La recepció de la novel·la «Adolphe», de Benjamin Constant, en la literatura catalana, objecte d’un treball de fi de grau
14 de març de 2021
El treball de fi de grau defensat per David Clusellas i Codina al gener del 2021, sota la direcció de la professora Palmira Feixas Guillamet, estudia com i quan s’ha produït la recepció de la novel·la Adolphe (1816), de Benjamin Constant, en la literatura catalana. Per fer-ho analitza les tres traduccions que existeixen: la d’Agustí Esclasans (1928), la de Marta Hernández Pibernat (2001) i la de Josep M. Muñoz Lloret (2013). L’acarament de totes tres amb l’original i entre si permet observar quines han estat les apostes dels traductors i/o de les editorials i, doncs, aproximar-nos a la delimitació del prisma sota el qual s’ha llegit l’Adolphe en català.
L’Adolphe (1816), de Benjamin Constant, és una novel·la relativament breu escrita entre el 1806 i el 1810 –és a dir, durant el regnat de Napoleó– però que roman inèdita fins al 1816, quan es publica sota el signe de l’Europa de la Restauració, tan sols un any després del Congrés de Viena. Juntament amb les novel·les Atala, René, Delphine, Corinne i Oberman –respectivament, novel·les de François-René de Chateaubriand (Atala, 1801, i René, 1802), Madame de Staël (Delphine, 1802, i Corinne, 1807), i Étienne Pivert de Senancour (Oberman, 1804)– forma part de l’anomenada “literatura de l’Imperi”, un període relativament curt però remarcable de les lletres franceses.
L’estudi constata que la recepció de l’Adolphe no únicament ha estat tardana, sinó que s’ha vist fortament condicionada per cada traducció; d’una forma especial per les circumstàncies del moment, pels criteris filològics i per l’aposta de les editorials. Les traduccions han estat mediatitzades en diferent grau, amb aproximacions orientades al text font i altres al text meta. D’acord amb el resultat del treball, cal considerar la traducció tardana de l’Adolphe al català com un reflex de les dificultats d’establiment i consolidació del camp literari d’expressió catalana als segles XX i XXI.
Podeu consultar el treball al Repositori O2 de la UOC.
