El repte dels canvis

Ens trobem a l’inici d’una revolució científica que tindrà un ampli impacte en tota la societat, però que afectarà especialment les àrees relacionades amb la salut. Els avenços espectaculars que s’han fet des de principi del segle, sobretot en els camps de la genètica, la intel·ligència artificial i tot el que implica el món digital, han proporcionat un camp fèrtil per a desenvolupaments que poden modificar radicalment com entenem la societat en un futur pròxim.

És en aquest context de canvis que esdevé especialment important preparar bé la generació que haurà d’implementar-los. Per això és clau formar professionals que es puguin situar a la interfase de més d’una disciplina i que, d’aquesta manera, parlin fluidament més d’un llenguatge. Ells seran els qui definiran el camí que ha de seguir la humanitat i si els avenços tecnològics ens han de portar cap a una utopia o una distopia.

L’educació universitària ha d’estar a l’altura del repte, perquè d’ella depèn la qualitat dels qui prendran aquestes decisions vitals. Cal que s’obrin nous camins i es miri més enllà de les rutines habituals, que estan quedant cada cop més obsoletes per a les necessitats que tenim. Ens cal una universitat del segle XXI per a alumnes del segle XXI, i això pot voler dir, en alguns casos, repensar de dalt a baix el model educatiu i com ensenyem i avaluem els nostres estudiants. Són modificacions lentes i difícils, que ja han començat a molts llocs, però que fa falta que s’accelerin tant com sigui possible. Són necessaris més que canvis cosmètics: cal una bona sacsejada en l’àmbit ideològic, metodològic i legal.

La UOC té la sort que està ben preparada per aquest escenari, perquè ja va néixer amb ànim trencador, i continua, gairebé 30 anys després, explorant noves maneres de fer arribar a la societat les eines que necessita per avançar. L’aposta per un model tecnològic que trenca les barreres que imposa la distància s’ha demostrat que, a la llarga, era la correcta, i ara les universitats “tradicionals” s’estan afanyant a adoptar la mateixa la idea, la qual cosa s’ha de celebrar.

Per aquest, i molts altres motius, per mi és un plaer formar part d’aquesta entitat, i ha sigut un honor assumir a principis d’aquest any la direcció dels Estudis de Ciències de la Salut, amb el mandat de continuar la línia expansiva i innovadora que va iniciar el meu predecessor, el doctor Ramon Gomis. Els Estudis volen ser la punta de llança d’aquesta revolució imminent en el camp de la salut, obrint nous camins cap a disciplines que seran cada vegada més centrals i que necessiten l’enfocament nou que nosaltres els podem donar.

Els Estudis som, per exemple, pioners en el camp de la salut planetària, amb un nou màster que és dels pocs disponibles en aquest tema arreu del món i que ràpidament s’està convertint en un referent. La pandèmia de COVID-19 ha deixat molt clar que la salut humana està relacionada amb la de tots els altres éssers vius amb qui compartim la Terra, així com amb la salut dels ecosistemes, i que manquen professionals que tinguin una visió prou holística per poder treballar tenint en compte tots aquests factors. Amb la primera promoció del màster universitari de Salut Planetària volem marcar el camí a seguir per a tota una generació de científics multidisciplinaris que han de trobar la manera de fer encaixar millor els humans en aquest planeta.

Som, també, referents en treball social sanitari, amb un màster universitari innovador que ha estat copiat i imitat i que continua formant professionals d’alt nivell per una feina essencial, però sovint oblidada, en l’àmbit sanitari. Altres línies dels Estudis, que considerem essencials per a la formació d’un professional de la salut preparat per afrontar els reptes socials més importants de l’actualitat, inclouen la neuropsicologia, la salut digital i la nutrició. 

Volem donar també especial rellevància a dues línies transversals que creiem que definiran especialment l’atenció en salut en la segona meitat del segle: l’envelliment i la salut de la dona. Amb una esperança de vida cada cop més elevada a les poblacions occidentals, se’ns estan obrint una sèrie de desafiaments que requeriran una preparació especial, no només en l’aspecte purament mèdic, sinó també biològic, ètic, psicològic i social. Per això estem treballant per formar els professionals que podran encarar-se el problema tenint en consideració tots aquests angles, i hem obert noves línies de recerca per eixamplar les fronteres del coneixement en aquestes àrees de treball.

De la mateixa manera, en els darrers anys s’ha estat reivindicant una major atenció a la salut de la dona que, tradicionalment, ha estat deixada de banda, tant en la recerca com en l’atenció mèdica. Com altres universitats i centres de recerca, estem incorporant aquesta visió a totes les nostres activitats i volem contribuir a definir nous patrons de cura que tinguin en compte la meitat de la població del planeta que normalment queda fora del focus.

Els Estudis de la Salut volen convertir-se en referents en tots aquests àmbits, tant en docència com en recerca. Per això encarem una nova etapa amb voluntat d’arribar al màxim d’estudiants possibles, i de continuar deixant petja amb els nostres treballs, sense deixar de vista mai l’obligació que tenim d’explicar a la societat quin futur ens espera en el camp de la salut. Estem a punt per fer front a tots els reptes que venen amb els canvis que ens esperen en l’àrea de la salut, i volem posar el nostre granet de sorra perquè tota la societat també ho estigui. 

Notícies relacionades:

• Salvador Macip: «La recerca no pot quedar-se a les universitats: hem de traslladar el coneixement científic a la societat»
• Els set àmbits de recerca dels Estudis de Ciències de la Salut