MÀRQUETING – Article publicat a UOC News (CAT / ES) a 7 de Setembre de 2016.

Fomen part dels early adopters (compradors primerencs) que representen el 16% dels consumidors.

Apple presenta aquest dimecres el seu nou producte, l’iPhone 7. Per a moltes persones això és un dels esdeveniments de l’any. Com ja és habitual amb cada nou llançament, llargues cues de gent arreu del món esperaran hores o fins i tot dies davant les portes de les botigues de la companyia per ser els primers a comprar el nou telèfon. Amb el model anterior es van batre rècords de vendes. Només durant el primer cap de setmana es van superar els 13 milions d’unitats venudes. Entre els qui són capaços d’esperar hores i hores, hi ha els neòfils tecnològics, individus obsessionats per «comprar l’última novetat». Per a les marques aquest tipus de compradors és un blanc perfecte i un baròmetre per a mesurar l’èxit o el fracàs del seu producte.

«Els neòfils tenen una obsessió malaltissa per apoderar-se del que és nou, encara que el producte estigui en una fase inicial de desenvolupament i no sigui fiable», explica Neus Soler, professora d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). «Són compradors molt fidelitzats amb la marca que pateixen una necessitat constant de canvi».

Segons Soler, adopten amb rapidesa els nous productes i produeixen rebombori mediàtic perquè monitoritzenels cicles de llançament dels nous models. De fet, obliguen les marques a llançar aparells nous o aportar millores constants per tenir experiències noves. Formen part del grup de «compradors primerencs» (early adopters) y representen el 16% dels consumidors. 

Neòfil convençut, èxit assegurat

«Són líders d’opinió, prescriptors tecnològics, amb un esperit molt crític que, a més, comparteixen públicament, fet que marca l’èxit del producte», afirma Soler. La seva opinió també es té molt en compte a les empreses: serveixen de testejadors, proveeixen de feedback i fan suggeriments per a millorar el producte. Segons la consultora Nielsen, identificar aquest grup és un factor clau per a la supervivència d’un producte nou.

«El seu poder de convicció és tan gran que són capaços de convèncer altres tipus de compradors: els que prioritzen la robustesa, la qualitat i la fiabilitat del producte», explica Soler. Es concentren en dos grans grups: els «compradors posteriors», que s’estimen més adquirir el producte quan ha passat un temps, i la «majoria tardana», clients de caràcter més conservador i molta aversió al risc, que posposaran la compra fins a estar completament segurs de la fiabilitat del producte. Aquests dos grups formen el 68% del mercat.    

Definició del consumidor «neòfil»

Acostumen a ser homes i tenen un nivell socioeconòmic alt. «Tots els neòfils són compradors primerencs, però no tots els early adopters són neòfils», matisa aquesta experta. Algunes de les característiques que identifiquen el neòfil tecnològic són les següents:

• Prova el producte i en discuteix les qualitats; sol participar activament en fòrums d’opinió de marques i nous models. 
• Consumeix productes que li aporten un avantatge social o econòmic en relació amb els altres consumidors. Busca diferenciar-se amb el consum i alimentar el seu prestigi social.
• Té interès a postular-se com a iniciador de tendències.
• Accepta pagar més per ser el primer; és capaç de pagar un preu més alt per a tenir el producte abans.

Els neòfíls o early adopters no saben què és tenir un aparell obsolet. Però què és el que els porta a aquesta necessitat de canvi? «El màrqueting influeix en la decisió de compra del consumidor i, alhora, li genera noves necessitats quan utilitza els productes». El consum aporta «prestigi social» i, per tant, el consumidor exigeix que les marques l’hi cobreixin. 

Si teniu interès en el concepte de “Neofília” o voleu ampliar informació vers aquest article, podeu consultar les següents fonts que us facilitem:

• La Vanguardia.
• TV3 – Telenotícies – La Neofília.
• Extremadura 7 dias.
• Noticanarias.com – Periódico Online.

NEUS SOLER

Professora dels Estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Experta en màrqueting.