerable. Aquestes persones busquen relacions serioses i estan disposades a creure en l’amor romàntic que se’ls presenta. La vulnerabilitat emocional, exacerbada per experiències passades o el desig d’omplir un buit afectiu, les converteix en blancs fàcils per als estafadors.

Després de destacar el mal emocional i financer que pateixen les víctimes d’un romance scam, és crucial oferir estratègies d’autoprotecció. “La prudència i no fer coses que no faríem en el món analògic” és el consell principal del professor de la UOC. A més, si es considera que la relació es torna estranya, cal “tallar la comunicació i denunciar a la policia”. Malgrat mantenir-nos una mica en alerta, Balcells emfatitza que el que importa és tenir una “educació digital” que ens permeti conèixer persones i establir-hi relacions “des de la salut i la precaució, sense por”.

Els perills afegits de la intel·ligència artificial

La incorporació de la intel·ligència artificial (IA) en l’àmbit de les estafes romàntiques augura un canvi radical en la manera en què aquests delictes poden ser perpetrats, com adverteix Balcells: “encara que no podem predir tendències, el futur d’aquestes estafes romàntiques és que poden proliferar de manera alarmant”. La preocupació està no sols en la capacitat dels estafadors per crear perfils falsos en massa, sinó també en la sofisticació amb què poden reproduir identitats creïbles sense necessitat d’un contacte físic, aprofitant la immensa quantitat d’imatges i dades disponibles a la xarxa.

El professor de la UOC aprofundeix en com la IA facilita la generació de perfils fraudulents a una escala abans inimaginable, assenyalant: “ara, amb intel·ligència artificial, es té la capacitat de fer aquest tipus d’estafa en massa”. Això implica que, mitjançant l’ús de la IA, els ciberdelinqüents poden automatitzar i diversificar les seves tàctiques d’engany, de manera que creïn no sols una, sinó centenars o milers d’identitats falses, la qual cosa incrementa exponencialment les possibilitats que tenen d’enganyar les víctimes potencials.

Balcells apunta que la problemàtica de la IA en la ciberseguretat s’evidencia en la capacitat que té no sols per crear imatges realistes, sinó també històries completes, dotant perfils falsos d’una autenticitat sense precedents. “Abans, el criminal cercava a Google imatges d’homes atractius i creava els seus perfils” ara, gràcies a la IA, aquesta cerca manual ha esdevingut innecessària. La IA possibilita la fabricació d’identitats tan convincents que distingir-les de les reals es converteix en un desafiament veritable, amb la qual cosa es fa necessari de manera urgent reforçar tant l’educació digital com les eines de seguretat per combatre eficaçment aquesta nova forma de frau.

Formació en ciberdelinqüència contra les amenaces online

L’augment de riscos i perills associats amb la intel·ligència artificial en l’àmbit de la ciberdelinqüència, al costat de l’absència d’una categoria específica en el Codi Penal per a les estafes romàntiques, reflecteix un desafiament complex i en evolució constant.

“Les associacions de víctimes estan molt enutjades amb la legislació, amb la política criminal actual, perquè diuen que es queda molt curta”, explica Balcells, i destaquen una manca específica en la legislació que no aborda directament aquesta tipologia d’estafa. Davant aquest panorama, la necessitat de formar professionals en ciberseguretat es fa més evident.

Els futurs experts hauran de conèixer “les tipologies criminològiques que existeixen ara” i comprendre com es cometen els delictes en l’actualitat. Això implica un coneixement profund no sols de les lleis existents, sinó també dels comportaments tant de delinqüents com de víctimes, i de com les autoritats responen a aquests desafiaments. Segons Balcells, aquesta formació ha d’incloure la capacitat de “dissenyar polítiques preventives” per protegir les víctimes potencials i mitigar l’impacte de la ciberdelinqüència.

Per afrontar aquests nous reptes, són molts els alumnes que ja opten per formar-se en el màster online de Ciberdelinqüència de la UOC. Balcells, professor d’algunes de les assignatures més metodològiques i del treball final de màster, assegura que, encara que molts estudiants venen de criminologia, “el ventall de perfils és força ampli”, i esmenta el cas de juristes, lletrats, policies que es volen especialitzar i, fins i tot, “algun enginyer informàtic que vol conèixer millor aquest àmbit”.

La riquesa i diversitat de perfils que atreu el màster de Ciberdelinqüència de la UOC el transformen en una experiència educativa excepcionalment estimulant. “Una casuística tan variada d’alumnes el converteix en un màster superexcitant”, subratlla el professor. A més, aquesta especialització proporciona les eines necessàries per entendre, combatre i prevenir la ciberdelinqüència. Formar-se en aquest àmbit no sols és fer un pas cap a una carrera professional prometedora i necessària, sinó també contribuir activament a la creació d’un entorn digital més segur per a tots.