“El llarg silenci. Una lectura de Càmfora, de Maria Barbal”
28 de maig de 2013![](https://blogs.uoc.edu/llenguailiteratura/wp-content/uploads/sites/172/2013/05/montsegatell.jpg)
«El llarg silenci. Una lectura de Càmfora, de Maria Barbal», és un treball que neix de l’interès per tres àmbits: la literatura catalana, la invisibilitat de les dones escriptores i l’afectació dels processos migratoris. Res és casual, és clar, sóc filòloga i una apassionada de la literatura (sobretot la de ficció); dedicant bona part de la meva vida a estudiar «les nostres lletres» i a llegir-les, ningú mai m’havia parlat de Maria Barbal; sóc filla de mare gallega i això em lliga, inevitablement, a la migració i tot el que comporta. Més enllà de Pedra de tartera, no sabia res més ni havia llegit res més de l’autora pallaresa, així que Càmfora va ser un repte i un regal.
El que he intentat fer en aquest treball ha estat acostar-me a l’obra des d’un punt de vista interpretatiu, analitzant la novel·la en el context del conjunt de l’obra de Maria Barbal. Imprescindible, per tant, tornar a Pedra de tartera i arribar a Mel i metzines, La mort de Teresa, País íntim… Tot un món literari amb un rerefons, el Pallars; un context, la pèrdua que suposa la migració; una anàlisi, els personatges femenins. Aquest darrer aspecte no és menor: a Càmfora la migració no suposa el mateix pels personatges femenins que pels masculins; si aquests són devorats pel desarrelament i vençuts per l’antinòmia de la ciutat respecte el camp, aquelles es consumeixen en l’alienació o bé fan servir el silenci ancestral per a bastir un nou futur d’oportunitats. La història de les invisibles. L’altra justificació d’aquest treball és la UOC en si mateixa com a oportunitat i model d’excel·lència. Vinguda d’una altra llicenciatura en Filologia Semítica, el segon cicle de Filologia Catalana a la UOC ha estat per a mi un plaer i un luxe. Bon programa, bon material, bon equip docent, bona tecnologia i la possibilitat d’ampliar l’horitzó quotidià vencent les barreres que suposa l’ensenyament presencial. Per això continuo amb la meva addicció fent el Màster d’Humanitats: art, literatura i cultura contemporànies.
Montse Gatell Pérez
Llicenciada en Filologia Catalana per la UOC