Els reptes de la digitalització en transport urbà per a persones amb autisme

La professora Mònica Cerdán Chiscano ha publicat recentment l’article “Towards more accessible digital urban public transport for people with autism spectrum disorder (ASD): a critical incident analysis (CIT)” on explora com la digitalització, incloent-hi els quioscos d’autoservei, afecta l’accessibilitat del transport urbà per a persones amb trastorn de l’espectre autista (TEA) a la ciutat de Barcelona. Basant-se en una anàlisi d’incidents crítics, Cerdán Chiscano explica els desafiaments que enfronten aquestes persones en interactuar amb aquestes tecnologies en el transport públic, especialment després de la pandèmia de COVID-19.

Context i propòsit de la recerca

La recerca se centra en com les tecnologies digitals, com els quioscos d’autoservei i la digitalització de tiquets, s’han implementat durant la pandèmia per millorar la seguretat i reduir el contacte interpersonal. Aquestes tecnologies, encara que eficients, presenten obstacles significatius per a persones amb TEA. Per això hem donat veu a aquest col·lectiu, que històricament ha tingut l’accés a aquestes tecnologies molt abandonat.

Reptes enfrontats per les persones amb TEA en el transport urbà

Les persones amb TEA solen tenir dificultats en situacions socials, especialment en entorns impredictibles com el transport públic. La sobrecàrrega sensorial, la falta de comprensió de senyals no verbals i l’ansietat provocada per interaccions inesperades amb altres usuaris o el personal de transport són alguns dels desafiaments comuns que enfronten.

Si bé les tecnologies digitals han reduït les interaccions humanes, la qual cosa podria beneficiar les persones amb TEA, aquestes tecnologies no sempre estan dissenyades tenint en compte les seves necessitats específiques. Les dues tecnologies implementades durant la pandèmia, els quioscos d’autoservei i els tiquets digitals, s’estudien a través de l’experiència de dotze participants amb TEA al metro de Barcelona, utilitzant tècniques etnogràfiques i entrevistes semiestructurades.

Metodologia i recopilació de dades

L’anàlisi d’incidents crítics (Critical Incident Technique, CIT) s’empra per identificar episodis positius i negatius en l’ús d’aquestes tecnologies. La recollida de dades va incloure grups de discussió, observació directa durant una visita al metro i entrevistes posteriors. Es van analitzar 377 incidents reportats pels participants, dels quals 193 estaven relacionats amb quioscos d’autoservei i 184 amb tiquets digitals.

Resultats clau

1. Diferències en l’accessibilitat: la digitalització de tiquets va ser percebuda de manera més positiva en comparació amb els quioscos d’autoservei. Dels 167 incidents satisfactoris, el 69,4 % va correspondre a l’ús de tiquets digitals, mentre que els quioscos d’autoservei van generar un major percentatge d’episodis negatius. El motiu és que els quioscos requereixen una major interacció activa, la qual cosa pot resultar complicada per a persones amb TEA que necessiten més temps per completar tasques i processar informació.
2. Dificultats amb la interfície d’usuari: una gran part dels incidents negatius va estar relacionada amb la interfície dels quioscos d’autoservei, que no era prou intuïtiva ni accessible. Els participants van reportar problemes per entendre quines opcions seleccionar, dificultat per processar la informació presentada i falta de retroalimentació visual o auditiva adequada, la qual cosa generava frustració i ansietat.
3. Importància de l’assistència del personal: la qualitat del suport del personal de transport va ser un factor crític en la percepció de les tecnologies. Molts participants es van sentir ignorats quan el personal es dirigia als seus cuidadors en lloc d’ells directament, la qual cosa accentuava la sensació d’exclusió social. Això ressalta la necessitat d’una millor formació del personal en el tracte amb persones amb TEA.
4. Disseny universal: la falta d’un disseny universal en l’entorn del transport, amb senyalització confusa i no adaptada a les necessitats de les persones amb TEA. Encara que el disseny universal ha estat proposat com una solució per millorar l’accessibilitat, en la pràctica, la seva implementació continua sent deficient.

Proposta d’un model ampliat de percepció de tecnologia

A més dels cinc atributs originals del model (velocitat, facilitat d’ús, confiabilitat, gaudi i control), cal incloure un sisè atribut: l’accessibilitat en el model d’atributs de Dabholkar (1996), que s’utilitza per avaluar la percepció de l’ús de tecnologies d’autoservei.

Aquest atribut és clau per a les persones amb discapacitats, ja que l’accessibilitat de la tecnologia pot determinar si l’experiència és positiva o negativa. A més, la recerca suggereix que l’assistència del personal i el disseny universal també són factors crítics que afecten la percepció de les tecnologies per part de les persones amb TEA.

Implicacions teòriques

Aquesta recerca és un dels primers estudis que analitza com les persones amb TEA perceben l’ús de tecnologies digitals en el transport urbà. Aporta resultats empírics que suggereixen que els models de percepció de tecnologia han de considerar factors d’accessibilitat per garantir una experiència més inclusiva. La inclusió de persones amb TEA en els processos de codisseny de tecnologies pot millorar significativament la seva accessibilitat i usabilitat.

Implicacions pràctiques

Per millorar l’accessibilitat del transport urbà, els operadors han d’implementar sistemes més intuïtius i fàcils d’utilitzar per a les persones amb TEA. Això inclou interfícies que siguin comprensibles i proporcionin retroalimentació clara en formats visuals i auditius. A més, és crucial capacitar el personal en com interactuar de manera adequada amb persones amb TEA, per tal d’assegurar que se sentin incloses i secundades durant la seva experiència en el transport.

Així mateix, les tecnologies digitals, com els quioscos d’autoservei, han de ser adaptades per permetre més temps d’ús i reduir la complexitat en les decisions que han de prendre els usuaris. Els operadors de transport han de considerar la implementació d’un disseny universal en totes les seves instal·lacions, una millora de la senyalització i la garantia que els espais siguin accessibles per a tots.

Conclusions

Les tecnologies digitals tenen el potencial de millorar l’experiència de les persones amb TEA en el transport urbà, però només si s’implementen amb criteris d’accessibilitat i disseny universal. Això inclou no solament adaptar les tecnologies, sinó també garantir que l’entorn físic i el personal estiguin alineats amb les necessitats de les persones amb discapacitats. Per aconseguir-ho, és fonamental involucrar les persones amb TEA en el disseny d’aquestes tecnologies des de les seves fases inicials.

L’accessibilitat en el transport urbà digitalitzat és rellevant i ofereix un marc ampliat per comprendre com les persones amb TEA interactuen amb aquestes tecnologies. Això pot guiar els operadors de transport en la creació de sistemes més inclusius que promoguin una major autonomia i seguretat per a aquest col·lectiu.

Per a un major desenvolupament, podeu consultar l’article a:

Cerdán Chiscano, M. (2024), “Towards more accessible digital urban public transport for people with autism spectrum disorder (ASD): a critical incident analysis (CIT)”, Journal of Enabling Technologies, Vol. ahead-of-print, No. ahead-of-print. https://doi.org/10.1108/JET-03-2024-0022