Elisabet Iserte-López, estudiant del Grau de Comunicació: “Amb el TFG he aconseguit encadenar la música i el text mitjançant un mètode nou”

16 setembre, 2022
elisabet-iserte-estudiant-del-grau-de-comunicacio-de-la-uoc Elisabet Iserte, estudiante del Grado de Comunicación de la UOC. Imagen cedida por Elisabet Iserte-López.

Elisabet Iserte-López és estudiant del Grau de Comunicació de la UOC i graduada en interpretació de violoncel de música clàssica a Alemanya. Actualment, viu a Berlín des del 2016 i ha estat treballant com a autònoma tocant en concerts, orquestres, música de cambra, etc. Arran de la COVID-19, descobreix la seva passió per la locució i comença a gravar una sèrie d’audiollibres en català que mostren una faceta personal desconeguda per a ella mateixa. Ha realitzat un TFG en la modalitat Audiovisual –Poliglobooks– basat en un projecte creatiu en què escull un conte de la cultura japonesa i el tradueix primer en català i després en castellà, anglès, alemany i italià. La idea és que sigui una eina educativa per a nens que els permeti també aprendre idiomes.

Per què decideixes formar-te en Comunicació?

Vaig començar fa 8 anys perquè ho he fet en paral·lel a la carrera musical. La música és un món molt conceptual i perfeccionista, en el que assages moltes hores el mateix compàs i dediques molt de temps i sacrifici. Volia estudiar una cosa que estigués més connectada amb el món real, i la comunicació era una branca que encaixava amb les meves inquietuds. En aquest context, les possibilitats de la UOC per estudiar mentre treballava em van ajudar moltíssim. He passat per moments difícils, però ara estic molt contenta d’haver acabat la formació.

 Crec que la flexibilitat és fonamental per a la gent que està en una situació professional com la meva. Sempre he sentit un gran suport dels docents i tutors que se m’han assignat.

En què consisteix el teu TFG?

El projecte és totalment autogestionat. He escrit els textos, la locució i fins i tot la música que he incorporat al llibre. La idea és que siguin contes de diferents cultures que allotgin valors relacionats amb la igualtat, el respecte, la multiculturalitat i que els nens aprenguin contes allunyats de l’imaginari a què estan acostumats. Per a aquest projecte havia de fer un pilot i ho vaig fer en els cinc idiomes que domino. Si algun dia aconsegueixo que el projecte creixi, m’agradaria comptar amb més traduccions a altres llengües. Amb els meus textos convertits en àudio volia fugir dels valors patriarcals i adaptar-los a la modernitat que vivim avui.

Vaig compondre diverses melodies d’entrada i sortida per als episodis i música que acompanya el text -però que no el domina- per recolzar el dramatisme de la història, establint així diferents efectes sonors durant el relat que ajudin a connectar amb la història.

Precisament sobre aquesta connexió, com aconsegueixes connectar la música i la comunicació en el projecte?
La música és la meva primera eina d’expressió. Toco el violoncel des de fa 22 anys i el domino força. Ha estat un fidel company de viatge al llarg de tots aquests anys. Crec que puc expressar amb el violoncel allò que de vegades em costa dir amb les paraules. Per a mi és fàcil reproduir amb la música moments de tensió i emocions de tota mena. També m’interessa molt l’educació dels més petits, i a Poliglobooks vaig trobar l’equilibri. 


I l’edició?

El treball d’edició va ser molt complicat, però alhora enriquidor i entretingut. Com que en temps de pandèmia la meva activitat com a violoncel·lista era menys activa, vaig tenir temps d’aprendre i poder editar els meus treballs.

Després de concloure el Grau, penses dedicar-te a la comunicació?

De moment tinc molts projectes com a violoncel·lista i al final és el que realment m’agrada, però la comunicació m’ha despertat una nova vocació. A través de la UOC, el meu tutor de TFG (Cinto Niqui) i l’equip de professors de l’assignatura de TFG de projectes audiovisuals (Judith Clares, Andreu Fullana i Rossend Sánchez), m’han recomanat presentar-me a un conjunt de concursos i iniciatives per donar continuïtat al projecte. Hi ha un de l’Associació Catalana de Ràdio, que es resoldrà al novembre, i també el del Clúster Audiovisual, en què es presenta el projecte davant de productor i inversors del món audiovisual i també al Pitching Audiovisual Universitat-Indústria, una iniciativa del Clúster Audiovisual de
Catalunya, un punt de trobada entre alumnes del grau audiovisual i els productors de la indústria
audiovisual.

I a banda del teu TFG?

No ho descarto. Ara no és una prioritat perquè estic engegant altres projectes a nivell musical, però m’agradaria trobar una feina relacionada amb la comunicació que em permeti combinar les dues formacions. Avui dia, amb les possibilitats del teletreball, crec que podria compaginar les meves dues facetes. Fa uns anys vaig treballar organitzant festivals de música clàssica i en una agència de músics. M’estic plantejant reprendre-ho.

Com ha estat la teva experiència a la UOC?

Molt bona. Crec que la flexibilitat és fonamental per a la gent que està en una situació professional com la meva. Sempre he sentit un gran suport dels docents i tutors que se m’han assignat. Personalment, m’ajuda molt rebre els continguts i estudiar-los pel meu compte. M’agrada aquesta metodologia i els bons resultats m’han acompanyat.

En alguns moments sí que he trobat a faltar l’esperit de grup presencial, però si es vol estudiar en aquestes circumstàncies, no hi ha cap altra alternativa. No descarto continuar estudiant a la UOC algun màster o postgrau que em pugui interessar per la meva carrera.

Què ha estat fonamental per part de la UOC per fer realitat el projecte?

Una assignatura que em va marcar molt va ser la de disseny i creació sonora. És optativa, però la gestió d’Audacity i l’edició de contingut d’àudio m’han apassionat. En general, em quedo amb les eines rebudes que m’han permès aprendre a comunicar, traslladar conceptes de manera adequada i poder connectar realment el meu missatge amb la resta.

Heu descobert nous punts d’unió entre la comunicació i la música?

El món dels audiollibres era molt desconegut per a mi, i també és un concepte molt nou a nivell general. Quan vaig començar a fer el TFG pensava que l’estructuraria de manera totalment diferent de com ho he acabat fent. Va ser el professor Cinto Niqui, que em va dirigir el projecte, qui em va recomanar ampliar-ne molt més les possibilitats. Al final, he aconseguit encadenar la música i el text mitjançant un mètode nou i molt positiu. Estic realment satisfeta amb el resultat. 

(Visited 117 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Comentaris
Deixa un comentari