Dolors Colom Masfret: «El gran repte del treball social sanitari és que sigui reconegut com a professió sanitària»

20/03/2023
Dolors Colom Masfret, directora científica del màster universitari de Treball Social Sanitari de la UOC. Dolors Colom Masfret, directora científica del màster universitari de Treball Social Sanitari de la UOC.

El 1905, el doctor Cabot va contractar Garnet Isabel Pelton, la primera treballadora social sanitària de la història. Només va treballar durant sis mesos a l’Hospital de Massachussets, però va ser la precursora de tot un conjunt de professionals que arriben fins als nostres dies. Fa deu anys, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) va posar en marxa el màster universitari de Treball Social Sanitari. Amb motiu del desè aniversari del programa, parlem amb Dolors Colom Masfret, directora científica del màster i autora del llibre Trabajo social sanitario. Catálogo de prestaciones y cartera de servicios, que vol desenvolupar una teoria de paradigma de futur per a aquesta professió.

Què és un treballador social sanitari?

És un professional (home o dona) en el sentit estricte del que significa el fet de ser professional. Hi ha dues realitats o dos supòsits: un per a qui es forma en treball social sanitari a la Universitat i, en concret, als Estudis de Ciències de la Salut, i un altre per a qui fa molts anys que exerceix la professió dins el sistema sanitari. El qualificatiu sanitari precisament indica la pertinença al sistema sanitari. Permet establir —i obliga a fer-ho— les diferències formatives de l’acció professional que —fins i tot essent pròpia del treball social— s’exerceix en altres àmbits, com ara els serveis socials, la justícia, l’empresa, l’escola, etc.

On trobem aquests professionals?

El treball social sanitari s’exerceix en l’atenció primària, en l’atenció especialitzada i hospitalària, en l’atenció a la salut mental i en l’atenció sociosanitària. A més, assumeix l’organització superior de la institució en què treballa sense renunciar a les seves metodologies i als seus procediments, i aplica els coneixements propis de la disciplina del treball social sanitari. 

Quan i on neix aquesta professió?

Neix a principis del segle xx, però és l’any 1905 quan es crea la primera plaça en un consultori de l’Hospital General de Massachusetts, que aleshores s’anomenava treball social mèdic. El doctor Richard C. Cabot va ser el precursor i el finançador d’aquesta primera plaça, i Garnet Isabel Pelton va ser la primera treballadora social mèdica que va exercir en aquest consultori per investigar els entorns socials de les persones ateses. 

El treball social sanitari s’exerceix en l’atenció primària, en l’atenció especialitzada i hospitalària, en l’atenció a la salut mental i en l’atenció sociosanitària.

Ha passat més d’un segle des de llavors. Sens dubte, la professió ha anat canviant.

Durant molts anys, el treball social sanitari s’ha presentat com un conjunt d’activitats i tasques. Amb tot, aquest paradigma està canviant i des del màster universitari de Treball Social Sanitari de la UOC ja ens hi referim com un conjunt serveis, ja que cadascuna de les activitats, tasques o prestacions de la professió té lloc dins un servei de treball social sanitari que oferim a la persona afectada i a la seva família, i aquest servei o conjunt de serveis està avalat pel diagnòstic social sanitari. Hem deixat enrere la idea de satisfer les demandes dels malalts, de les seves famílies o d’altres professionals, i ara formem els estudiants en l’anàlisi de les necessitats psicosocials generades per la malaltia o pel risc de patir-la. És exactament el mateix, ni més ni menys, que el que fa el cos mèdic o l’equip d’infermeria. 

Quins serveis ofereix avui el treball social sanitari?

Ha arribat el moment d’identificar i definir quins serveis s’ofereixen, mitjançant una fórmula gramatical que desenvolupo al llibre Trabajo social sanitario. Catálogo de prestaciones y cartera de servicios. Des del treball social sanitari tenim famílies de serveis relacionades amb el suport psicosocial, amb l’avaluació o amb la informació. Per exemple, oferim serveis de suport psicosocial a les famílies de pacients amb determinades malalties, diferenciant entre les patologies, perquè no es rendeixin i perquè entenguin la malaltia en qüestió. Els serveis sempre s’orienten cap al pacient i, en paral·lel, cap a la seva família o les persones amb qui conviu.

Quina altra informació podem trobar en aquest llibre, publicat fa uns mesos?

Aquesta obra trenca amb el paradigma anterior de tasques independents i desenvolupa tota una teoria sobre el paradigma de futur per a la professió. Hem de deixar de parlar definitivament del nombre d’entrevistes, de tramitacions, de reunions a les quals assistim i dels cops que ens coordinem, i hem de ser capaços de parlar en termes de serveis de treball social sanitari. El llibre no proposa un canvi en la intervenció professional, sinó en la manera d’explicar-la i de presentar la unitat del treball social sanitari: el més important és saber determinar el servei o serveis que necessiten la persona malalta i la seva família per poder refer o recuperar la normalitat. 

Quins són els reptes principals del treballador social sanitari?

Hi ha molts reptes, però actualment els classificaria en dos grans grups. D’una banda, hi ha una sèrie de reptes orientats al desenvolupament de la professió mitjançant la recerca, la generació d’evidències, la validació i el seguiment de l’èxit que comporten unes determinades metodologies enfront d’unes altres. De l’altra, també hi ha un altre gran desafiament: que el treball social sanitari sigui reconegut com a professió sanitària. 

Ha arribat el moment d’identificar i definir quins serveis ofereix el treballador social sanitari.

Enguany fa deu anys que va començar la primera promoció del màster universitari de Treball Social Sanitari de la UOC. 

Que el màster sorgís a la UOC té a veure precisament amb el fet que a la Universitat no hi havia cap grau de treball social i, per tant, no hi havia oposició des de dins de la professió. Però, sens dubte, també va coincidir amb el fet que hi hagués dos metges, el doctor José Esteban i el doctor Julio Villalobos (1944-2022), que em van escoltar quan els vaig explicar la necessitat de crear el programa. Primer es va crear un postgrau de Treball Social Sanitari amb títol propi. El fet que fos un títol propi no ens permetia anar més enllà quant al reconeixement de la professió com a professió sanitària, però va ser una primera baula molt important per al màster. Si no hagués estat per aquests dos metges, gestors i directius amb una visió àmplia i acostumats a innovar i arriscar en els seus espais professionals dins del sistema sanitari, el programa no s’hauria creat.

Què aporta el màster?

La gran aportació del màster universitari de Treball Social Sanitari és precisament el fet de professionalitzar, desenvolupar una disciplina amb un corpus teòric i desplegar les competències necessàries perquè qui el cursi adquireixi aquesta diferència en la seva activitat professional.

El programa permet homogeneïtzar unes bases científiques i professionals perquè l’exercici deixi de ser discrecional i al gust. D’altra banda, també introdueix en la tasca professional la idea que, perquè una acció es pugui considerar pròpia del treball social sanitari, s’ha de basar en un diagnòstic social sanitari, que és la part central de qualsevol procediment o protocol d’aquesta disciplina. Qualsevol intervenció que sigui la reacció a una demanda pot ser molt terapèutica, però no es pot considerar pròpia del treball social sanitari. Aquest és un dels principis que ens va deixar la primera treballadora social sanitària, Garnet Isabel Pelton.

Quina és l’experiència dels estudiants que ja han acabat el màster?

Molts estudiants que ja han acabat el màster m’escriuen i m’agraeixen tot el que han après. Precisament, destaquen el salt qualitatiu que han fet quant a les seves competències argumentatives, en la capacitat per argumentar i contraargumentar amb les gerències i les direccions. Han après a demostrar que el que proposen es basa en dades i no en especulacions caduques. Reconeixen el creixement intern en capacitat d’anàlisi, en l’ús d’un nou vocabulari professional, i en la capacitat d’interpretar determinades realitats d’acord amb el coneixement que els ha aportat el màster. 

(Visited 119 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Comentaris
Deixa un comentari