Mar Gil: “S’ha de fer èmfasi en la necessitat de perfils professionals del sector del turisme que caldran per mantenir el sistema en auge”

Mar Gil és informadora turística a la Generalitat de Catalunya des del 2000. Ha treballat a les oficines de Barcelona i de l’Aeroport del Prat de la Xarxa d’Oficines de Turisme de Catalunya i, actualment n’és la responsable. 

A més a més, participa en el grup de treball de sostenibilitat de l’Associació Europea City Destinations Alliance i, en el Pla d’Acció pel Clima en Turisme de la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya. 

Ha estat alumna del nostre Màster Universitari de Turisme Sostenible i TIC, on ha realitzat el Treball de Final de Màster “Imatge percebuda de Catalunya com a destinació sostenible”. En aquesta entrevista, parlem amb ella sobre la seva investigació i també, de la distinció Premi Icárion que li ha atorgat REDINTUR, al millor TFM en Turisme Sostenible.

Portes més de 22 anys sent informadora turística. Tot i això, vas decidir completar la teva trajectòria amb el Màster Universitari de Turisme Sostenible i TIC de la UOC. Quina va ser la teva principal motivació per cursar aquests estudis? 

El que em va impulsar a cursar aquests estudis va ser el fet de poder ampliar els meus coneixements en l’apassionant món del turisme sostenible, que fins aleshores només havia testat en diferents conferències a les quals havia assistit i mil textos especialitzats que havia llegit. 

De tot el que has après en aquests estudis, què és el més important que guardaràs per sempre més en la teva motxilla de records, aprenentatges i experiències? 

El que sempre més guardaré és la possibilitat de compartir la visió del canvi en les maneres de fer en el turisme, amb altres persones que desitgen tant com tu que s’incrementin les externalitats positives del turisme en el territori. 

En el teu treball de final de màster (TFM) vas analitzar la imatge percebuda de Catalunya com a destinació sostenible a partir de l’estudi de més de 80.000 ressenyes de viatges en línia, escrites per turistes que van visitar la regió entre 2014 i 2019. Per què vas optar per focalitzar-te en aquest tema en el teu treball?  

Cursant el Màster Universitari de Turisme Sostenible i TIC de la UOC, i concretament a l’assignatura de ‘Mètodes d’investigació en el turisme’, va caure a les meves mans la recerca feta per la Doctora Estela Mariné Roig i em va fascinar. Va analitzar les tres fonts d’informació (autònomes, orgàniques i induïdes) que contribueixen a la construcció de la imatge i la identitat d’una destinació turística, en aquest cas de Catalunya, entre altres qüestions. Així doncs, en el moment de pensar en el tema del treball de final de màster, ho vaig tenir molt clar. A més a més, vaig tenir la gran sort que ella m’acompanyés en la meva investigació, fent-me de tutora. 

Quina és la principal finalitat del teu treball? 

L’objectiu principal d’aquest treball és posar en relleu la utilitat que té l’analítica del big data per donar suport a les destinacions de turisme sostenible, tot estudiant la imatge percebuda pels usuaris en mitjans socials en línia de Catalunya.

Per què la cocreació, és a dir, el disseny d’experiències turístiques sostenibles basades en l’opinió del consumidor, és tan important?

La cocreació de les experiències turístiques sostenibles ha de posar el focus en el consumidor, per tal de satisfer la demanda cada cop més compromesa amb la sostenibilitat i posar així en el centre a l’usuari per millorar la seva experiència en el territori. 

Com a conclusió i després de desenvolupar aquesta recerca, quines han de ser les estratègies que ens permetran dissenyar itineraris turístics més sostenibles? 

Per dissenyar experiències sostenibles s’hauria de fer tot el possible per unir costums locals i atractius coneguts. Per exemple, classes de cuina combinades amb visites als mercats de pagès del Baix Llobregat o del Maresme, degustació de vins, calçotades amb visites al patrimoni cultural material, com ara, la Catedral del Vi,  i/o immaterial, com podrien ser els castellers. En seria un altre exemple, el fet de poder fer distincions de mercat per als productes de la mateixa categoria per tal d’evitar l’homogeneïtzació, sense perdre de vista la construcció de la identitat i la marca de la destinació. 

Pel que fa al govern, a més a més de desconfiar dels monopolis del mercat, hauria de promoure el desenvolupament d’una segona categoria d’activitats, com ara les classes de cuina a Catalunya amb maridatges de vins, visites teatralitzades al Patrimoni cultural, exhibició de balls tradicionals com són els esbarts dansaires… 

Finalment, les organitzacions de màrqueting o gestió de la destinació (DMO, per les seves sigles en anglès) han d’afavorir el desenvolupament sostenible d’experiències gastronòmiques i culturals d’èxit per evitar la massificació i el deteriorament de la imatge turística d’una destinació (TDI, per les seves sigles en anglès). 

Has rebut el Premi Icárion al millor TFM en Turisme Sostenible, que atorga REDINTUR. Què ha significat per a tu rebre aquesta distinció? 

Un orgull. És molt gratificant pensar que puc fer un viatge dissenyat des de la base de la sostenibilitat en tres vessants. D’entrada, el mediambiental, ja que el viatge està organitzat des de la compensació de la petjada de carboni, la no generació de deixalles…

D’altra banda, el social, tenint en compte que l’allotjament està dins la comunitat local per conèixer de primera mà el seu dia a dia.

I finalment, el vessant econòmic, atès que la gestió de l’allotjament va a càrrec de la comunitat local, es potencia la venda d’artesania per desenvolupar la independència econòmica de les persones més vulnerables de la comunitat i es reinverteixen els guanys en millores per a l’escola que se sustenta amb aquesta iniciativa. 

A més a més, també es tracta d’un reconeixement dins la meva organització i el meu sector, que m’ha fet pensar a endinsar-me en l’aventura del doctorat. 

Si mirem al futur… Com creus que evolucionarà el sector del turisme a Catalunya? 

Des del sector públic, conjuntament amb el sector privat i l’acadèmic, s’estan assentant les bases per al que serà el turisme del futur. Tot allò que fem en els pròxims quatre anys marcarà el camí pel turisme dels 40 anys que venen. Tenim la gran sort de gaudir d’una direcció clara cap a la regeneració per part dels ens públics que, gràcies als fons Next Generation, estan ajudant el sistema turístic a establir els paràmetres que ens permetran mantenir la qualitat del desenvolupament turístic sostenible en els pròxims anys. 

T’agradaria afegir alguna cosa que no hàgim comentat a l’entrevista? 

S’ha de fer especial èmfasi en la gran necessitat de perfils professionals del sector del turisme que caldran per mantenir el sistema en auge. 

Molts professionals, com els de l’acollida, no poden ser substituïts per màquines, ja que han de tenir una actitud més humana i personal. També es necessitaran professionals amb amplis coneixements informàtics per establir els paràmetres en les noves aplicacions de turisme virtual o professionals en la recerca per poder establir escenaris de futur pel turisme i que avaluïn de forma crítica d’on venim i cap a on anem.

En definitiva, professionals d’una força econòmica que, el 2019, representaven el 12,4% del PIB espanyol.