Carmen Lucy Espinosa: “El turisme ha d’estar orientat a posicionar les destinacions i a contribuir a la valoració dels territoris i les seves tradicions i expressions culturals” 

9 març, 2022
entrevista carmen lucy turismo sostenible

Entrevista a Carmen Lucy Espinoa Díaz, estudiant colombiana del Màster de Turisme Sostenible i TIC de la UOC i candidata al postgrau internacional de Patrimoni i Turisme de la UNESCO.

La Carmen Lucy Espinosa és llicenciada en música pel Conservatori del Tolima, especialista en gerència i gestió cultural per la Universitat del Rosari i màster en Gestió Cultural, Institucions i Empreses Culturals per la Universitat de Barcelona. Actualment, és la gerent de la Regional Nord per a la Fundació Nacional Batuta.

“Soc gestora cultural i turística de passió i professió. Fa més de setze anys que contribueixo al meu país a les regions Andina i Carib, ajudant les comunitats mitjançant diversos projectes de promoció de destinacions culturals, com ara Ibagué, capital musical de Colòmbia; la ruta de la pau; Bolívar, més per descobrir, o la ruta de la cúmbia i les músiques del Carib. També he treballat des de les institucions, liderant la política pública en matèria de cultura i turisme per al Departament de Bolívar, amb resultats importants a Montes de María i Santa Cruz de Mompox, municipis colombians que es van decantar pel turisme, i específicament pel turisme cultural. Aquests anys, he tingut la sort de dedicar-me al que m’agrada més i de connectar amb les comunitats amb la finalitat de crear, progressar i generar desenvolupament des de la cultura i el turisme.”

  • A què es fa referència quan parlem de turisme sostenible?

No podem parlar de turisme sostenible o pràctica de turisme responsable si les comunitats no en són les protagonistes. No són un element d’exhibició, sinó l’eix central i la raó de ser d’aquesta activitat econòmica. Les comunitats són l’essència reflectida en les persones, les tradicions ancestrals i culturals de cada poble.

El turisme sostenible ha de ser una pràctica responsable i un estil de vida. No podem parlar d’una destinació turística sostenible si no fem que la destinació sigui amable i acollidora per als nadius i els habitants. El turisme sostenible sempre té aquest enfocament tripartit, en què el desenvolupament econòmic es queda per al territori local; es dona valor al patrimoni cultural a través de les comunitats, perquè són les que brinden una experiència autèntica, i, finalment, s’estableix un compromís ambiental, per poder mitigar la petjada que deixem al món. La resta són bones línies discursives que no tenen coherència ni sincronia amb la realitat.

  • Cap a on ha d’anar el turisme del futur?

El turisme ha d’estar orientat a posicionar les destinacions i a contribuir a la valoració dels territoris i les seves tradicions i expressions culturals. El turisme ha de ser aquest element que cohesiona, en una pràctica responsable, l’oportunitat de treballar, de gaudir del que som i, finalment, de conquistar els visitants o turistes al voltant dels nostres usos i pràctiques culturals.

El turisme és un agent de canvi que crea oportunitats. És clar que aquestes oportunitats s’han de produir primer per a les comunitats i els nadius, perquè després se’n puguin beneficiar espectres més amplis. Tot això ha d’estar harmoniosament projectat en el que esperen els turistes, que també tenen un paper principal en aquesta manera de fer turisme, un perfil més inquiet, més responsable i molt més sensible amb aquesta casa que ens acull a tots, el planeta Terra.

  • Com poden impulsar el desenvolupament d’una societat la cultura, el turisme i la música?

Crec fermament que la cultura, el turisme i la músicapoden impulsar el desenvolupament d’un poble o un país. Hi ha xifres que ho demostren: de cada deu llocs de treball al món, almenys un està vinculat al turisme. La cultura i la música estan directament relacionades amb el turisme. Els visitants i turistes sempre troben en la cultura un univers per descobrir, viure i experimentar, i els paisatges sonors són tan rics com diversos. A Colòmbia hi ha una infinitat de músiques que ens representen, i que avui són un dels principals atractius per a qui arriba a Llatinoamèrica a la recerca d’una experiència única. El turisme, la cultura i la música no poden ser vistes de cap manera com a illes; al contrari, entre aquests àmbits hi ha vasos comunicants que sens dubte forgen una relació simbiòtica. I és que, en alguns territoris, aquestes àrees es converteixen en l’única oportunitat econòmica o en l’ocasió de poder sortir de l’anonimat, de recuperar-se de situacions de crisi, siguin econòmiques, de conflicte o socials, entre d’altres. El turisme musical i el turisme cultural són vehicles poderosos per revitalitzar territoris i per protegir el patrimoni cultural de les nacions.

  • Quins reptes presenta treballar a favor de la cultura i el turisme a Llatinoamèrica?

Diferents països de l’Amèrica Llatina han apostat realment pel turisme amb diferents pràctiques que mereixen ser imitades, perquè són una oportunitat de desenvolupament per a tothom que viu entorn del turisme. Per exemple, Costa Rica va optar pel turisme sostenible i els turistes van passar de pernoctar-hi de sis nits a dotze. A Mèxic, al voltant dels pobles màgics i del que representa el patrimoni cultural, els habitants fan que el turista se senti abraçat, s’enamori de la pràctica mística dels seus territoris. A Colòmbia també defensem el turisme sostenible, centrat en la natura i la cultura. Totes aquestes pràctiques fan que, d’alguna manera, el turista no sols vegi Europa o els Estats Units com a destinacions: a Llatinoamèrica també hi ha moltes coses per descobrir.

Aquí es genera el repte principal: estar preparats per atendre aquesta oportunitat, ser capaços de liderar, de ser agents de canvi i de marcar la diferència en un context que progressivament apunta a noves pràctiques més responsables. Ara bé, el repte també és sostenir-se en el temps i ser coherents amb el discurs i la pràctica. La cultura i el turisme no tenen fronteres ni límits, per això requereixen un lideratge compromès. Aquest és un viatge que ens permet servir en la vida.

  • Parlant una mica de la UOC… Com ha estat la teva experiència fins ara a la UOC?

Com en tots els escenaris acadèmics, sempre hi ha aspectes molt valuosos, i la UOC no n’és l’excepció. He tingut experiències molt grates aquí també. La majoria de docents de la UOC han estat inspiradors en aquest procés, m’han ajudat a créixer i m’han motivat. A la UOC vaig reprendre la lectura i l’escriptura intenses, la qual cosa és molt important, perquè com a professionals ens submergim en la pràctica i oblidem que el fet d’escriure i llegir ens permet reflexionar i créixer personalment i professionalment.

  • Què va ser el que va fer que et decantessis per la UOC?

Em volia acostar al turisme a través de l’acadèmia. Quan vaig trobar el màster de la UOC, vaig decidir que hi volia estudiar. A més de ser una universitat reconeguda internacionalment, em va convèncer el fet de poder estudiar des de qualsevol lloc del món amb docents de qualitat.

  • Què destacaries del model de la UOC?

Del model educatiu de la UOC, en destaco les metodologies centrades en l’asincronia, perquè als estudiants que som professionals i vivim el dia a dia d’una banda a l’altra en diferents projectes, ens brinda l’oportunitat d’acostar-nos a l’acadèmia des de les nostres possibilitats reals. La UOC fomenta que tothom pugui trobar sempre el moment indicat per estudiar i pugui continuar creixent professionalment. Realment he tingut l’oportunitat de viure, en la pràctica i en el desenvolupament amb les comunitats i el dia a dia, un exercici turístic, però ara vist des de l’acadèmia.

(Visited 2 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Prensa y comunicación de la UOC en América Latina.
Comentaris
Deixa un comentari