Filosofia pels reptes contemporanis

Projectes

Ecologies de la imaginació

Aquest projecte té com a propòsit desenvolupar una investigació teòrica i pràctica sobre la relació entre la filosofia i les formes d’imaginació contemporànies en el camp de l’acció cultural i de la innovació social. Per a això, el projecte parteix d’un concepte central que es proposa desenvolupar: el concepte de ecologies de la imaginació. Entenem, així, que la imaginació no és una facultat individual, sinó una pràctica social. Aquest projecte, doncs, abordarà la necessitat de pensar la imaginació com una facultat ètica, política i social.

Aquesta investigació aborda un dels reptes del nostre present: en un moment de grans canvis socials, afectats per diverses crisis (sanitària, ambiental, econòmica, etc.), la imaginació també entra en crisi. Si imaginar és fer present el absent, podem afirmar que aquesta cancel·lació de la imaginació té a veure amb la dificultat que tenen les nostres societats per relacionar-se amb confiança amb l’alteritat, amb la novetat i amb el futur. Més en concret, què pot ser de la imaginació, com a pràctica de transformació social, en condicions de crisi i aïllament com les produïdes per l’actual situació de pandèmia? Qualsevol forma d’indeterminació és experimentada avui com l’amenaça de la incertesa o del desconegut. Això té com a conseqüència que les pràctiques socials i institucionals tendeixen a funcionar de forma defensiva i poc proactiva. La situació de pandèmia no ha fet més que accentuar aquesta tendència: com revertir-la i fer possible l’activació d’una imaginació capaç d’establir relacions creatives i de confiança amb el desconegut?

Per abordar aquest repte, aquest projecte es proposa desenvolupar una investigació teòrica i pràctica.

La investigació teòrica durà a terme un treball conceptual a partir de tres dimensions d’el problema:

Imaginació, ètica i cultura. L’ètica requereix cert element de projecció, d’imaginació per reconèixer formes de vida dotades de la seva pròpia dignidad.Si imaginar és fer present el absent, què pràctiques culturals el faciliten en contextos de pèrdua, dol i incertesa?

Imaginació i tecnociència. L’imaginari contemporani sobre la tecnologia, està dominat pel fatalisme i per l’imperatiu a la innovació. És possible articular imaginaris alternatius de la tecnologia, més enllà de l’fatalisme, de l’imperatiu a la innovació o de l’solucionismo tecnològic?

Imaginació i educació. L’educació no és només un sistema formal d’instrucció, sinó el conjunt d’aprenentatges amb els que vam assajar les formes de convivència possibles. És el mirall d’una societat i, a el mateix temps, el taller en el qual es disputen i transformen els seus expectativas.¿Cómo contribuir a una pedagogia que activi una ecologia de la imaginació tant en l’àmbit de les ciències i la tecnologia, com de les humanitats i les ciències socials?

La investigació pràctica partirà d’estudis de cas amb entitats culturals, educatives i socials amb les que ja s’han establert processos d’interacció i aprenentatge mutu, L’eix pràctic d’el projecte es planteja, així, com una dimensió transversal que tindrà en compte pràctiques comunitàries de la imaginació. A l’hora d’estudiar diferents experiències culturals i educatives s’adoptarà una perspectiva que preval la interacció informal i la participació perifèrica dels aprenents, característica dels estudis sobre “comunitats de pràctica”, enteses com un aprenentatge experiencial i situat en àmbits educatius, professionals i culturals.

(Visited 2 times, 1 visits today)