Per què les polítiques de Diversitat i inclusió (D&I) han fallat a les ciutats? El cas de les persones amb diversitat funcional
3 abril, 2024
L’Agenda 2030 pel Desenvolupament Sostenible ha demanat explícitament la promoció de societats inclusives per reduir les desigualtats dins i entre els països (ODS 10), i subratlla directament els articles 9 i 30 de la Convenció de drets de les persones amb discapacitat (2006). A mesura que s’entenen millor els conceptes d’inclusió i exclusió social, es fa més evident que els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) poden preveure que les persones passin de l’exclusió social a la inclusió social. En aquest sentit, mentre que els ODS s’han utilitzat en el context de la sostenibilitat ambiental i econòmica, els ODS estan connectats de manera més explícita amb les persones i la sostenibilitat social que vincula i reforça els valors subjacents de la Convenció de drets de les persones amb discapacitat (2006) d’equitat, dignitat i independència per a les persones amb discapacitat.
Les pràctiques de diversitat, equitat i inclusió (D&I) s’han adoptat cada cop més per informar el disseny i la inclusió de les ciutats i a les empreses a la pràctica. Han estat clau en inclusió social, però amb impacte més baix de l’esperat, tal com està demostrant la literatura recent. Les polítiques de D&I s’apliquen sovint en resposta a requisits legislatius, com ara els requisits de planificació de l’espai públic o en reconeixement de la diversitat de la societat i les pressions socials per adaptar-se a aquesta diversitat. Però la recent literatura demostra que les pràctiques de D&I per si soles poden ser ineficaces per fomentar el compromís amb persones de grups marginats o potencialment vulnerables i inclús afectar negativament la seva percepció de pertànyer a la societat.
Què sabem fins ara?
La literatura recent informa que cal una reflexió sobre si cal desenvolupar noves línies de recerca com els estudis de pertinença i l’ús de la cocreació per a la inclusió. Tanmateix, la literatura a partir del 2021 i després de la COVID-19, qüestiona les polítiques D&I per fer les ciutats i empreses més inclusives. Per exemple, formacions en D&I en inclusió de persones amb discapacitats a les empreses, sense protocols d’actuació poden provocar més trauma i pràctiques i actituds discriminatòries (paternalistes) que resultats positius en inclusió. Sovint s’apliquen formacions a curt termini per obtenir resultats a llarg termini en inclusió social. Es continuen fent bones pràctiques puntuals vs. estratègies de responsabilitat social inclusives. Els comportaments i les percepcions envers la diversitat no es poden modificar amb formació a curt termini.
El canvi de model mèdic al model social en diversitat funcional i l’accés als serveis de les ciutats i les empreses, ha resultat insuficient en quant reconèixer el dret a l’accés, i el disseny universal no demostra garantir equitat amb altres persones sense problemes d’accés. Per exemple, els programes D&I encara es dissenyen per persones sense diversitat funcional, tot i el segell inclusiu de les empreses i administracions públiques. La manera com es dissenyen els espais i els serveis de les empreses pot influir en qui té permís per participar en les ciutats i en com es permet a les persones amb discapacitat i sense discapacitat aquesta participació. Així i tot, els espais continuen essent dissenyats amb la perspectiva de la cultura dominant. La investigació en el context del lloc de treball també demostra que les pràctiques de D&I per si soles poden ser ineficaces per fomentar el compromís amb persones de grups marginats o potencialment vulnerables.
Com centrar la recerca en solucions?
Tot i que les pràctiques de D&I informen les iniciatives implementades en un entorn, no té en compte com se senten els mateixos individus a causa d’aquestes iniciatives. És aquí on l’enfocament en la “pertinença” pot tenir un paper a l’hora d’informar les iniciatives que pretenen fomentar la inclusió significativa i la representació significativa. La pertinença capta com se sent l’individu dins d’un entorn i ofereix una perspectiva estricta de l’eficàcia de les iniciatives de D&I per considerar i comprometre amb les necessitats de diversos públics. Aquesta nova perspectiva, podria ajudar a donar suport a la participació de persones marginades o potencialment vulnerables i permetre-les sentir-se segurs mentre participen en l’experiència de les ciutats i empreses d’una manera que reflecteixi el seu autèntic jo. En conseqüència, dissenyar espais i estratègies d’inclusió on les persones marginades o potencialment vulnerables se sentin pertinents podria ajudar a fomentar la participació.
Què volem fer des dels Estudis d’Economia i Empresa?
Des dels Estudis i el grup i2TIC en col·laboració amb el grup de recerca NOUTUR, estem duent a terme diversos projectes i estudis per analitzar la inclusió social en el disseny de les ciutats i empreses perquè puguin fomentar la pertinença o la inclusió significativa per a persones de grups marginats o potencialment vulnerables. Debatre des de les pràctiques de D&I, cap a explorar com les necessitats dels marginats o potencialment vulnerables es poden considerar de manera significativa en el disseny i les estratègies inclusives.
Com ho farem? Amb recerca internacional i amb la participació en 2 projectes europeus COST Actions 2024.
Referències:
Davis, A. M. (2021). Diversity, Equity and Inclusion have failed. How about Belonging, Dignity and Justice instead? World Economic Forum. Retrieved 14/05/2023
Cerdan Chiscano, M., & Darcy, S. (2023) Making cultural and tourist attractions accessible and inclusive for people with disability through value co-creation amidst COVID-19: a critical discourse analysis, Tourism Recreation Research, 48:6, 856-870, DOI: 10.1080/02508281.2023.2207152
