Pla de comunicació per a la despoblació

Entrevistem Ana Cosculluela, alumna del màster universitari de Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments de la UOC, que ha obtingut el premi al millor treball professionalitzador del curs 2021-2022 pel seu treball de final de màster “Plan de comunicación para el Ayuntamiento de El Grado (Huesca)”. Ens parla de la seva experiència durant el màster i de l’impacte del seu treball sobre aquesta població de tan sols 395 habitants. Un pla de comunicació per a la despoblació.

Podries resumir breument la teva trajectòria professional? 

La meva formació i trajectòria és una miqueta atípica: vaig cursar enginyeria tècnica de Telecomunicacions a la Universitat Ramon Llull fa una eternitat (més de 25 anys), i després vaig decidir tornar a la meva terra (Osca) i vaig canviar d’àmbit, amb un postgrau de desenvolupament rural a la Universitat de Saragossa. M’he dedicat professionalment a aquesta àrea de l’Administració local durant dues dècades, participo activament en un grup de treball d’acció local en la lluita contra la despoblació i, també, he estat sòcia d’un projecte empresarial de realització de tallers creatius i organització d’esdeveniments de petit format.

Què et va portar a estudiar el màster universitari de Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments de la UOC?

Malgrat la meva trajectòria acadèmica i professional, sempre he sentit que la meva vocació és la comunicació, i just abans de la pandèmia vaig decidir que mai no és tard per perseguir somnis i em vaig matricular del màster. Volia conèixer de primera mà com s’elaboren els plans de comunicació, endinsar-me en la comunicació de riscos, entendre la planificació estratègica, estudiar de manera sistematitzada com s’han d’organitzar els esdeveniments.

El meu objectiu era acabar els estudis en dos cursos, coincidint amb el meu cinquantè aniversari. He de dir amb orgull que ho he aconseguit. Ha estat una etapa il·lusionant, encara que també molt exigent, perquè tornar a fer una formació reglada després de molts anys i compatibilitzar-la amb feina i família —tinc tres fills— no ha estat fàcil. No obstant això, com acostuma a passar, l’esforç ha valgut la pena.

Per què vas decidir fer aquest treball sobre l’Ajuntament d’El Grado?

Quan vaig haver de triar el tema del meu treball, les meves primeres idees van ser bastant grandiloqüents: la comunicació interna havia estat el gran descobriment del màster i pretenia fer una recerca complexa en aquest àmbit. Afortunadament, les primeres converses amb la meva tutora, la Dra. Esther Simancas, em van ajudar a buscar un enfocament molt més realista: em va proposar que mirés al meu voltant, que pensés en àrees de coneixement que m’apassionessin i en les quals pogués aprofundir. I, llavors, em vaig adonar que el meu treball podia ser rellevant precisament al meu poble, al lloc on treballo i, de manera extensiva, al món rural, on ens esforcem dia a dia intentant frenar el fenomen de la despoblació. Vaig detectar que la planificació estratègica de la comunicació no és habitual als pobles petits amb pocs recursos econòmics i vaig apostar per un projecte professionalitzador i 100 % implementable.

Com pot ajudar l’estratègia comunicativa a aquesta mena de poblacions, especialment per combatre la despoblació?

Amb el meu treball pretenc ressaltar la importància que pot tenir la comunicació en el procés de revertir la despoblació, però fent-ho correctament, amb una planificació estratègica. Determinar el mapa de públics i definir els objectius concrets ens permet treballar de manera ordenada en dues línies paral·leles: creant sentiment de pertinença i identitat entre els públics interns i mostrant els avantatges de la vida rural a nous pobladors potencials.

Quins són els obstacles principals per implementar aquesta mena de projectes en un entorn d’aquestes característiques? 

El principal hàndicap és la falta de recursos: en municipis de menys de 500 habitants, l’habitual és que el personal de l’Administració local es limiti a una o dues persones en la secretaria i un peó de serveis múltiples. En municipis més afortunats hi pot haver un tècnic o tècnica de desenvolupament o de joventut, però no és gaire freqüent. Quant als recursos econòmics, el manteniment i la millora d’infraestructures acostuma a copar una part important del pressupost municipal.

Però que hi hagi obstacles no ens ha de limitar: al territori rural estem molt acostumats a suplir la falta de mitjans amb il·lusió i voluntat. Si hi ha un projecte i bones idees, els resultats arribaran. A mi m’agrada pensar sempre en termes d’excel·lència, i aquest treball pretén aprofundir en aquesta idea: som pocs, però amb un pla podem treballar de manera professional i eficient.

Què és el que t’ha sorprès més dels resultats del treball?

La meva sorpresa més gran ha estat descobrir que, encara que s’estan fent esforços importants per treballar i revertir el problema de la despoblació —és una qüestió inclosa en els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) i de vital importància a la Unió Europea—, els plans d’acció no solen incloure —o, almenys, no sol ser-ne un capítol important— la comunicació. Des del punt de vista de la recerca, la bibliografia en aquesta àrea tampoc no és gaire extensa.

D’altra banda, en referència directa al meu treball, m’ha sorprès l’especial rellevància de la fase de diagnòstic. En concret, l’anàlisi exhaustiva del mapa de públics m’ha proporcionat informació clau per determinar les accions que proposo. Podria dir que aquesta fase m’ha obligat a mirar de manera diferent el meu entorn i a descobrir-ne detalls de vital importància que passen desapercebuts en el treball diari.

Com t’ha ajudat la UOC a completar aquest treball?

L’ajuda de la meva tutora ha estat clau. Em va ajudar a organitzar i prioritzar les meves idees, a centrar-me i ser realista amb els meus objectius. Al mateix temps, el seu suport va ser fonamental per creure en el meu treball i anar-lo polint amb les seves indicacions. A més, vull ressaltar també l’ajuda de la resta de professorat del màster. Les seves indicacions en cada repte de les assignatures m’han ajudat a sistematitzar l’estudi, i també a sintetitzar! Crec que aquests aprenentatges han quedat reflectits després en el treball final. En un altre ordre de coses, l’accés a tot el contingut de la Biblioteca de la UOC ha estat de vital importància per argumentar el marc teòric.

Com ha estat rebut aquest pla de comunicació a El Grado?

Amb il·lusió. A causa de la falta de recursos que he comentat abans, les accions s’han d’implementar de manera gradual, però hi ha alguns aspectes en els quals ja estem treballant, com un disseny més amable de la pàgina web amb textos pensats per a cada tipus de públic, la incursió en les xarxes socials i accions de participació en l’àmbit local i en grups de nous pobladors. El futur de municipis com El Grado és compromès, però, alhora, és un repte esperançador.

Què destacaries del que t’ha aportat aquest màster per al teu futur professional?

El màster ha marcat un punt d’inflexió: m’ha reafirmat en la convicció que es pot viure al món rural i accedir a formació de primer nivell. En aquest sentit, destaco la importància de l’ensenyament online també com a eina per frenar la despoblació. No sé si el màster m’ajudarà a treballar com a professional de la comunicació, però, per descomptat, m’ha aportat coneixement i experiència.

Quins són els teus plans professionals a curt i llarg termini?

M’agradaria reorientar la meva carrera professional perquè la comunicació hi tingui un pes més gran, però, al mateix temps, vull que la meva trajectòria continuï lligada al desenvolupament rural. Considero que l’experiència que he atresorat en tots els meus anys de treball i el màster són una combinació que aporta valor afegit, i espero trobar la manera de convertir-la en un nou repte personal i laboral.