Teoria i Pràctica de la Traducció

Heu pensat mai quantes informacions traduïdes rebem cada dia? Reportatges i sèries de televisió, notícies d’agències de premsa, factures de subministraments, manuals universitaris, fulls d’instruccions d’aparells o obres literàries en són només uns exemples.

La traducció té un paper de primer ordre en la difusió de coneixements i en la comunicació entre cultures, però és una activitat fàcil o difícil? Es neix traductor o la competència traductora s’adquireix? És possible que les idees prèvies que tenim sobre la traducció ens diguin que, per traduir, n’hi ha prou amb un bon coneixement de llengües i un bon diccionari bilingüe (o ara ja un bon traductor automàtic, gratuït i accessible per Internet), perquè estem en contacte amb l’activitat traductora de forma habitual i, de fet, tots hem de traduir en algun moment o altre del dia.

Traduir és sens dubte una activitat que exigeix imaginació, agilitat, rapidesa, oportunitat…, però al costat de l’art hi ha la tècnica, l’activitat professional de mediació lingüística que demana tenir criteri, triar entre el millor equivalent en cada situació, ajustar-se a un encàrrec de traducció concret, superar l’absència d’equivalència que hi ha entre cultures diferents, utilitzar les eines i els recursos útils per traduir, etc.

La traducció és una activitat de mediació lingüística, d’intercomprensió: traduïm perquè ens hem de poder comunicar amb cultures diferents de la nostra. Però també traduïm amb una finalitat que va més enllà de la intercomprensió; traduïm al català, per exemple, perquè la traducció és també un instrument de normalització lingüística.

L’assignatura Teoria i pràctica de la traducció del grau de Llengua i Literatura Catalanes, que coordina la professora Ona Domènech, proposa un recorregut per la reflexió teòrica i la pràctica de la traducció. La pràctica, centrada en la combinació castellà-català, ens aporta sobretot la consciència dels problemes i les dificultats que planteja qualsevol tasca de traducció, però també el domini dels procediments i de les eines que tenim al nostre abast per resoldre’ls. La reflexió teòrica ens aporta el coneixement de principis o criteris per guiar la pràctica, però sobretot eines conceptuals que ens permeten de sistematitzar i generalitzar a partir de la pràctica. Per això en el plantejament d’aquesta assignatura hi ha interacció entre la teoria i la pràctica. Hi treballem aspectes de la pràctica de la traducció, qüestions de la teoria de la traducció, la competència del traductor, la metodologia de la traducció, la traducció en la cultura catalana i la traducció entre el castellà i el català.

Cristina Gelpí 

Cristina Gelpí, consultora de l’assignatura, és llicenciada en Filologia Catalana (1990), doctora en Filologia Catalana (1997) i llicenciada en Dret (2007). És professora agregada del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra, on imparteix docència, a la Facultat de Traducció i Interpretació, en matèries de traducció jurídica, redacció i lexicografia. És consultora del grau de Llengua i Literatura Catalanes i del màster de Traducció Especialitzada dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, i és coautora, juntament amb Montserrat Bacardí, Ona Domènech i Marisa Presas, del manual Teoria i pràctica de la traducció, editat per la UOC.