Joel Chaou: “El projecte són petites càpsules de contingut interrelacionades entre si. “

23/05/2023
El propósito de este proyecto es crear un documental interactivo centrado en el cierre de la línea convencional Madrid-Cuenca-Utiel, para conocer así el impacto del ferrocarril a través de los testigos de actores políticos, activistas, vecinos y usuarios de la línea. El propósito de este proyecto es crear un documental interactivo centrado en el cierre de la línea convencional Madrid-Cuenca-Utiel, para conocer así el impacto del ferrocarril a través de los testigos de actores políticos, activistas, vecinos y usuarios de la línea.
Entrevistem Joel Chaou (24 anys), graduat en Publicitat i Relacions Públiques i estudiant del màster universitari de Periodisme i Comunicació Digital: Dades i Noves Narratives de la UOC, que acaba de presentar el treball final de màster, un documental interactiu titulat “Desmantelando la línea“.
Imatge cedida per Joel Chaou Latorre.
Imatge cedida per Joel Chaou Latorre.

En format de web interactiu, l’objectiu principal del treball és crear un documental interactiu centrat en el tancament de la línia convencional Madrid-Conca-Utiel, per descobrir quin impacte té el ferrocarril en els municipis d’Utiel (concretament, a Las Cuevas) i Camporrobles a través dels testimonis d’actors polítics, activistes, veïns i usuaris de la línia. En paraules dels seus professors, “es tracta d’un treball molt ben fet i competent, i el tema triat és una història local que engloba reptes universals: accés al transport públic, desigualtat social, entorns rurals i abandonament administratiu de regions, denúncia i activisme polític de les veïnes…”. El documental ha estat seleccionat com a finalista als premis internacionals de Finnof  (Festival Internacional de Noves Narratives de No Ficció).

 

Què és el que et va motivar o inspirar per centrar el treball final de màster en el ferrocarril de mitjana distància? 

Soc de Las Cuevas, a Utiel, un municipi de la província de València que s’ha quedat sense la línia de ferrocarril. És un poblet de 300 o 400 persones que tenia l’agrupació de música, l’agricultura (la vinya i l’ametller) i el tren, que era una identitat del municipi: era l’element que ens diferenciava d’altres pobles de la comarca que no tenien tren.

Era l’artèria que donava vida al poble, oi? 

Hi havia gent que no el feia servir gaire, però sí que tenia un valor identitari. Sempre m’ha interessat molt l’estació antiga, que té una imatge una mica espectral pel fet d’estar abandonada. A més, es veu des de qualsevol punt del poble; és com una espècie de mansió abandonada enmig del no-res, i això convida a saber què hi ha al darrere i per què es va deixar en aquestes condicions. Sempre he tingut curiositat per saber què va passar amb aquesta estació. Amb el treball final de màster vaig veure l’oportunitat de tractar el malestar amb la línia, perquè just quan vaig començar el màster va ser quan es va tancar. 

Durant la recerca, has trobat que el tancament de la línia de tren contribueix a la despoblació de la zona?

Imatge cedida per Joel Chaou Latorre.
Imatge cedida per Joel Chaou Latorre.

No m’he volgut pronunciar gaire en aquest tema perquè no puc assegurar al cent per cent que el tancament del tren hagi perjudicat el meu poble des del punt de vista demogràfic. Tenim la sort de disposar d’una carretera comarcal que passa tant pel municipi de Camporrobles com per Las Cuevas. És a dir, és un poble que té una artèria de trànsit molt més important que altres llocs de la comarca. El tancament del tren ha estat perjudicial des del punt de vista cultural. Des del punt de vista social, no té efectes demogràfics, ja que la gent no l’acostumava a fer servir, perquè, al cap i a la fi, era un vestigi. Amb tot, des del punt de vista cultural, sí que ha tingut un impacte important, perquè formava part de la identitat del poble.

Has fet un web interactiu amb múltiples recursos: infografies, vídeos, àudios, textos… Penses que aquesta manera de presentar la informació arriba a més públic?

Jo crec que sí, perquè també pots adaptar el web a format mòbil, que és el majoritari. La idea de fer-lo interactiu és una mica “tria la teva aventura”. És a dir, avui em ve de gust veure el capítol u, però potser demà em ve de gust veure el tres… No has de seguir un ordre concret. Són històries que no estan connectades i cada capítol funciona de manera autònoma respecte a la resta. El projecte són petites càpsules de contingut interrelacionades entre si. No hi ha res que sigui gaire dens o gaire llarg de llegir: n’hi ha prou amb cinc o deu minuts de dedicació. 

En el treball has conjuminat el passat amb el present i, fins i tot, amb el futur. 

Imatge cedida per Joel Chaou Latorre.
Imatge cedida per Joel Chaou Latorre.

S’hi fa un traçat històric: s’hi explica el que va passar el 2021, que és quan va tancar la línia de tren, fins a l’actualitat, i també el que havia passat abans. Al final, tota aquesta informació s’encapsula per fer la història. I també s’enllaça amb el futur, perquè un capítol és aquest: el futur, el que ens espera i si hi ha possibilitat de revertir alguna cosa.

 

Ho has fet sol o el projecte ha tingut la col·laboració de més persones?

Tot el material del web és meu. El creo des d’altres plataformes de disseny i després l’enllaço al web. Ha estat gairebé un any de feina i el projecte és tot meu, menys un mapa que surt al principi del primer capítol, que et permet fer scroll per anar veient la informació històricament. Com que no sabia programar, vaig demanar ajuda al Jorge, un amic que és informàtic. El Miguel i la Cristina també em van ajudar a gravar una de les entrevistes del documental, que és l’única que està gravada amb dues càmeres. Per enregistrar els vídeos he fet servir càmera, no mòbil.

Amb quines dificultats principals et vas trobar a l’hora de fer el treball? 

El més difícil va ser trobar una identitat visual que m’agradés, que justifiqués el projecte i que s’adaptés bé al format digital. El projecte té tons blaus i tons blancs. Hi ha una animació que simula que el tren es mou, i a la banda esquerra de la D i la L hi ha una via que es va trencant… També vaig incorporar les rajoles de la zona, que tenen una identitat valenciana i que es relacionen amb el tren perquè va ser un mitjà de transport molt important per a aquesta indústria.

Com has visibilitzat el treball perquè arribi al públic, només des de les xarxes socials? 

He fet servir Instagram com a plataforma de comunicació i la veritat és que ha anat molt bé. Vaig crear el compte Desmantelando la línea per anunciar la data i el nom del projecte, i el vaig compartir amb els amics perquè eren el públic objectiu. Cada setmana penjava dos o tres posts amb una citació del web i hi anava deixant petites pinzellades. Després vaig publicar el segon teaser, amb les imatges dels personatges que hi sortirien, i finalment el tràiler. El fet d’haver generat aquesta espècie d’incògnita durant un mes va aconseguir que el tràiler tingués 20.000 visites.

Imatge cedida per Joel Chaou Latorre.
Imatge cedida per Joel Chaou Latorre.

El que ens queda més a prop sempre és el que ens interessa més. Entenc que el públic objectiu és només el de la comarca. 

És un projecte enfocat a un target força ampli, tant gent jove com gent gran, però principalment de la comarca. Culturalment és vertical, és a dir, implica totes les capes generacionals perquè parla d’una cosa (el tren) que es perd actualment amb el públic jove, però que es va crear amb el públic adult, i les vivències les ha tingut aquest darrer tipus de públic. Amb tot, és veritat que no va més enllà de la comarca ni de València, tot i que potser també pot ser interessant per a algú que visqui en un poble en què s’hagi tancat el tren.

Creus que amb el fet de visibilitzar el tancament de la línia es pot canviar alguna cosa?

La línia es va tancar el 2021, i Renfe posa autobusos que fan la mateixa ruta que feia el tren. Amb tot, enguany s’acaba la concessió que tenia Renfe amb aquests autobusos i serà Castella-la Manxa la que farà el contracte amb les empreses. Però Las Cuevas i Camporrobles no són de Castella-la Manxa: són de València. La lluita s’ha de centrar en això, a aconseguir que formin part de la línia de rodalies de València i que aquesta s’ampliï fins a Camporrobles.

(Visited 115 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Olga Fernández Castro
Comentaris
Deixa un comentari