5 consells per estalviar el 2024

L’inici de l’any va normalment acompanyat d’una pujada generalitzada de preus. I, amb això, una inquietud recurrent esdevé el tema principal de moltes converses: com serà de car viure en el 2024? Aquesta pregunta no és només un debat d’economistes i analistes: als ciutadans del carrer ens preocupa cada vegada més. Elisabet Ruiz-Dotras, professora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, ens en dona una perspectiva realista, tot i que no del tot encoratjadora: “No serà moment per a gaires alegries —comenta—. La inflació encara és elevada, però sí que està controlada i és molt més baixa”. Adverteix, però, que aquest 2024 serà especialment complicat per a les famílies que ja lluiten per arribar a fi de mes. I estalviar serà clau.

La preocupació pels diners no es limita només al cistell de la compra. Sabies que llogar un habitatge és un 46 % més car que comprar-lo? Una notícia recent va posar xifres a una realitat ja coneguda. Aquesta dada podria ser un raig d’esperança per a molta gent, però topa amb un gran obstacle: la necessitat d’un (gran) estalvi previ per donar l’entrada. Això planteja un repte addicional per als qui somien amb la seva pròpia llar, però es veuen limitats, una vegada més, per les seves capacitats d’estalvi.

En aquest context, no és sorprenent que millorar la nostra capacitat econòmica sigui un dels objectius més comuns per al 2024. Estalviar va més enllà de la pura intenció i no sempre és fàcil, però és essencial. Com bé diu Ruiz-Dotras, “qui no tingui com a objectiu estalviar, s’equivoca”. Tenint això present, hem recopilat cinc consells per estalviar, pràctics i eficaços, per ajudar-te a fer realitat les teves metes econòmiques aquest 2024.

Revisar les despeses

“El primer que un ha de fer és mirar les seves despeses”, ens aconsella Ruiz-Dotras, emfatitzant la simplicitat i l’eficàcia d’aquest enfocament. Sovint ens sorprenem en descobrir subscripcions oblidades o despeses innecessàries (quants de vosaltres coneixeu a algú que encara paga el gimnàs i no hi va mai?) que minven silenciosament el nostre saldo bancari. Una revisió detallada dels nostres comptes no sols revela aquestes fuites ocultes de diners, sinó que també estableix les bases per a un estalvi efectiu. Identificar on es pot retallar és el primer pas crític cap a una gestió econòmica més saludable.

Dedicar temps a analitzar els nostres estats de comptes i entendre en què se’ns en van els diners, és essencial. Ruiz-Dotras assenyala, amb una certa preocupació, que “poca gent ho fa”. No obstant això, aquestes petites despeses, que sovint passem per alt, es poden convertir en una quantitat considerable al final de l’any i, per tant, soscavar les nostres capacitats d’estalvi.

Aquí és on la tecnologia pot ser aliada nostra. En l’era digital, la majoria de nosaltres gestionem la nostra economia online, i això ens proporciona eines útils, com la descàrrega d’extractes bancaris, i la possibilitat d’analitzar les nostres despeses directament des de l’aplicació del banc. Aquest enfocament modern i accessible facilita enormement la tasca de rastrejar i administrar la nostra economia, i aplana el camí cap a un futur econòmic més segur i estable.

No gastar més del 15 % en oci

Ruiz-Dotras aconsella establir un límit de despesa en oci que no excedeixi el “10 % o 15 % com a màxim dels nostres ingressos”. Aquest llindar no sols fomenta la disciplina econòmica, sinó que també promou un equilibri entre el gaudi personal i la responsabilitat econòmica. Assignant un pressupost específic per a l’entreteniment, ens assegurem de no sacrificar el nostre benestar econòmic per uns moments de diversió.

Aquest límit no és només una qüestió de control: també ho és d’autoconeixement. Entendre les nostres necessitats d’oci i com s’alineen amb la nostra realitat econòmica és crucial per evitar deutes innecessaris. Ruiz-Dotras ressalta l’estalvi significatiu que es va aconseguir durant la pandèmia a causa de la reducció en la despesa d’oci. Encara que va ser una situació excepcional, la lliçó perdura: “La moderació és clau”. La reducció de despeses durant el nostre temps lliure, com ara sortides a restaurants, escapades o, fins i tot, entrades per al cinema, pot comportar un estalvi significatiu a llarg termini.

La consciència i la planificació en són, una vegada més, la clau. Ajustar la nostra economia en aquest àmbit no significa renunciar al que ens agrada, sinó gaudir-ne d’una manera que s’ajusti a les nostres metes econòmiques i contribueixi a obtenir un futur més estable i segur.

Reflexionar bé abans de comprar

Quantes vegades hem sentit allò de “comprar per comprar”? L’expressió va més enllà d’una frase feta: la serotonina i la dopamina tenen un paper important en les nostres decisions de compra impulsives. “Les puntes de plaer són puntes produïdes per la dopamina i generen addicció”, assenyala la professora de la UOC. Aquest coneixement ens pot ajudar a resistir la temptació de comprar innecessàriament.

En la cultura actual, caracteritzada per un consum excessiu, la compra impulsiva s’ha tornat especialment prevalent entre els joves. Ruiz-Dotras esmenta la mentalitat dels “yolos” (de l’anglès “you only live once“), que tenen tendència a gastar sense considerar-ne les conseqüències futures. Aquesta actitud, encara que pugui semblar passatgera o inofensiva, pot tenir efectes negatius i perillosos a llarg termini, especialment en la salut econòmica.

“Pregunta’t si realment necessites aquest producte”, aconsella l’economista. Abans de sucumbir a la temptació d’una compra, és vital fer una pausa i reflexionar-hi: és això una necessitat real o simplement un desig momentani impulsat per la cerca de gratificació instantània? Aquesta introspecció és essencial per prendre decisions de compra més conscients i evitar la despesa innecessària.

Educació financera

La professora de la UOC ressalta la importància de l’educació financera, i ens recorda el paper crucial de les generacions anteriors en la gestió eficient de la llar. “Els nostres pares van tenir temps difícils, però van ser persones fortes”, comenta, i suggereix, així, que hi ha lliçons valuoses que podem aprendre de la seva resiliència i prudència financera. Aquest llegat de saviesa econòmica és un recurs inavaluable que podem incorporar a les nostres pròpies vides.

L’educació financera comença (o hauria de començar) en l’àmbit familiar, i és fonamental per inculcar hàbits d’estalvi saludables des d’una edat primerenca. Precisament, en aquest context, Ruiz-Dotras suggereix que les mares i les àvies, excel·lents administradores de l’economia domèstica, són les que poden transmetre més bé la importància de l’estalvi a les futures generacions.

Establir objectius d’estalvi realistes

Tenir uns objectius d’estalvi clars i assolibles és crucial, segons Elisabet. “La gent ho fa a l’inrevés: primer, gasto; i, després, del que em queda, estalvio”, critica. La recomanació de l’experta és invertir aquesta lògica: primer, establir quant volem estalviar; i, després, ajustar-hi la resta de despeses.

En aquest sentit, Ruiz-Dotras aconsella automatitzar l’estalvi. En rebre la nòmina, l’ideal és, automàticament, “separar-ne una part per ser constants”, suggereix. Amb aquesta estratègia assegurem que l’estalvi no es vegi compromès per decisions impulsives de despesa al llarg del mes.

Aconseguir estalviar, encara que ens posem objectius realistes, requereix un esforç. Ruiz-Dotras fa una analogia amb un cas allunyat com el de les dietes, que ella acostuma a utilitzar per fer la comparació: si vols aprimar-te, cuides la teva alimentació perquè hauràs de “buscar l’equilibri i comprometre’t”. Doncs és el mateix —assegura— amb l’economia: cal seguir una “planificació financera conscient”.