La situació del treball a distància a Europa i els seus principals reptes
13 abril, 2022
La pandèmia COVID-19 ha forçat indubtablement un canvi de paradigma quant a l’organització de l’entorn laboral. Segons les dades d’Eurostat, abans del 2019 només al voltant del 5% dels europeus treballaven des de casa amb regularitat, una xifra que no havia canviat tant des del 2009. Tot i això, les circumstàncies de la pandèmia van produir un creixement i una acceleració inesperats que van elevar la xifra a una mitjana del 12,3% el 2021.
Tot i això, no tota Europa va respondre per igual. Els països del nord estaven tradicionalment més adaptats a la feina a distància, per la qual cosa aquesta tendència no ha fet més que arrossegar Finlàndia al capdavant de la llista de treballadors intel·ligents als estats membres de la UE, amb un 25,1% de persones empleades que solen treballar a distància el 2020, segons dades de l’enquesta d’Eurostat. El segueixen al rànquing Luxemburg (23,1%) i Irlanda (21,5%). A la banda oposada, se situen els països d’Europa de l’Est. Bulgària (1,2%), Romania (2,5%), Croàcia (3,1%) i Hongria (3,6%) registren les taxes més baixes d’Europa.
A què es deu aquesta diferència? La raó pot estar lligada a diferents circumstàncies: la diversitat d’eines digitals i la implementació d’habilitats dins de les organitzacions professionals, la capacitat dels llocs de treball per teletreballar o fins i tot les diferències culturals als llocs de treball, «amb una inclinació més tradicional al sud d’Europa», com afirma l’investigador intern de la UE, Xabier Goenaga.
Tot i les diferències entre els països europeus, el que confirmen els experts és la persistència de models híbrids de teletreball a partir d’ara, combinant alguns dies a la setmana de treball a distància amb la presència física a l’oficina. En aquest sentit, un estudi realitzat pel McKinsey Global Institute el 2020 afirmava que «més del 20 % de la població activa podria treballar a distància entre tres i cinc dies a la setmana amb la mateixa eficàcia que si ho fes des d’una oficina». La productivitat ha estat precisament una de les preocupacions principals durant l’adaptació a la nova realitat a gran velocitat. En aquest sentit, el mateix estudi assenyalava com el 41% dels empleats enquestats afirmaven ser més productius treballant a distància que a l’oficina. A més, s’han reconegut altres beneficis de l’smart working com la més conciliació de la vida personal gràcies a la flexibilitat d’horaris, la millora de la sostenibilitat amb la reducció de l’impacte dels desplaçaments i el transport o la millor distribució regional dels llocs de treball, donant més opcions per accedir a llocs de treball ben remunerats en altres zones fora de les grans capitals urbanes.
Formació per a superar els reptes de l’smart working
Però seria ingenu centrar-se només en els beneficis i oblidar els reptes que presenta el treball intel·ligent. L’adaptació dels processos de treball en línia, amb impacte tant a la vida professional com a la personal, ha estat considerable. Començant per l’actualització dels protocols de gestió, l’ús de noves eines digitals de treball o el canvi en la interrelació dels empleats, sense oblidar l’acomodació de nous espais de treball. De la mateixa manera, la immersió en les noves tecnologies i els coneixements informàtics que han esdevingut un requisit imprescindible per a la majoria dels llocs de treball.
Tenint en compte aquest escenari, el projecte Working Smart Erasmus+ es presenta com una resposta de les autoritats de la UE per impulsar aquest tren i capacitar els nous gestors/assessors de treball intel·ligent i les pimes europees, recolzant-les en l’adquisició de competències digitals i empresarials. Per això, el partenariat compost per sis organitzacions europees de cinc estats membres (França, Itàlia, Grècia, Eslovènia i Espanya) està treballant per capacitar el personal de RRHH, els directius i els propietaris d’empreses, formant els empleats decisius per dissenyar els processos de smart working dins de les estructures públiques i privades, ajudant-los a entendre els beneficis del treball a distància i entrenant-los per a la gestió de l‘smart working. Durant el projecte es desenvoluparà un programa de formació que aixecarà ponts entre el món empresarial i educatiu, i que donarà l’oportunitat d’accedir a les competències necessàries adaptades a l’entorn professional actual en sis idiomes diferents i accessibles de forma gratuïta.
Els beneficis del treball intel·ligent són clars, només hem d’afrontar els seus reptes i adaptar-nos-hi. D’aquesta manera, serem capaços no només d’encaixar les exigències professionals futures, sinó de superar les situacions d’emergència o de desestabilització successiva que puguin sorgir a causa de l’anomenada permacrisi, com la que estem vivint actualment.
