Teresa Monje: “La marca Pirineus té en el geoturisme una oportunitat per vertebrar una proposta turística integrada amb la natura i la sostenibilitat”

Fa més de deu anys que està vinculada al desenvolupament rural, la promoció econòmica i el turisme, treballant per l’administració pública. Ella és Teresa Monje Alegret, llicenciada en Geologia, i que recentment ha cursat el màster universitari de Turisme Sostenible i TIC de la UOC. 

És de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) i des de fa gairebé dos anys coordina, juntament amb un altre company, un projecte FEDER de turisme, com a tècnica del Consell Comarcal del Ripollès.

Parlem amb ella de les distincions que ha rebut pel seu Treball de Final de Màster, “El geoturisme en territoris de muntanya. Una proposta per conèixer els Pirineus Catalans a partir dels seus georecursos: el GeoTrail Visit Pirineus”, concretament el RED INtur i el Premi Yvette Barbaza 2021, convocat pel Patronat de Turisme Costa Brava Girona.

Què et va impulsar a estudiar el Màster Universitari de Turisme Sostenible i TIC de la UOC? 

Fa temps que treballo en l’àmbit del turisme i del desenvolupament local. Vaig començar aquest màster per la participació en el procés d’acreditació de la Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS) que s’estava duent a terme des del parc natural de les Capçaleres del Ter i del Freser. El màster encaixa molt amb la meva trajectòria i la feina tècnica que estem realitzant amb el projecte FEDER des del Consell Comarcal del Ripollès, però també el vaig escollir pel meu compromís personal amb la sostenibilitat.

Una de les etapes més importants en el desenvolupament d’un màster és l’elaboració del treball final (TFM). Per què vas centrar el tema del teu projecte en el geoturisme en territoris de muntanya?

És evident que hi ha una qüestió personal en l’elecció del tema. Per una banda, com a geòloga i com a tècnica de desenvolupament local i de turisme; i, per altra banda, pel fet de viure en una comarca de muntanya, com és el Ripollès, i amb la meva família nascuda al Pallars Jussà. Tot això va motivar que el treball s’enfoqués a la geologia, el turisme i els territoris de muntanya.

Quin era el principal objectiu del TFM?

La finalitat era desenvolupar una proposta de producte geoturístic que, sota criteris de sostenibilitat i a través d’una selecció de punts d’interès geològic, consolidés un relat vertebrador de la destinació que configura la marca turística del Programa Pirineus. 

El geoturisme enfocat en la geologia, la geomorfologia i el paisatge és una branca que crec que té recorregut per endavant. Com a geòloga, em preocupa molt la conservació d’aquest patrimoni, però també la seva interpretació i divulgació. El geoturisme i les activitats geoturístiques poden ser un actiu a tenir en compte en el desenvolupament endogen dels recursos geològics i aquest fet, s’ha de treballar amb molta cura i respecte, per fer compatible la preservació d’aquest patrimoni i l’activitat econòmica vinculada amb el turisme sota criteris de sostenibilitat.

Durant l’elaboració del treball, has hagut de fer front a alguna dificultat?

Vaig haver d’acotar molt la metodologia de recerca i l’anàlisi de resultats. Vaig realitzar una investigació de tipus qualitativa amb una recerca exploratòria, la qual cosa genera un gran volum d’informació que calia canalitzar per evitar desbordaments. 

Quin és el millor moment que recordes del procés d’elaboració del treball? 

De tots, destacaria la part de la recollida de fonts d’informació primàries. Vaig escollir el mètode de les entrevistes, exploratòries i en profunditat, i va ser molt enriquidor. El TFM ens proporciona un gran camp d’aprenentatge que s’ha de gaudir al màxim. El fet de comptar amb l’acompanyament del tutor, en el meu cas, el Dr. Jordi de San Eugenio, i la metodologia del procés d’execució, faciliten l’assoliment gradual dels resultats.

Quines són les principals conclusions que has extret de la teva recerca? 

La marca Pirineus té en el geoturisme una oportunitat que permet vertebrar un relat i una proposta turística integrada amb l’entorn natural i amb el desenvolupament sostenible local, vetllant per la geoconservació i la viabilitat i el benestar socioeconòmic de les comarques de muntanya del domini pirinenc català. 

Cal tenir en compte una sèrie de condicionants que resulten clau i que condicionen el desenvolupament d’una proposta geoturística, com poden ser: la definició de l’estratègia geoturística de forma coherent amb els criteris de geoconservació i de desenvolupament sostenible del territori; la proposta d’experiència turística i de recorregut ha de permetre enllaçar nodes turístics, geològics i paisatgístics i com ha de ser la mobilitat entre aquests nodes; i, el plantejament dels diversos escenaris de futur que obre el geoturisme, hi ha un interessant camp de treball per recórrer. 

Què ha suposat per a tu rebre diverses distincions per a l’elaboració del TFM?

Sorpresa i un honor molt gran. Al setembre ens van convidar a presentar un resum del TFM per ser valorat com a possible projecte a presentar per la UOC a les distincions REDIntur. El novembre, estava rebent el reconeixement del TFM REDIntur 2021 a la Corunya. Va ser increïble: pel que significa, pel procés de selecció, per l’experiència, per l’aprenentatge, per tot. 

En paral·lel, vaig presentar una proposta de projecte de recerca per desenvolupar a les comarques gironines, dins la convocatòria del Premi Yvette Barbaza 2021. A finals de març em van notificar que la meva proposta havia estat premiada. Va ser emocionant rebre la confiança que va atorgar el jurat a la meva proposta i, a més a més, la celebració de l’acte de lliurament es va fer a Ripoll.

La beca Yvette Barbaza et permetrà dur a terme 12 mesos de recerca en l’àmbit del geoturisme a les comarques gironines. Quines són les principals línies de treball que t’agradaria investigar?

La beca em permetrà, per una banda, aprofundir l’estat de la qüestió del geoturisme a les comarques gironines. I, per l’altra, la part aplicada sobre el terreny i el Geotrail InPyrennes em permetran visitar el territori i els punts i espais d’interès geològic i geomorfològic que formaran part de la proposta i veure el seu encaix amb les estratègies de cada destinació. Durant dotze mesos podré compaginar el treball de despatx entre setmana amb el treball de camp el cap de setmana, i aquest darrer, per a mi és bàsic. 

Des del teu punt de vista i expertesa, per què hem d’optar per potenciar activitats de geoturisme?   

Crec que és molt important conèixer el territori i la destinació que visitem, i la geologia sempre hi és i ens explica una història increïble, que ens parla de la Terra i els seus canvis. Així, un dels punts forts del geoturisme és aquest relat i com s’explica. Sense perdre el rigor, la interpretació a través d’un relat “amable i fàcil”, com va dir un dels entrevistats, generarà inquietuds i ganes de voler conèixer més, posant en valor aquest patrimoni i la geodiversitat.

Com augures el futur del turisme? 

El turisme ha de ser sostenible. Es tracta d’un ecosistema dinàmic: la seva diversitat d’actors i interrelacions, i la seva evolució contínua, evidencien la importància de la planificació amb una visió holística del territori. Cal vetllar per una gestió sostenible de les destinacions, buscant sempre les complicitats de tots els agents de la cadena de valor. Si treballem per la sostenibilitat i la resiliència, el turisme té un bon futur.

Anem acabant, t’agradaria afegir alguna cosa més?

Voldria agrair al meu tutor, el Dr. Jordi de San Eugenio, així com a la Dra. Soledad Morales i a tot el professorat del màster, la seva atenció, treball i expertesa.