Speed vs velocity a la innovació empresarial

4 maig, 2023
Innovació empresarial Foto de Max Rahubovskiy a Pexels.

Aquest any el lema de MWC23 era “Velocity, Unleashing tomorrow’s technology-today”. Aquest eslògan posa de manifest la importància de la velocitat a l’hora de prendre decisions quan es tracta de tecnologia i innovació. El lema ha passat inadvertit dins del context d’un congrés internacional que és capaç d’atreure milers de visitants i empreses capdavanteres de l’àmbit de la tecnologia de tots els llocs del món.

La traducció de l’eslògan original en anglès no recull la subtilesa d’aquest idioma respecte a la contraposició de dues paraules que aparentment estan relacionades amb el concepte de velocitat, com són speed i velocity.

Font: MWC23

La paraula “speed” es refereix a la rapidesa o la velocitat a què alguna cosa es mou, sense tenir en compte la direcció. Mentre que, per altra banda, la paraula “velocity” també es refereix a la rapidesa o velocitat, però inclou la direcció del moviment. Així, per exemple, podríem dir que un vehicle es mou a 100 quilòmetres per hora (speed) però també podríem afegir que es mou en direcció Nord (velocity). En termes físics, la velocitat és una variable vectorial, és a dir, significa que té magnitud i direcció, mentre que speed és una variable de tipus escalar.

Relació de la variable “velocity” i la innovació

Tothom estarà d’acord que la rapidesa en la implementació de noves idees i la direcció en què s’apliquen poden ser importants per mantenir competitius en un mercat canviant. Si una empresa no es pot adaptar ràpidament als canvis del mercat, es pot quedar endarrerida en comparació amb empreses que sí que ho fan.

La innovació pot prendre moltes maneres, des d’innovacions incrementals fins a innovacions disruptives. Les innovacions incrementals poden implicar millores graduals en productes o processos existents. En canvi, les innovacions disruptives poden canviar radicalment la manera com es fan les coses i transformar completament un mercat. La capacitat de canviar ràpidament i de manera efectiva en resposta a noves oportunitats o amenaces de la competència és essencial per tenir èxit en el desenvolupament i la implementació d’innovacions. Això està relacionat amb l'”speed” i la “velocity” en termes de la rapidesa i direcció en què una empresa pot implementar una innovació.

El time-to-market i la innovació empresarial

El time-to-market, és a dir, el temps que es triga entre la concepció d’un producte i el moment en què efectivament està disponible per a la venda, és un dels indicadors més utilitzats en termes d’innovació i de mesura de la nostra competitivitat. Com que és un indicador rellevant, és molt complicat conèixer el valor d’aquest indicador per a altres empreses. Per això es requeriria conèixer dades confidencials que no són fàcilment recopilables. Per a una determinada empresa competidora donar resposta a la pregunta: Quan es va iniciar el projecte o va néixer la idea del nou producte? és molt complicat perquè no estem implicats en el dia a dia de l’organització. Aquesta ambigüitat és un dels pilars dels avantatges competitius sostenibles.

És precisament el concepte d’innovació i el seu vincle amb els avantatges competitius sostenibles una altra de les claus. La velocitat de la innovació suposa un avantatge quan l’objectiu és fer i col·locar productes disruptius (Christensen, 2013). Les empreses líders a cadascun dels seus sectors són la referència en indicadors de time-to-market reduïts, i les empreses followers o seguidores no poden seguir aquest ritme d’innovació, limitant-se a tractar de reproduir estratègies i tàctiques de les empreses líders. Proposo formular-se les preguntes següents: Quant de temps necessito per llançar al mercat un nou producte?, com es mesura aquest temps: en dies, mesos, setmanes, mesos?, és un temps raonable?, és molt/poc/massa temps si ho comparo amb la competència?, puc escurçar-ho?, de quina manera? Aquest exercici d’anàlisi és molt potent i pot ajudar molt les empreses a desenvolupar la seva estratègia d’innovació i avançar en termes de “velocity” aplicat a la innovació.


Referències

Christensen, C. M. (2013). The innovator’s dilemma: when new technologies cause great firms to fail. Harvard Business Review Press.

(Visited 75 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Comentaris
Deixa un comentari