Les empreses verdes es poden finançar de forma més barata

Els tipus d’interès ja no són el que eren. Aquest any, amb les espectaculars pujades de tipus, finançar-se torna a ser car, en algun cas massa car. És ara quan, de nou, els analistes han tornat la mirada al cost de finançament de les empreses. I estan veient coses sorprenents, especialment quan els factors ambientals, socials i de govern corporatiu (ESG) entren en joc. L’exemple més cridaner és que el deute lligat a objectius ESG es percep clarament com a més beneficiós per als inversors. I com a conseqüència, l’empresa es pot finançar de manera més barata emetent aquests bons, lligat al fet que la mateixa empresa aconsegueixi objectius concrets de sostenibilitat. El 2020, quan va començar la pandèmia i els interessos eren encara baixos, Goldman Sachs estimava que a Europa les emissions de deute “verds” tenien una rebaixa de més del 0,14% del tipus d’interès. Ara, el 2022, aquesta diferència no ha fet més que augmentar.

El més curiós és que, segons la teoria financera tradicional, un bo de deute emès per una empresa reflecteix, al mercat secundari, la percepció dels inversors respecte a aquesta empresa i, si el risc de l’empresa és alt, el mateix mercat exigirà costos més alts. A més del risc del negoci de l’empresa emissora, a dos bons emesos per aquesta, la teoria diu que el mercat també castigarà els bons de venciment més llarg amb un interès superior. Observant les dades, però, això ja no és així quan el factor mediambiental entra en joc. Ja hi ha molts exemples que han aparegut recentment a la premsa econòmica, com el de l’empresa de telecomunicacions Italiana TIM o l’automobilística Volvo. En el primer cas, TIM va emetre un bo lligat a objectius ESG que paga un interès de l’1,95%, el mateix interès que un altre bo tradicional de la mateixa empresa però amb un venciment més d’un any superior. En el cas de la segona, el bo tradicional amb venciment a gairebé quatre anys paga un 1,12%, mentre que la versió sostenible de la mateixa empresa amb venciment a més de set anys paga només un 1,39%, quan la teoria clàssica esperaria un rendiment del 2%. I això no passa només en el cas de les emissions de deute corporatiu. També la banca tradicional està concedint cada cop més préstecs lligats a sostenibilitat a les empreses. I novament, els possibles beneficis per a l’empresa venen en forma de rebaixes dels tipus d’interès.

Creix la popularitat dels préstecs SLLs

Enmig del ventall de productes financers de deute relacionats amb la sostenibilitat en destaquen dos. Els bons verds (Green Bonds) i el deute o préstec lligat a objectius de sostenibilitat (Sustainability Linked Loans, o SLLs). Els primers són préstecs o emissions en què els fons obtinguts s’han de dedicar obligatòriament a projectes concrets que millorin algun paràmetre ESG. Van gaudir de gran popularitat, però el 2021 van quedar completament superats en volum pels SLLs. Aquests últims són préstecs en què els fons es poden dedicar als que l’empresa decideixi lliurement, sigui un projecte sostenible o no. Tot i això, el tipus d’interès que l’empresa pagarà al prestatari variarà en el futur depenent de l’assoliment, o no, d’uns objectius concrets ESG en un calendari definit. Un exemple seria una companyia aèria que contracti un préstec de 100 milions d’euros a vuit anys lligat a la sostenibilitat. Si l’aerolínia aconsegueix una reducció de les emissions de CO₂ de més del 10% en dos anys, el tipus d’interès es revisarà a la baixa en 20 punts percentuals. Aquestes operacions requereixen una gran concreció del contracte i unes costoses auditories externes que permeten acreditar que s’han assolit els objectius ESG.

Ara com ara, els bancs negocien aquest tipus de préstecs només amb grans empreses i per grans imports. Tot i que amb l’increment de la popularitat dels SLLs el focus s’anirà movent també a clients de menor dimensió, la majoria de les PIMES ni emet bons ni té, de moment, accés massiu a aquest finançament més barat lligat a objectius sostenibles que reduiria directament el cost.

A més, aquests productes no estan lliures de controvèrsia. La preocupació principal de molts reguladors, especialment a la Comissió Europea, se centra en les oportunitats que s’obren a realitzar “greenwashing” tant per part de la banca com per part de les empreses contractants dels SLL.

En el cas de la banca, la concessió de préstecs lligats a la sostenibilitat té un impacte reputacional que cada vegada resulta més important, tant de cara als clients com als reguladors i als mercats de valors, que cada volta miren amb més detall els informes de sostenibilitat de les entitats financeres. Però de manera més tangible, també s’estan definint, tant a Europa com en altres economies, beneficis potencials per a la banca en forma de reducció de l’obligació de capital mínim de l’entitat financera. De manera que, si el banc concedeix un préstec lligat a la sostenibilitat, el regulador bancari reduiria un 25% la corresponent quantitat de capital regulador mínim que el banc hauria de retenir en el cas d’un préstec tradicional amb el mateix risc. I ja sabem l’impacte negatiu en els beneficis bancaris que té l’obligació de mantenir un capital mínim, de manera que la transició de préstecs tradicionals cap a préstecs verds té un clar incentiu econòmic. El risc de greenwashing és clar: tractar de concedir SLL només a empreses de les quals se sap que molt probablement NO aconseguiran els seus objectius ESG. D’aquesta manera, la probabilitat que la banca hagi d’aplicar la rebaixa de tipus d’interès és molt baixa, mentre que el benefici a causa de la menor exigència de capital és immediat. Com a immediat, també és l’augment de risc del sector bancari global. Seguint amb el nostre exemple, hi ha el risc que un banc que negocia préstecs amb aerolínies, seleccioneu per als SLL aquelles amb menys possibilitats reals per generar reduccions en CO₂, i no seleccionar aquelles que sí que s’han posat seriosament en el tema de les emissions.

Per a l’empresa, contractar un préstec lligat a la sostenibilitat impacta positivament en la seva percepció exterior com a “més verda”. Fins i tot si no té la més mínima intenció real d’arribar als objectius ESG que ha negociat en el contracte de préstec. O fins i tot potser aquesta intenció hi és només si els beneficis econòmics de la rebaixa de tipus d’interès són clarament superiors als costos d’implementar aquestes polítiques ESG. Tornant a l’exemple de l’aerolínia —diverses de les quals, per cert, ja estan obtenint préstecs SLLs—, podria donar-se el cas que el préstec SLL li doni la possibilitat de modular les seves actuacions mediambientals futures, sempre a favor seu, de manera que si la inflació, l’evolució de l’economia o d’altres factors fan massa costosa la implantació d’una política de reducció d’emissions, l’empresa pugui decidir no fer-la. I si és menys costosa que la quantitat de la rebaixa del cost del finançament, decidir fer-ho. D’aquesta manera, es perd el caràcter pur d’incentiu a la sostenibilitat. Una de les solucions a aquest dilema, que ja comença a ser popular, seria que el tipus d’interès no només es pugui reduir, sinó que també pugui augmentar si l’empresa no aconsegueix els objectius SLL. Així de clar.

En tot cas, i malgrat les controvèrsies, podem afirmar que cada cop més, el seguiment de polítiques ESG beneficiarà els costos de finançament empresarial.