Primers resultats del projecte EPTUR

1. Marc Conceptual

Tal com hem observat en projectes anteriors, les noves dinàmiques del turisme han estat impulsades per factors com la digitalització, el creixement de l’economia col·laborativa i les transformacions urbanes. Plataformes com Airbnb han canviat dràsticament la manera com s’accedeix a l’habitatge en destinacions urbanes, alterant tant l’oferta com la demanda d’allotjament (González-Reverté et al., 2022; Morales-Pérez et al., 2024). D’altra banda, un dels principals reptes que afronta el turisme actual és la necessitat d’adaptació a les anomenades ‘twin transitions’ (transició digital i ecològica). Aquestes transicions busquen una integració equilibrada de la digitalització amb un enfocament sostenible, minimitzant els impactes ambientals i maximitzant els beneficis econòmics i socials (Rossmannek et al., 2024; Díaz-Luque et al., 2022). Investigacions recents han ressaltat la importància de desenvolupar polítiques que fomentin pràctiques sostenibles en el sector turístic i permetin mitigar els efectes negatius de la massificació turística en espais urbans i rurals.

En aquest sentit, el fenomen de l’overtourism ha generat una resposta social significativa en moltes ciutats turístiques. A Barcelona, per exemple, s’han documentat múltiples protestes contra la turistificació dels barris i l’augment dels preus de l’habitatge (González-Reverté, 2023; Milano et al., 2023). Aquests moviments han derivat en regulacions més estrictes en la gestió de l’allotjament turístic i en un replantejament del model econòmic del turisme en certes regions. La creixent tensió entre residents i actors del turisme és un tema recurrent en la literatura acadèmica. Finalment, el paper de les xarxes socials en la percepció del turisme i la construcció de la imatge de les destinacions ha estat un element clau d’anàlisi en estudis recents (Garay-Tamajón & Roelofsen, 2024). Les plataformes digitals no només serveixen com a mitjans de promoció de les destinacions, sinó que també modelen les expectatives i experiències dels turistes. L’anàlisi de contingut en xarxes socials permet avaluar les narratives predominants i entendre l’evolució de la percepció pública sobre el turisme en diferents contextos.

Taula 1: Meta-anàlisi bibliogràfic

2. Metodologies

Per a l’anàlisi dels fenòmens abordats en els estudis del projecte EPTUR, s’han utilitzat diverses metodologies que combinen enfocaments qualitatius i quantitatius. Una de les metodologies més utilitzades és l’anàlisi de contingut en xarxes socials, que permet avaluar les narratives turístiques, la percepció dels usuaris i l’evolució de tendències en plataformes com Twitter i Airbnb (Garay-Tamajón & Roelofsen, 2024; Alsina-Folch & Garay-Tamajón, 2024). Aquest tipus d’anàlisi facilita la identificació de discursos dominants i el seu impacte en la presa de decisions en el sector turístic. Una altra metodologia clau és la modelització quantitativa, que ha estat emprada per estudiar l’economia de plataformes i el seu impacte en el mercat de l’habitatge. Investigacions recents han utilitzat xarxes neuronals artificials per predir patrons d’oferta i demanda en Airbnb, permetent una anàlisi més precisa de la dinàmica del mercat (Morales-Pérez et al., 2024). La combinació d’eines estadístiques amb enfocaments qualitatius ofereix una visió integral del fenomen turístic en el context de la transformació digital i sostenible.

3. Resultats

Els estudis revisats mostren que la digitalització ha accelerat la transformació del turisme, amb especial èmfasi en plataformes com Airbnb i l’ús d’intel·ligència artificial en la gestió del sector. Aquestes innovacions han generat canvis significatius en la manera com els turistes planifiquen els seus viatges i en la competitivitat dels allotjaments tradicionals (Alsina-Folch & Garay-Tamajón, 2024). No obstant això, també han sorgit desafiaments, com la reducció de la disponibilitat d’habitatge per als residents i la precarització de l’ocupació en l’economia de plataformes. Des d’una perspectiva social, s’ha identificat una creixent mobilització ciutadana contra els efectes negatius del turisme massiu. Ciutats com Barcelona han implementat polítiques de regulació més estrictes per limitar l’impacte de l’overtourism en les comunitats locals (González-Reverté & Soliguer-Guix, 2024; Milano et al., 2023). Aquestes mesures han generat un debat sobre l’equilibri entre la sostenibilitat econòmica del turisme i la protecció del benestar dels residents. Un altre resultat clau és el canvi en les preferències dels consumidors cap a models de turisme més sostenibles i responsables. La digitalització també ha permès l’auge d’experiències turístiques basades en la sostenibilitat, impulsant l’interès per pràctiques com el turisme regeneratiu i la reducció de la petjada de carboni en els viatges (Rossmannek et al., 2024). Aquests canvis reflecteixen una evolució en la percepció del turisme i obren noves oportunitats per al desenvolupament de polítiques innovadores.