La curiositat com a habilitat directiva

22 gener, 2020
curiosidad

D’entre la llarga llista d’habilitats que els directius requereixen dominar per realitzar les seves funcions no sol aparèixer la curiositat. Aquest article té com a objectiu reivindicar la curiositat com una habilitat fonamental dins del procés de desenvolupament de les persones, de la seva intel·ligència emocional, i per extensió, en la seva capacitat de creació i d’innovació.

La curiositat, sobre la qual després tornarem, no és més que una part dins de les fases d’aprenentatge de les persones. Sintèticament, l’aprenentatge és un procés entre dos estats: incompetència i competència. I entre ells hi ha una escala de grisos que d’alguna manera podríem resumir en quatre fases:

  • En la fase d’incompetència inconscient no sabem que no sabem. La nostra incompetència no és preocupant i reduir-la no és el nostre objectiu. Es podria resumir en la frase: “No sé el que no sé”. Des del meu punt de vista és el moment més perillós per a la presa de decisions directives, decisions preses amb confiança però sense una base sòlida de coneixements i experiència que ens permetin obtenir resultats favorables [1]
  • En la fase d’incompetència conscient, vam començar a aprendre noves habilitats i nous coneixements. En aquesta fase hi ha un punt de temor davant la magnitud de la diferència entre el que sabem i el que no. Convé ser intel·ligent i donar per fet que hem de focalitzar el nostre esforç en aquelles coses que realment necessitem per a la nostra activitat o que sentim que són prioritàries. Aquí la curiositat és un element que considerem clau per al procés d’adquisició d’informació, per a realitzar nous descobriments, determinar noves necessitats i afavorir el nostre desenvolupament d’aprenentatge. La curiositat ens permet ser més autònoms, liderar amb compromís i amb visió a llarg termini, ens permet combinar idees i vincular unes amb les altres per assolir resultats més complexos. Es podria resumir en la frase: “Ara sé el que no sé”
  • En la fase de competència conscient vam començar a adonar-nos que, almenys en algun tema o àrea, hem arribat a un cert nivell de maduresa. Potser no som experts però el nostre grau de saber i experiència ens ajuden a trobar les respostes de forma satisfactòria i professional. És important ressaltar que no sempre podem estar en aquesta fase i que la major part del temps serem a la segona i la tercera, a mesura que anem detectant noves necessitats, coneixements, competències i habilitats anirem passant pels diferents nivells de les fases d’aprenentatge. Es podria resumir en la frase: “Sé el que sé”
  • En la fase de competència inconscient les nostres habilitats i coneixements s’usen de forma automàtica, mitjançant actes reflexos, pel fet que els tenim assumits i interioritzats i els fem servir sense adonar-nos. És la fase en la qual estan tots aquells als quals considerem “mestres” o “grans experts”. Es podria resumir en la frase: “No sé el que sé”

La curiositat com a base de la innovació empresarial

L’any 2016, l’empresa Merck va publicar l’informe “Be Curious. State of Curiosity Report 2016[2], establint la premissa que la curiositat, que, per molt temps ha estat associada amb artistes, inventors, filòsofs o científics, en els últims anys es relaciona amb la innovació empresarial. Així, Merck estableix que la curiositat entesa com “el desig d’aprendre i descobrir” és l’ADN de l’empresa. A partir d’aquesta premissa, considera la curiositat com la raó per la qual l’empresa ha passat de ser una empresa més a ser reconeguda una empresa global, líder en ciència i tecnologia. Sent per tant, una empresa curiosa, formada per persones curioses, es van plantejar realitzar l’estudi de quin era el grau de curiositat a escala empresarial a tot el món. Alguns dels elements més importants els recollim a continuació:

La curiositat es defineix en base a quatre dimensions:

  • Inquisitiveness o curiositat pròpiament dita, que es defineix en com una persona reacciona en resposta a un sentiment de curiositat, incloent-hi un comportament exploratori, com ara la formulació de preguntes o pensar i actuar més enllà dels requeriments del lloc de treball.
  • La segona dimensió és “Creativity in problem solving” o creativitat en la resolució de problemes, que pot definir-se com l’habilitat per identificar noves aproximacions a la resolució de problemes plantejats.
  • La tercera és “Openness to other idees” o actitud receptiva a noves idees, que pot definir-se com la preferència per la varietat d’experiències i el grau d’obertura a noves idees.
  • Finalment, la quarta dimensió és “distress tolerance” o Resistència a l’estrès emocional (segons traducció de l’empresa Statista), que permet a les persones prendre riscos, perseverar i aproximar-se a situacions noves o no familiars sense por.

El iL’informe es va realitzar mitjançant una enquesta online a la Xina, Alemanya i els Estats Units, a la qual van respondre al voltant de 3.000 empleats a temps complet.[3]

Figura 1. Dimensions de la creativitat

Són les persones directives les més curioses?

Entre els resultats de l’informe ens agradaria destacar aquells elements que fan referència a la posició directiva. Així, tal com recull en una infografia web Statista, els treballadors amb responsabilitats directives són els més curiosos, amb un índex de 68,2 contra un 58,7 del nivell professional mitjà i un 52,2 de nivell administratiu.

Aprofundint una mica en aquestes dades, el 58% dels directius tenen un percentatge alt de curiositat contra només un 28% en el nivell professional i un 14% en el nivell administratiu. Es pot veure com els percentatges es dupliquen en cada nivell (Figura 2).

Figura 2. Percentatge d’“alta curiositat”

Fuente: Merck Curiosity Report (2016)

La connexió de la creativitat amb la innovació fa la seva aparició al llarg de l’informe. En els focus group realitzats aquesta relació es posa de manifest en respostes com les següents:

“La innovació apareix quan hi ha un problema”;

“… La curiositat juga un paper essencial i decisiu, i és la base de la innovació. És curiositat intentar alguna cosa nova, fer alguna cosa diferent de com se solia fer en el passat. Només pensa en els joves o recorda quan eres adolescent. Volíem fer alguna cosa diferent dels nostres pares … Penso que serà sempre l’impuls més gran per a la innovació i recerca”

En conseqüència, pensem que la curiositat és un element essencial en el procés d’aprenentatge de les persones, que ens pot fer evolucionar de la incompetència conscient a la competència conscient, i pot ser desenvolupada en contacte amb altres persones curioses fins a arribar al nivell òptim. Les empreses curioses estan formades per persones curioses, i només mitjançant aquesta curiositat podrà avançar-se en termes d’innovació i adaptació a l’entorn.


[1] Sobre el tema de la confiança en la presa de decisions pot veure’s, per exemple,: Serradell et al (2010). Developing Professional Knowledge and Confidence in Higher Education, International Journal of Knowledge Society Research, 1(4), 31-40

[2] Disponible a: https://www.merckgroup.com/en/company/curiosity.html

[3] El test és accessible a: https://curiosity.merckgroup.com/

(Visited 266 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Comentaris
Deixa un comentari