Cristina Delgado Bonet: “Arran del meu TFM estic més compromesa que mai a canviar estereotips i rols de gènere”

06/03/2024
Cristina Delgado Bonet

La Cristina Delgado Bonet va acabar el grau de Turisme l’any 2018 i va estar un parell d’anys treballant com a agent de viatges. Des del principi del seu recorregut laboral, va sentir-se atreta per les relacions interpersonals, la gestió de persones i el desenvolupament professional, cosa que va dur-la a cursar el Màster de Direcció i Gestió de Recursos Humans de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Mentrestant, li va arribar una oportunitat de feina en aquest àmbit i, en acabar els estudis, el seu Treball de Final de Màster (TFM) ha estat reconegut amb el premi Cecilia Castaño del grup de recerca Gènere i TIC (GENTIC). Sota el títol Un acercamiento al estudio de la brecha de género en el sector tecnológico de la provincia de Barcelona, la investigació de Delgado proposa de relleu com de diferent perceben els homes i les dones l’experiència femenina de treballar en l’àmbit STEM (acrònim en anglès de science, technology, engineering and mathematics). No la sorprèn, diu, però sí que l’estimula a posar-hi remei.

Moltes felicitats pel reconeixement. Què et va motivar a centrar el teu TFM en la bretxa de gènere al sector STEM?

Moltes gràcies! Durant la meva participació en el màster em vaig adonar de la significativa disparitat de gènere en l’àmbit STEM. Això va despertar el meu interès a explorar la bretxa de gènere en aquest sector, especialment amb relació a les oportunitats de desenvolupament professional. Tinc la convicció que abordar aquest problema és essencial per a promoure l’equitat de gènere en l’àmbit laboral.

Quines són, segons la teva investigació, les principals causes d’aquesta bretxa a la província de Barcelona, i entenc que, per extensió, a Catalunya i Espanya? 

Les causes es poden classificar en quatre àrees. Primer, l’entorn familiar. L’orientació i les expectatives dins de la família, juntament amb els estereotips i la falta de suport i motivació, poden restringir o ser una barrera per a l’elecció de carreres STEM. Segon, l’entorn educatiu. La falta de formació dels educadors en ciències i tecnologia, i els estereotips i expectatives de gènere, poden arribar a afectar i impactar l’interès de les nenes per carreres STEM des d’edats primerenques. Tercer, els estereotips i rols de gènere a la societat, que són creences que limiten la participació femenina en carreres STEM perquè influeixen en la percepció d’habilitats i rols des de la infància. I quart, l’entorn laboral. La bretxa salarial i les desigualtats en oportunitats de creixement laboral o promoció interna, així com una cultura organitzacional predominantment masculina, contribueixen a la persistència de la bretxa de gènere en el sector tecnològic.

Precisament, un estudi del 2017 fet als EUA revelava que, als 6 anys, els estereotips ja distorsionen la mirada dels infants. 

Tant l’entorn familiar com l’educatiu són les úniques influències directes sobre els infants en aquestes edats, i per això és de vital importància que els valors que es transmetin no promoguin aquests estereotips i expectatives de gènere que poden restringir les opcions professionals de les dones, especialment en àrees tradicionalment vinculades amb la intel·ligència i les habilitats cognitives. 

Has entrevistat dones que treballen al sector STEM i fet enquestes amb homes i dones d’aquest àmbit. Què és el que més t’ha cridat l’atenció? T’has endut alguna sorpresa?

El que més ha captat la meva atenció és la constant disparitat en les percepcions i vivències entre homes i dones en el sector STEM en relació amb el gènere. Honestament, no hi ha hagut cap resultat inesperat en aquest aspecte, però crec que és crucial destacar la necessitat d’una major d’empatia que sembla no ser suficient en la comprensió de les experiències de les dones en aquest camp.

Belén Bermejo, professora de la UOC i presidenta de Women in Engineering a Espanya, no veia un problema que hi hagi menys dones a les carreres STEM sempre que aquelles que es plantegin accedir-hi no s’autocensurin. També, apostava perquè les dones aportin més humanitat al sector tecnològic. Com ho veus, tu?

Gran part de l’estudi se centra a identificar les raons per les quals moltes dones ni tan sols consideren entrar a l’àmbit STEM. Per a poder contribuir, el primer obstacle és aconseguir presència i tenir veu. D’altra banda, crec que les dones poden aportar diversos punts de vista basats en experiències úniques i diferents, generant un impacte positiu per a tots en múltiples àrees d’investigació. Per a mi, la “responsabilitat” d’aportar humanitat ressona amb els estereotips i rols de gènere que imposen barreres a les capacitats de les dones des de l’inici de les seves carreres professionals.

Tant tu com algunes persones entrevistades per al TFM feu referència a la influència que té en tots plegats, però sobretot en les dones, l’estereotip de l’informàtic friki.

Efectivament, l’estigma associat al terme “friki” en l’àmbit de la informàtica es percep com un element negatiu i a evitar en termes socials. No és un “model a seguir” que pugui actuar com a reclam o motivació per a aquelles persones que es plantegin una carrera professional en l’àmbit STEM.

Quins són els principals focus on actuar perquè les dones puguin accedir lliures de prejudicis a les carreres STEM i desenvolupar-s’hi amb la mateixa comoditat que els homes?

Perquè les dones se sentin tan còmodes com els homes en carreres STEM, és crucial intervenir en les tres àrees clau que comentava abans: l’entorn familiar, l’educatiu i el laboral. En l’entorn familiar, seria beneficiós que les famílies participin en xerrades i esdeveniments sobre biaixos de gènere, a més d’involucrar-se en activitats relacionades amb les professions STEM, on els pares participin activament juntament amb els seus fills. En l’entorn educatiu, estaria molt bé organitzar esdeveniments i dies de portes obertes per a donar a conèixer les professions STEM, destacant l’èxit de les dones en aquests camps, a través de xerrades i esdeveniments. Finalment, en l’àmbit laboral, és essencial proporcionar formació als departaments de recursos humans i establir polítiques equitatives de contractació i promoció. També, fomentar la diversitat en rols de lideratge mitjançant programes de desenvolupament d’habilitats. Així mateix, crec que seria molt important poder implementar estratègies de màrqueting específiques per a dones, amb l’objectiu de despertar el seu interès en les professions STEM.

 
En el teu cas, com n’ha estat d’important, el teu entorn proper, en el teu recorregut professional?

Si bé he comptat sempre amb el suport del meu entorn, el meu recorregut professional està marcat per un interès i una vocació més aviat personals. Relacionar-me directament amb persones dins del sector STEM també ha facilitat el tracte amb altres professionals d’aquestes àrees i m’ha permès comprendre’n millor les qualitats i mancances.

Hi haurà un abans i un després d’aquesta investigació, en el teu recorregut professional?

Sens dubte, aquest estudi ha estat un punt crucial en la meva carrera professional. Encara que ja era conscient de la desigualtat de gènere, les dades que revela el TFM han aprofundit la meva comprensió sobre les persistents disparitats en l’àmbit STEM. Ara, estic més compromesa que mai a treballar activament per a canviar estereotips i rols de gènere, contribuint així a un entorn més inclusiu.

Tens ganes de continuar investigant?

Sí, mantinc un interès constant en la recerca. Considerant la rellevància i les potencials aportacions d’aquests estudis, crec que seria estimulant i valuós continuar-hi indagant. Això em permetria obtenir una comprensió més profunda i holística de les dinàmiques en el sector tecnològic i de les experiències de les dones que hi participen.

(Visited 192 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Periodista col·laboradora
Comentaris
Deixa un comentari