Gerardo Vila: “El comerç electrònic està dibuixant un nou paradigma en els hàbits de consum i el comerç al detall s’ha d’adaptar com més aviat millor a aquest canvi”

El tancament inesperat d’una botiga del seu barri va ser l’espurna que va portar Gerardo Vila a iniciar una investigació que ha desembocat en el millor treball de final de grau (TFG) dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC: “El comerç local al detall com a pilar fonamental del desenvolupament sostenible en àrees urbanes”. En aquest treball, a partir de l’anàlisi de dades estadístiques i d’entrevistes a comerciants i consumidors, Gerardo dibuixa un mapa de la situació del comerç al detall a Vitòria–Gasteiz i de les mesures potencials per revertir aquesta situació. En aquesta entrevista parlem sobre els resultats de la seva recerca i ens explica una solució que combina la sostenibilitat amb l’impuls al consum de productes en aquest tipus de comerços.

Com sorgeix aquest projecte?

No era un tema que tingués al cap ni molt menys. Tot i això, durant els dos últims semestres del grau, el que sí que tenia clar era que volia que el meu TFG versés sobre la sostenibilitat. Casualment, tornant a casa després d’un dia de feina, em va cridar l’atenció que una botiga de roba situada als baixos d’un bloc proper al que jo visc, i que des que tinc ús de raó havia vist sempre operativa, tingués penjat el cartell de liquidació per cessament de negoci. Intuïa que el tancament d’aquesta botiga no era degut a una situació particular, sinó que podria amagar un aspecte més estructural. Després de fer un parell d’investigacions a l’Institut Basc d’Estadística (EUSTAT), vaig poder entreveure que efectivament el tancament de comerços detallistes a Vitòria–Gasteiz al llarg dels darrers anys estava sent, si més no, significatiu. I atès que he nascut i crescut en aquesta ciutat, vaig pensar que, fent el meu estudi d’anàlisi sobre aquesta problemàtica, podria servir, a més, per aportar més grau de sensibilització cap a la necessitat d’impulsar el comerç al detall.

Quines dades has recopilat respecte a la magnitud de la desaparició o el canvi dels comerços a Vitòria?

Entre el 2021 i el 2022 han tancat 296 establiments de comerços detallistes a Vitòria-Gasteiz. També n’han obert molts altres, però l’evolució des de l’any 2016 és decreixent i cada any que passa en queden menys. Pel que fa a les branques d’activitat comercial més afectades aquest any passat, són les d’alimentació, begudes i tabac, equipament de la llar i altres comerços, amb 130, 47 i 43 establiments menys, respectivament. El grup de les botigues dedicades a l’alimentació són els que més estan patint, en constatar-se que gairebé un 60% dels consumidors prefereixen fer les compres a les grans superfícies comercials, com supermercats i hipermercats.

Què t’ha sorprès més dels resultats?

En general, els resultats després de l’anàlisi han estat els esperats, però m’ha cridat l’atenció que més del 60% dels comerços detallistes entrevistats establissin com a principal mesura d’ajuda a dur a terme les institucions públiques, donar visibilitat al comerç local. Què fan aquestes institucions malbaratant diners en programes de digitalització de negocis locals, quan el que demanen aquests comerços és que se’ls doni més visibilitat? Em refereixo que, fins on he pogut investigar, tant el Govern Basc com la Diputació Foral d’Àlaba fa diversos exercicis que llencen paquets d’ajuda econòmica a fons perdut per ajudar aquests petits comerços a accelerar la transformació digital. El problema no és que ho hagin fet, sinó que els comerciants són persones que sovint no estan acostumades a les eines digitals o a les quals llançar-se al comerç digital no els aporta cap avantatge competitiu. Impulsar el comerç al detall a còpia d’inflar-lo de diners no és suficient, hi ha d’haver eines que els facin destacar i ser més atractius als ulls dels consumidors. En cas contrari, són diners que cauen en sac trencat. Em crida molt l’atenció i em preocupa que els nostres organismes públics no estiguin donant la tecla correcta.

Al TFG planteges propostes per ajudar a revertir aquesta situació. Podries explicar breument en què consisteixen?

Considerant que una de les arrels del problema conté un alt component social, vaig voler enfocar la solució posicionant el consumidor com l’epicentre i com a força predominant d’aquesta. Des del Govern Basc, i en col·laboració amb l’Ajuntament de Vitòria-Gasteiz, una vegada a l’any es llança un programa per fomentar les compres locals, anomenat Bono Denda. Bàsicament, aquest Bono Denda permet aplicar descomptes en les compres que es facin en comerços detallistes adherits al programa durant el mes de novembre, descomptes que són finançats pels ens públics bascos. I el cas és que funciona: es consumeixen el 100% dels bons i la gent compra més al petit comerç vitorià. La meva principal idea era anar una mica més enllà, deixant actiu el programa Bono Denda de forma permanent durant tot l’any, però amb la condició que, per accedir a aquest tipus de bons, cada ciutadà i ciutadana de Vitòria-Gasteiz hagués de comprometre’s a les labors de reciclatge. Tant recicles, a tant de Bono Denda hi tens dret.

Què més es podria fer des de les institucions per revertir aquesta situació?

Els organismes públics haurien de, de tant en tant, visitar aquests petits establiments per escoltar els seus gestors i conjuntament analitzar quines estratègies prendre per mantenir amb vida tot el teixit comercial urbà. Per exemple, la creació d’un marketplace local, exclusiu de comerços establerts a Vitòria, clar i intuïtiu a l’hora de navegar-hi i fer gestions, crec que podria ser un bon primer pas per visibilitzar aquests petits negocis.

Creus que la situació a Vitòria és un cas únic o és similar a la situació a altres ciutats?

No he tingut ocasió d’analitzar el que està passant a altres països, però a Espanya gairebé un terç de tot el consum que es fa és de forma electrònica i la tendència és creixent. Amb això no vull dir que el comerç electrònic sigui un mal endèmic, però la competència és molt més ferotge. El poder de diferenciació que poden tenir els comerços del carrer per estar ubicats en un lloc en concret o per disposar d’un producte exclusiu en un barri o ciutat, es minimitza a nivells insignificants quan decideixen oferir els seus productes a través d’internet. Hi haurà ciutats que els pateixin més i d’altres menys, però sens dubte, el comerç electrònic està dibuixant un nou paradigma en els hàbits de consum, i aquests petits negocis s’han d’adonar i actuar per adaptar-se com més aviat millor al canvi que s’està produint.

Com creus que et pot ajudar aquest TFG en el teu futur professional?

El mer fet d’haver-ho realitzat ja m’ha aportat moltíssim, es gaudeix molt fent aquest tipus de feines. En l’àmbit professional, m’aporta la perspectiva d’alguna cosa que vull arribar a aconseguir: que m’ofereixin treballar de cara a continuar fent estudis i plantejant solucions a favor d’aquests comerços. Ara tinc una família per cuidar i una feina per atendre, però, quan el temps m’ho permeti, continuaré aprenent i estudiant, no només sobre el comerç al detall, sinó també de com optimitzar les relacions econòmiques que avui dia tenim, perquè aquestes siguin més sostenibles alhora que eficients.