Filosofia pels reptes contemporanis

Membres

Marina Garcés (IP) Filòsofa i professora agregada dels Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya, on dirigeix el Màster de Filosofia per als reptes contemporanis. Impulsora de el projecte col·lectiu de pensament crític Espai en Blanc, és autora, entre d’altres, dels llibres Un mundo común (2012), Filosofía inacabada (2015), Fora de classe (2016), Ciutat Princesa (2017) o Nova il·lustració radical ( premi Ciutat de Barcelona d’Assaig, 2018) o, molt recentment, Escola d’aprenents (2020).

Eduard Aibar Catedràtic d’estudis de ciència i tecnologia en el Dep. D’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya i membre del grup de recerca Atlas Natura sobre filosofia per als reptes contemporanis. Imparteix docència en el Grau d’Humanitats, en el grau d’Antropologia i Evolució Humana, en el Màster de Filosofia per als reptes contemporanis i en el d’Història contemporània. Ha estat investigador postdoctoral a la Maastricht University (Països Baixos), a la Universitat de Salamanca ia la Universitat de Barcelona. Va ser vicerector de Recerca a la UOC durant el període 2005-2009 i director de l’Internet Interdisciplinary Institute de la UOC i de el Programa de Doctorat en Societat de la Informació i el Coneixement, en altres períodes. Ha desenvolupat investigació principalment sobre aspectes socials de la ciència i la tecnologia. Recentment s’ha centrat en l’estudi de la ciència i la tecnologia obertes i ha dirigit dos projectes d’investigació sobre el paper de Wikipedia en en la comunicació pública de la ciència i en l’ensenyament universitari.

Antonio Casado da Rocha. Doctor en Filosofia i professor a la Universitat del País Basc. Investiga comunitats de pràctica i qüestions ètiques contemporànies, estudiant com els grups es comprometen mútuament al voltant d’objectius compartits, dotant-se de repertoris de pràctiques que van configurant la seva identitat moral, i entenent l’ètica com a modes de vida que ens impulsen a qüestionar el passat, transformar el present i imaginar el futur. Membre fundador de l’associació Unibertsitate Eszena Arteak – UNEA (Arts Escèniques de la Universitat) i de la Càtedra Joxe Azurmendi de pensament contemporani.

Susanna Tesconi. Llicenciada en Filosofia del Llenguatge per l’Universitat de Pisa, Italia i Doctora en Educació per l’Universitat Autónoma de Barcelona investigadora, és investigadora, docent i creadora d’entorns d’aprenentatge. El seu treball està inspirat en la interacció entre les persones i la tecnologia en contextos d’aprenentatge experiencial. Actualment, és professora de la Universitat Oberta de Catalunya, membre del grup de recerca Mussol i la seva activitat investigadora se centra en l’estudi de les arts, del disseny, del pensament filosòfic i tecno-científic contemporani des d’una perspectiva que integra la pràctica educativa i el disseny d’entorns d’aprenentatge amb la producció de reflexió teòrica. Els seus principals interessos estan vinculats a la generació d’entorns i artefactes educatius que, des d’un enfocament soci-constructivista, permeten explorar el potencial educatiu de les relacions entre àmbits disciplinaris.

Ignasi Gozalo Salellas. Doctor en Filosofia per la Universitat de Pennsylvania i Llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra, actualment és professor lector als Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació i del Màster de Filosofia per als reptes contemporanis de la Universitat Oberta de Catalunya. Ha estat professor lector a la Universitat de Pennsylvania i professor visitant a la Universitat d’Ohio State i a Bryn Mawr College. Ha estat Visiting Scholar a la Universitat de Columbia i a la Universitat Estatat de Nova York (Stony Brook). Desenvolupa la seva recerca entre els ámbits del pensament i de la cultura visual amb especial èmfasi en l’arqueologia de mitjans contemporanis i moderns. Es coautor de la sèrie audiovisual Qué hacer: América en la era Trump (2018) i del llibre El síntoma Trump (2019). És un col·laborador habitual de mitjans com Diari Ara, La Maleta de Portbou, CTXT, Público, La Marea i FronteraD.

Christine Hentschel és professora de criminologia: seguretat i resiliència al Departament de Ciències Socials de la Universitat d’Hamburg. La seva recerca gira al voltant dels públics afectius, la imaginació apocalíptica, els sentiments i el raonament de la dreta contemporanis, així com la seguretat crítica. Es va incorporar al grup després d’una estada d’investigació a Barcelona a la primavera de 2021. Durant el trimestre d’estiu de 2022 és becària al Kaete Hamburger Center for Apocalyptic and Postapocalyptic Studies (CAPAS) a Heidelberg on desenvolupa una sèrie de dispositius crítics per a la lectura d’imaginacions apocalíptiques. davant la devastació ecològica.

Irene Gómez Franco. Professora col·laboradora de la Universitat Oberta de Catalunya i professora associada de la Universitat Autònoma de Barcelona. Doctora amb menció Summa cum laude per la Universitat Tècnica de Berlín i per la UNED, ha estat becària Marie Curie en el projecte englobi amb un contracte com a investigadora europea a la Universitat Tècnica de Berlín (2010-2013). Ha estat professora de l’European Business School Gran École, París (2019-2020), investigadora contractada per la Universitat de Potsdam, Alemanya (2017-2018), becària postdoctoral al programa Marie Curie WORLDBRIDGES i professora visitant a la Universitat Nacional de Mèxic (2017-2018). Ha publicat en revistes i volums científics d’àmbit internacional en el camp de la filosofia moral i política. El seu llibre més recent, Deutes pendents (2020), Plaça i Valdés – CSIC editors, està dedicat a l’extensió de l’enfocament de les capacitats integrant un concepte de responsabilitat prospectiva en el marc de la justícia intergeneracional.

Marc Boqué Penya. Doctor en Filosofia per la Universitat de Saragossa i Llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona. Professor col·laborador a l’Àrea d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya. Les seves últimes publicacions són Boqué, M. (2020). «La memòria com ‘factum’ metafísic en la filosofia de l’expressió de Giorgio Colli». Logos. Anals De el Seminari De Metafísica, 53, 141-158 i «Qui va fer imaginar a Einstein centelleigs de llum a les finestres dels trens vistos des de les andanes?» Thémata. Revista de Filosofia, 53, 63-86.

Borja Muntadas Figueres. Professor Col·laborador a la UOC, en els Estudis d’Arts i Humanitats i en els de Psicologia i Ciències de l’Educació. Ha estat professor convidat en el màster de Dret i en el de Biocombustibles a la UFU (Brasil). Membre de l’Conselho editorial d’LAECC i coordinador de l’editorial LIBRANT. Postdoctorat en Filosofia i Dret (UFU), Doctor en Filosofia Contemporània (UB), llicenciat en Filosofia (UB) i Diplomat en Ciències Empresarials (UPC). És coautor de La gàbia de el temps. (2020) i autor de Immediatesa. Capitalisme i vides accelerades (2016).

Alba G. Torrents. Alba Torrents és doctora en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona i en Comunicació Social per la Universitat Nacional de Còrdova. Actualment, treballa com a docent en el Departament de Filosofia de la UAB. També és professora col·laboradora de l’Màster de Filosofia per als Reptes Contemporanis de la Universitat Oberta de Catalunya. Ha treballat com a investigadora en el Centre per a la Investigació i l’Estudi de la Cultura i la Societat (CIECS) a l’Argentina i ha estat investigadora convidada a la Universitat de Kyoto Seika

María García Pérez. Doctora en Filosofia amb menció cum laude per la Universitat de Granada i Llicenciada en Filosofia per la Universitat de Múrcia, amb estades de recerca a l’Université Paris-Est Créteil (UPEC), és professora col·laboradora a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) , (Màster Universitari de Filosofia per als Reptes Contemporanis i Grau d’Educació social), professora col·laboradora a la Universitat Nacional a Distància (UNED) i membre del comitè editorial de la revista Pensamiento al margen. Les línies de recerca són: ontologia, ontologia política, biopolítica, pensament de la diferència, comunitat i pensament impolític, fonamentalment. És autora del llibre Políticas del amor (2020) i de diversos articles a revistes científiques de filosofia i filosofia política.

Berta Subirats Ribas. Llicenciada en Filosofia per la Universitat de Barcelona i màster en Filosofia Europea Contemporània per Kingston University i Université Paris 8 Vincennes – Saint Denis. Ha treballat en el sector cultural, tant en institucions públiques (CCCB; Ajuntament de Barcelona) com en el sector privat (Fundació Víctor Grífols i Lucas, Benecé, ICC Consultors). Actualment, està inscrita al programa de doctorat d’Humanitats i Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya amb un projecte d’investigació sobre el paper de la violència en política.

Víctor Hermoso. Graduat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i Humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya, premi extraordinari al Màster de Pensament Contemporani de la Universitat de Barcelona. Ha treballat com a educador i investigador al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) i com a professor de filosofia a l’educació postsecundària. Els seus interessos se centren en el pensament filosòfic contemporani, particularment en el pensament polític, els estudis de ciència i tecnologia, el posthumanisme i el realisme postcontinental. Actualment, està duent a terme una investigació sobre emancipació política i desenvolupament tecnològic des de la perspectiva de les Science and Technology Studies (STS) al programa de doctorat d’Humanitats i Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya. També col·labora habitualment amb el Grup Límit i l’editorial Materia Oscura.

(Visited 3 times, 1 visits today)