El sector de la moda: teixint un futur més sostenible

5 setembre, 2022
Sarah Brown a Unsplash

Moltes vegades les persones consumidores no són conscients de la despesa energètica i de primeres matèries que tenen les seves decisions a l’hora de comprar productes d’ús diari o d’altres productes que, en teoria, tenen una vida útil més duradora. La persona compradora està envoltada d’informació on s’indica que la indústria petroliera és contaminant, que els vehicles han de transformar-se cap a una electromobilitat, que la contaminació per plàstics és preocupant a escala planetària, fins i tot hi ha campanyes de comunicació on s’informen com a persones consumidores finals, que el sector de l’alimentació contamina i és un dels grans generadors de gasos amb efecte d’hivernacle (amb la problemàtica que això pugui portar), però poques vegades s’indica que la indústria de la moda és una de les més contaminants del planeta i una de les que més residus acumula en certes zones on arriben aquelles deixalles que no volem a la societat occidental. Els hàbits com a persones consumidores d’aquest sector, juntament amb unes campanyes de comunicació molt agressives per les grans marques que cal “estar a la moda”, agreugen de manera extraordinària aquest problema dels residus del sector de la roba i el calçat.

Un sector molt “a la moda” i unes persones consumidores amb mals hàbits

En el sector de la moda es presenta una petita tempesta perfecta perquè sigui un dels que més recursos consumeixi i generi una gran proporció de residus, comparat amb altres sectors on el canvi ja ha arribat imposat per governs o pel mateix mercat.

Els generadors principals d’aquest problema són els següents:

  • Un sector amb un pes important en economies emergents.
  • Una deslocalització gairebé total entre producció i consum.
  • Un mercat on el canvi és gradual i continu: cada any es presenten diverses col·leccions de roba amb els problemes que això comporta.
  • Unes persones consumidores finals que encara no tenen hàbits ecològics adquirits.
  • Una comunicació per part de les grans marques que cal “estar a la moda”, és a dir, un consum massiu de productes.
  • Un cicle de vida del producte que tendeix de manera perillosa a ser temporal i, en molts casos, a ser zero.
  • Una imatge que el sector no contamina i no utilitza grans recursos en la producció.
  • Un reciclatge inexistent o compromès per males praxis.

Com es pot veure són factors que influeixen de manera molt negativa a poder reduir el consum de matèries primeres, especialment aigua, i fomentar un reciclatge equilibrat i equitatiu. Fabricar grans quantitats de productes a països llunyans de la destinació final, oferir el producte a preus baixos, fomentar una qualitat discutible en el producte i, per damunt de tot, alimentar el desig de canviar de roba cada temporada, són els grans problemes d‘un sector molt concentrat en grans marques que inverteixen grans quantitats de diners a les seves polítiques de comunicació i que inunden el mercat amb productes fàcils d’adquirir i on la política mediambiental i el control dels recursos brilla per la seva absència en la majoria dels casos.

És fàcil veure com cada temporada (que cada cop són més curtes i, sorprenentment, n’hi ha més cada any) inciten a canviar de producte de forma ràpida, barata i sense tenir en compte si realment és necessària l’adquisició d’aquest. Com que és un mercat controlat per grans cadenes amb producció més que industrial i amb abast global, les campanyes es poden amortitzar de forma ràpida i els productes es mouen arreu del món si no troben una persona compradora adequada en un país o si es queden obsolets a poc temps.

No només les grans empreses fabricants són culpables d’aquests problemes, gran part del pes del problema recau en les persones consumidores: són les que adquireixen el producte sense pensar-ne la necessitat, moltes vegades les compres de roba són compulsives més que per necessitat i el factor preu és un dels que més influeixen en la compra final. Promocions, rebaixes, facilitats de pagament, descomptes i liquidacions per temporada són alguns dels reclams comercials perquè la persona consumidora adquireixi el producte sense realment pensar en la necessitat final. El temps que es dedica a adquirir una peça de vestir és, moltes vegades, molt curt, igual que la vida útil del producte.

El segon gran problema del consumidor és el temps real de vida que dedica al producte. En trobar-se molt influenciada per les campanyes de comunicació en què s’incita a comprar cada temporada, la peça adquirida en una temporada anterior es veu antiga, per la qual cosa opta per llençar-la o deixar de fer-la servir, moltes vegades amb l’etiqueta encara posada.

otos gratis de Ropa

Ha de ser una obligació de les persones consumidores entendre si cal o no l’adquisició d’una nova peça i, en la mesura que sigui possible, fugir de les modes més extremes i que menys cicle de vida ofereixin al producte. És millor adquirir una peça de les anomenades intemporals a una de rabiosa actualitat que, segur, passarà de moda abans i ens obligarà a comprar-ne una altra de nova.

També el preu baix ha de deixar de ser una influència a l’hora d’adquirir un producte, ja que la seva qualitat també serà inferior a la d’una peça més cara i, de la mateixa manera, la seva vida útil també serà menor, cosa que ens obligarà a realitzar més compres de més peces, entrant en un cicle problemàtic on el temps d’ús de la peça serà molt baix, augmentant a la llarga els residus i obligant a consumir més recursos per a la producció i la comercialització.

Els residus tèxtils, un problema global

A tots els sectors el residu final és un problema a tenir en compte, encara que al sector de la moda és un residu que, massa vegades, no veiem i sembla que no tingui tanta importància com en altres sectors o no se n’han realitzat tantes campanyes de conscienciació del problema.

Les imatges que s’han vist de forma recent de muntanyes de residus tèxtils al desert d’Atacama al nord de Xile ens conviden a la reflexió: com és possible que cada any es llencin tones i tones de productes tèxtils (alguns encara amb l’etiqueta sense tallar) si realment no calia tanta producció? Aquest exemple de malbaratament de recursos naturals hauria de fer reflexionar el món occidental (els principals mercats d’origen d’aquests residus són els EUA, Canadà, Europa i Àsia) de com és de fàcil adquirir un producte i com n’és de difícil que no influeixi en aquest la natura i no sigui una font de problemes a l’hora de desfer-nos-en.

La superproducció del sector, una capacitat gairebé il·limitada de transportar, emmagatzemar i comercialitzar tantes peces haurien de ser motius per reflexionar sobre moltes compres que es realitzen de forma impulsiva i preguntar-se la necessitat real d’acumular tant producte tèxtil i si realment s’usen o no totes les peces que tenim a l’armari.

Per sort, cada vegada més trobem més empreses fabricants, algunes de marques reconegudes, que ens conviden a comprar menys i fer servir més les nostres peces de vestir, cosa que indica que hi ha un canvi de mentalitat i una necessitat per part de les empreses del sector en invertir en campanyes de conscienciació i de divulgació que no cal comprar més productes per ser feliços, sinó utilitzar el que realment sigui necessari i donar-li la màxima vida útil al producte.

otos gratis de Perchas

Un futur més ecològic i reciclable

Però no tot han de ser males notícies i problemes en un sector que és bàsic per a qualsevol persona usuària i que permet sentir-se la clientela protegida de les inclemències climatològiques, donar abric a l’hivern i, perquè no, fer sentir millor les persones consumidores i ajudar al dia a dia de la societat.

Ja són moltes les empreses que estan fent una gran tasca de conscienciació cap a les persones consumidores oferint productes que són menys agressius amb el medi ambient o utilitzen per a la seva fabricació productes reciclats o altres productes que poden tenir una segona vida (com a plàstics recuperats del mar, cordatges de raquetes de tenis, etc.), cosa que ens indica que el sector té capacitat d’innovació i el mercat pot tenir alternatives al consum massificat i de superproducció.

Al mercat ja podem trobar productes que són sostenibles amb el medi ambient, que utilitzen un percentatge molt més baix d’aigua en la seva producció i que, un cop passi la seva vida útil, poden ser reciclats o, senzillament, la seva destrucció implica una reducció substancial dels residus generats comparats amb altres productes semblants.

A banda d’aquests productes, el sector també està fent una gran inversió en R+D+I oferint productes que eviten les taques, que són més fàcils de rentar i de planxar, que transpiren millor i en què no apareixen les temudes taques de suor i d’altres que, en un futur no gaire llunyà, ajudaran a controlar la temperatura corporal i seran capaços d’ajudar a evitar problemes de salut. La tecnologia aplicada al sector de la moda és un dels que més creixement pot tenir en els pròxims anys i que més es pot adaptar a les necessitats d’aconseguir una mica més els desitjats Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides.

Però mentre tot el sector evoluciona cap a peces més sostenibles no es pot deixar de recordar que és la persona consumidora la que té a les mans la possibilitat que aquest futur sigui més proper i que amb les decisions que es prenguin a l’hora de comprar-ne una nova peça es tingui en compte la necessitat de comprar i l’ús que se li donarà; moltes vegades només amb uns petits canvis en la forma d’adquirir els productes es poden aconseguir grans canvis al mercat.

Fonts:

La Vanguardia (2022). Llega la moda del futuro: prendas tecnológicas que no se manchan ni se arrugan. https://www.lavanguardia.com/magazine/20220421/8209286/llega-moda-futuro-prendas-tecnologia-manchan-arrugan-propiedades-brl.html

Marketing News (2022). Levi’s centra su campaña en la sostenibilidad con este mensaje: “Compra mejor, úsalo más tiempo”. https://www.marketingnews.es/internacional/noticia/1165418028505/levis-centra-campana-sostenibilidad-mensaje-compra-mejor-usalo-mas-tiempo.1.html 

Loom.es (2021). 5 marcas de moda sostenible que cuidan el medio ambiente. https://loom.es/blog/5-marcas-moda-sostenible/?gclid=CjwKCAjwp7eUBhBeEiwAZbHwkVkJz75wksLdBQdCV_TdsrcFah5Wwf6YHrydituC3PjdfJxTF5PyCBoCIjAQAvD_BwE 

Sosteniblesustentable (2022): Marcas de ropa sostenible hecha en España. https://sostenibleosustentable.com/es/moda-sostenible/marcas-ropa-sostenible-hecha-espana/ 

Elpais.com (2022). El desierto tóxico que acumula toneladas de ropa usada en el norte de Chile. https://elpais.com/clima-y-medio-ambiente/2022-01-14/el-desierto-toxico-que-acumula-toneladas-de-ropa-usada-en-el-norte-de-chile.html 

(Visited 46 times, 1 visits today)
Comentaris
Deixa un comentari