Membres

Marina Garcés (IP). Filòsofa i professora agregada dels Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya, on dirigeix el Màster de Filosofia per als reptes contemporanis. Impulsora de el projecte col·lectiu de pensament crític Espai en Blanc, és autora, entre d’altres, dels llibres Un mundo común (2012), Filosofía inacabada (2015), Fora de classe (2016), Ciutat Princesa (2017) o Nova il·lustració radical ( premi Ciutat de Barcelona d’Assaig, 2018) o, molt recentment, Escola d’aprenents (2020).

Eduard Aibar. Catedràtic d’estudis de ciència i tecnologia en el Dep. D’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya i membre del grup de recerca Atlas Natura sobre filosofia per als reptes contemporanis. Imparteix docència en el Grau d’Humanitats, en el grau d’Antropologia i Evolució Humana, en el Màster de Filosofia per als reptes contemporanis i en el d’Història contemporània. Ha estat investigador postdoctoral a la Maastricht University (Països Baixos), a la Universitat de Salamanca ia la Universitat de Barcelona. Va ser vicerector de Recerca a la UOC durant el període 2005-2009 i director de l’Internet Interdisciplinary Institute de la UOC i de el Programa de Doctorat en Societat de la Informació i el Coneixement, en altres períodes. Ha desenvolupat investigació principalment sobre aspectes socials de la ciència i la tecnologia. Recentment s’ha centrat en l’estudi de la ciència i la tecnologia obertes i ha dirigit dos projectes d’investigació sobre el paper de Wikipedia en en la comunicació pública de la ciència i en l’ensenyament universitari.

Susanna Tesconi. Llicenciada en Filosofia del Llenguatge per l’Universitat de Pisa, Italia i Doctora en Educació per l’Universitat Autónoma de Barcelona investigadora, és investigadora, docent i creadora d’entorns d’aprenentatge. El seu treball està inspirat en la interacció entre les persones i la tecnologia en contextos d’aprenentatge experiencial. Actualment, és professora de la Universitat Oberta de Catalunya, membre del grup de recerca Mussol i la seva activitat investigadora se centra en l’estudi de les arts, del disseny, del pensament filosòfic i tecno-científic contemporani des d’una perspectiva que integra la pràctica educativa i el disseny d’entorns d’aprenentatge amb la producció de reflexió teòrica. Els seus principals interessos estan vinculats a la generació d’entorns i artefactes educatius que, des d’un enfocament soci-constructivista, permeten explorar el potencial educatiu de les relacions entre àmbits disciplinaris.

Ignasi Gozalo Salellas. Doctor en Filosofia per la Universitat de Pennsylvania i llicenciat en Comunicació Audiovisual (Universitat Pompeu Fabra) i en Humanitats (UOC), actualment és professor lector als Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació i del Màster de Filosofia per als Reptes Contemporanis de la Universitat Oberta de Catalunya. Ha estat professor lector a la Universitat de Pennsylvania i professor visitant a la Universitat d’Ohio State i a Bryn Mawr College. Ha estat Visiting Scholar a la Universitat de Columbia i a la Universitat Estatat de Nova York (Stony Brook). Desenvolupa la seva recerca entre els àmbits del pensament i de la cultura visual amb especial èmfasi en l’arqueologia de mitjans contemporanis. És autor de L’excepcionalitat permanent (Anagrama, 2023) i coautor de El síntoma Trump (Lengua de Trapo, 2019), així com director de la sèrie audiovisual Qué hacer: América en la era Trump (CTXT, 2018). Col·labora habitualment amb mitjans com Diari Ara, La Maleta de Portbou, CTXT, Público, La Marea i FronteraD.

Antonio Casado da Rocha. Doctor en Filosofia i professor a la Universitat del País Basc. Investiga comunitats de pràctica i qüestions ètiques contemporànies, estudiant com els grups es comprometen mútuament al voltant d’objectius compartits, dotant-se de repertoris de pràctiques que van configurant la seva identitat moral, i entenent l’ètica com a modes de vida que ens impulsen a qüestionar el passat, transformar el present i imaginar el futur. Membre fundador de l’associació Unibertsitate Eszena Arteak – UNEA (Arts Escèniques de la Universitat) i de la Càtedra Joxe Azurmendi de pensament contemporani.

Christine Hentschel. Professora de criminologia: seguretat i resiliència al Departament de Ciències Socials de la Universitat d’Hamburg. La seva recerca gira al voltant dels públics afectius, la imaginació apocalíptica, els sentiments i el raonament de la dreta contemporanis, així com la seguretat crítica. Es va incorporar al grup després d’una estada d’investigació a Barcelona a la primavera de 2021. Durant el trimestre d’estiu de 2022 és becària al Kaete Hamburger Center for Apocalyptic and Postapocalyptic Studies (CAPAS) a Heidelberg on desenvolupa una sèrie de dispositius crítics per a la lectura d’imaginacions apocalíptiques. davant la devastació ecològica.

María García Pérez. Professora de Filosofia a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Valladolid. Doctora en Filosofia amb menció cum laude per la Universitat de Granada i Llicenciada en Filosofia per la Universitat de Múrcia, amb estades de recerca a l’Université Paris-Est Créteil (UPEC), és professora col·laboradora a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), (Màster Universitari de Filosofia per als Reptes Contemporanis i Grau d’Educació social), membre del comitè editorial de la revista Pensament al marge i membre (secretària) de la Junta directiva de la SAF (Societat Acadèmica de Filosofia). Les línies de recerca són: ontologia, ontologia política, biopolítica, pensament de la diferència, comunitat i pensament impolític, fonamentalment. És autora del llibre Políticas del amor (2020) i de diversos articles a revistes científiques de filosofia i filosofia política.

Irene Gómez Franco. Professora de Filosofia a la Universitat de Girona, professora col·laboradora de la Universitat Oberta de Catalunya i investigadora convidada a l’Institut de Filosofia del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC). Les seves publicacions mostren un compromís per entendre la filosofia com un exercici crític bolcat a la pràctica i desenvolupen la seva línia de treball entorn de qüestions relacionades amb les teories de la justícia intergeneracional, l’enfocament de les capacitats, l’ètica climàtica i el pensament feminista. És autora, entre d’altres, del volum Deudas pendientes. La justicia entre generaciones, CSIC – Plaza y Valdés editores (2020).

Marc Boqué Penya. Doctor en Filosofia per la Universitat de Saragossa i Llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona. Professor col·laborador a l’Àrea d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya. Les seves últimes publicacions són Boqué, M. (2020). «La memòria com ‘factum’ metafísic en la filosofia de l’expressió de Giorgio Colli». Logos. Anals De el Seminari De Metafísica, 53, 141-158 i «Qui va fer imaginar a Einstein centelleigs de llum a les finestres dels trens vistos des de les andanes?» Thémata. Revista de Filosofia, 53, 63-86.

Borja Muntadas Figueres. Professor Col·laborador a la UOC, en els Estudis d’Arts i Humanitats i en els de Psicologia i Ciències de l’Educació. Ha estat professor convidat en el màster de Dret i en el de Biocombustibles a la UFU (Brasil). Membre de l’Conselho editorial d’LAECC i coordinador de l’editorial LIBRANT. Postdoctorat en Filosofia i Dret (UFU), Doctor en Filosofia Contemporània (UB), llicenciat en Filosofia (UB) i Diplomat en Ciències Empresarials (UPC). És coautor de La gàbia de el temps. (2020) i autor de Immediatesa. Capitalisme i vides accelerades (2016).

Alba G. Torrents. Alba Torrents és doctora en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona i en Comunicació Social per la Universitat Nacional de Còrdova. Actualment, treballa com a docent en el Departament de Filosofia de la UAB. També és professora col·laboradora de l’Màster de Filosofia per als Reptes Contemporanis de la Universitat Oberta de Catalunya. Ha treballat com a investigadora en el Centre per a la Investigació i l’Estudi de la Cultura i la Societat (CIECS) a l’Argentina i ha estat investigadora convidada a la Universitat de Kyoto Seika.

Alba Giménez Gil. Doctora pel European Centre for Documentary Research (University of South Wales, Regne Unit) amb una tesi sobre l’artista i cineasta Harun Farocki (2021). És graduada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona (2013) i té el títol oficial de Màster en filosofia per la Universidad Nacional de Educación a Distancia (2015) on també treballa com a professora-tutora. Així mateix, habitualment treballa com a professora-col·laboradora a la Universitat Oberta de Catalunya. També ha impartit docència a la University of South Wales i a la Universitat de Girona. Principalment ha impartit classes entorn a la cultura visual i el pensament polític contemporani. Compagina la seva activitat acadèmica amb la conceptualització i realització d’activitats educatives a institucions culturals de Barcelona (Museu Picasso, Fundació Tàpies, Museu de l’Art Prohibit i CaixaFòrum). Els seus interessos de recerca inclouen: cinema i filosofia, estètica i imaginació política, la teoria del cinema de Gilles Deleuze, teories dels afectes i les relacions entre imatge i memòria històrica.  

Steen Knudsen Esquerda. Graduat en Filosofia i Mínor en Cultura Clàssica per la Universitat Autònoma de Barcelona, i premi extraordinari al Màster d’Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya. També és màster en Pensament Contemporani i Tradició Clàssica per la Universitat de Barcelona, on ha estat beneficiari d’una beca d’investigació Màster+UB del grup APORIA per la seva recerca sobre l’Escola de Frankfurt. Els seus interessos se centren en el pensament modern i contemporani, particularment la filosofia política, els estudis culturals, la filosofia de la història i la Teoria Crítica. Actualment, és becari del programa d’Humanitats i Comunicació de la UOC, on està desenvolupant la seva tesi doctoral sobre la relació entre nostàlgia, cultura i imaginació política.