Per què les polítiques de Diversitat i inclusió (D&I) han fallat a les ciutats? El cas de les persones amb diversitat funcional

03/04/2024
D&I

L’Agenda 2030 pel Desenvolupament Sostenible ha demanat explícitament la promoció de societats inclusives per reduir les desigualtats dins i entre els països (ODS 10), i subratlla directament els articles 9 i 30 de la Convenció de drets de les persones amb discapacitat (2006). A mesura que s’entenen millor els conceptes d’inclusió i exclusió social, es fa més evident que els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) poden preveure que les persones passin de l’exclusió social a la inclusió social. En aquest sentit, mentre que els ODS s’han utilitzat en el context de la sostenibilitat ambiental i econòmica, els ODS estan connectats de manera més explícita amb les persones i la sostenibilitat social que vincula i reforça els valors subjacents de la Convenció de drets de les persones amb discapacitat (2006) d’equitat, dignitat i independència per a les persones amb discapacitat.

Les pràctiques de diversitat, equitat i inclusió (D&I) s’han adoptat cada cop més per informar el disseny i la inclusió de les ciutats i a les empreses a la pràctica. Han estat clau en inclusió social, però amb impacte més baix de l’esperat, tal com està demostrant la literatura recent. Les polítiques de D&I s’apliquen sovint en resposta a requisits legislatius, com ara els requisits de planificació de l’espai públic o en reconeixement de la diversitat de la societat i les pressions socials per adaptar-se a aquesta diversitat. Però la recent literatura demostra que les pràctiques de D&I per si soles poden ser ineficaces per fomentar el compromís amb persones de grups marginats o potencialment vulnerables i inclús afectar negativament la seva percepció de pertànyer a la societat.

Què sabem fins ara?

La literatura recent informa que cal una reflexió sobre si cal desenvolupar noves línies de recerca com els estudis de pertinença i l’ús de la cocreació per a la inclusió. Tanmateix, la literatura a partir del 2021 i després de la COVID-19, qüestiona les polítiques D&I per fer les ciutats i empreses més inclusives. Per exemple, formacions en D&I en inclusió de persones amb discapacitats a les empreses, sense protocols d’actuació poden provocar més trauma i pràctiques i actituds discriminatòries (paternalistes) que resultats positius en inclusió. Sovint s’apliquen formacions a curt termini per obtenir resultats a llarg termini en inclusió social. Es continuen fent bones pràctiques puntuals vs. estratègies de responsabilitat social inclusives. Els comportaments i les percepcions envers la diversitat no es poden modificar amb formació a curt termini.

El canvi de model mèdic al model social en diversitat funcional i l’accés als serveis de les ciutats i les empreses, ha resultat insuficient en quant reconèixer el dret a l’accés, i el disseny universal no demostra garantir equitat amb altres persones sense problemes d’accés. Per exemple, els programes D&I encara es dissenyen per persones sense diversitat funcional, tot i el segell inclusiu de les empreses i administracions públiques. La manera com es dissenyen els espais i els serveis de les empreses pot influir en qui té permís per participar en les ciutats i en com es permet a les persones amb discapacitat i sense discapacitat aquesta participació. Així i tot, els espais continuen essent dissenyats amb la perspectiva de la cultura dominant. La investigació en el context del lloc de treball també demostra que les pràctiques de D&I per si soles poden ser ineficaces per fomentar el compromís amb persones de grups marginats o potencialment vulnerables.

Com centrar la recerca en solucions?

Tot i que les pràctiques de D&I informen les iniciatives implementades en un entorn, no té en compte com se senten els mateixos individus a causa d’aquestes iniciatives. És aquí on l’enfocament en la “pertinença” pot tenir un paper a l’hora d’informar les iniciatives que pretenen fomentar la inclusió significativa i la representació significativa. La pertinença capta com se sent l’individu dins d’un entorn i ofereix una perspectiva estricta de l’eficàcia de les iniciatives de D&I per considerar i comprometre amb les necessitats de diversos públics. Aquesta nova perspectiva, podria ajudar a donar suport a la participació de persones marginades o potencialment vulnerables i permetre-les sentir-se segurs mentre participen en l’experiència de les ciutats i empreses d’una manera que reflecteixi el seu autèntic jo. En conseqüència, dissenyar espais i estratègies d’inclusió on les persones marginades o potencialment vulnerables se sentin pertinents podria ajudar a fomentar la participació.​

Què volem fer des dels Estudis d’Economia i Empresa?

Des dels Estudis i el grup i2TIC en col·laboració amb el grup de recerca NOUTUR, estem duent a terme diversos projectes i estudis per analitzar la inclusió social en el disseny de les ciutats i empreses perquè puguin fomentar la pertinença o la inclusió significativa per a persones de grups marginats o potencialment vulnerables. Debatre des de les pràctiques de D&I, cap a explorar com les necessitats dels marginats o potencialment vulnerables es poden considerar de manera significativa en el disseny i les estratègies inclusives.

Com ho farem? Amb recerca internacional i amb la participació en 2 projectes europeus COST Actions 2024.


Referències:

Davis, A. M. (2021). Diversity, Equity and Inclusion have failed. How about Belonging, Dignity and Justice instead? World Economic Forum. Retrieved 14/05/2023

Cerdan Chiscano, M., &  Darcy, S. (2023) Making cultural and tourist attractions accessible and inclusive for people with disability through value co-creation amidst COVID-19: a critical discourse analysis, Tourism Recreation Research, 48:6, 856-870, DOI: 10.1080/02508281.2023.2207152

(Visited 80 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Doctora en Organització d'empreses per la UOC (2009) i Llicenciada en Investigació i Tècniques de Mercats per la UB (2000). Membre del grup de recerca i2TIC-UOC, actualment investiga sobre l'impacte de la Covid-19 a l'accessibilitat en els llocs patrimonials, així com en l'impacte de la pandèmia en la intenció de viatjar en el sector d'allotjament de famílies amb nens amb discapacitat.
Comentaris
Deixa un comentari