La imaginació: màquina o persona?

Activitat organitzada per UOC i Sala Beckett

Participants: Marina Garcés i Joan Casas-Roma

Comissariat per: Susanna Tesconi i Pau Alsina

Veure el vídeo

Per a Marina Garcés, des de la seva perspectiva crítica, la inquietant virtut de la imaginació és que enllaça, sense unir-ho, allò que el pensament separa: el sensible i l’intel·ligible, l’interior i l’exterior, el present i l’absent, la cosa que és i la que no és, el possible i l’impossible… i les diferents dimensions del temps.

La reflexió de Joan Casas-Roma, en canvi, es desenvolupa en l’àmbit de la lògica modal i del pensament algorítmic, tracta d’identificar els processos que s’activen a l’hora de crear mons imaginaris i formalitza un model per als actes d’imaginació, el seu llenguatge i la seva semàntica.

Per a tots dos, la imaginació és un acte col·lectiu, dinàmic, que juga constantment amb els límits i els models i està vinculada amb la creació de mons possibles amb diversos agents, persones i, potser, màquines.

Aquesta xerrada forma part del cicle Màquina Persona. Intel·ligència Artificial i creació que vol alimentar les reflexions al voltant de la Intel·ligència Artificial partint dels supòsits filosòfics i artístics en processos de creació híbrida