Seminari d’Estudis Catalans 2021-2024

2 de març de 2021

El Seminari d’Estudis Catalans del grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC està a mig camí entre un curs normal i un treball final de grau. És de caire monogràfic i cada semestre es dedica a un tema específic diferent. Això permet d’estudiar qualsevol aspecte dels estudis de llengua i literatura d’una forma més aprofundida del que és habitual en els cursos convencionals. És per això que el Seminari d’Estudis Catalans permet de desenvolupar competències avançades, això és, la capacitat de documentar-se un mateix sobre una qüestió i també la capacitat de desenvolupar l’esperit crític i de qüestionar els coneixements existents sobre la temàtica estudiada.

La programació prevista per als propers semestres és la següent:

 

Homosexualitat i literatura
Primavera 2021 (en curs)
Professorat: Josep-Anton Fernàndez

Garmin Bao | Unsplash

La sexualitat és un dels elements principals en la construcció de les subjectivitats individuals i les identitats col·lectives, i l’homosexualitat ofereix un contrapunt que qüestiona i problematitza una norma social i unes formes d’identitat dominants que es presenten com a naturals. La literatura, d’altra banda, ha tingut històricament un paper central en aquests processos. Aquest seminari us proposa estudiar com la sexualitat, i en particular l’homosexualitat, es presenta i es narra en la literatura catalana contemporània, i com els textos literaris catalans es converteixen en llocs de dissidència sexual i contestació a normes i discursos dominants. Així doncs, explorarem com els textos literaris participen en la construcció dels gèneres (masculí, femení, etc.) i de les normes que regulen la societat i la seva reproducció, però alhora qüestionen de manera radical aquestes construccions. Veurem com els textos representen el desig i els afectes, quines imatges ens presenten del subjecte i de les relacions entre subjectes. I analitzarem les tensions que planteja la representació de l’homosexualitat amb relació a la construcció del cànon literari i els discursos de la identitat nacional, així com les interseccions entre la sexualitat i altres categories com ara la classe social.

El curs girarà al voltant de l’anàlisi d’algunes obres literàries, amb el suport de textos teòrics i crítics rellevants, i es cobriran els principals gèneres literaris. Entre els autors estudiats hi haurà alguns dels següents: Eva Baltasar, Blai Bonet, Mireia Calafell, Guillem Clua, Lluïsa Cunillé, Maria-Mercè Marçal, Biel Mesquida, Josep Maria Miró, Terenci Moix, Daniel O’Hara, Maria Antònia Oliver, Carles Rebassa, Carme Riera, Lluís Maria Todó, Gaspar Jaén i Urban, Guillem Viladot, i altres.

 

La nova normativa  de la llengua  catalana
Tardor 2021 
Professorat: Ona Domènech, Anna Montserrat i Marc Guarro

Teresa Grau Ros | Flickr

Després de molts anys d’espera, al novembre de 2016 l’Institut d’Estudis Catalans donava a conèixer l’Ortografia catalana i la Gramàtica de la llengua catalana, concebudes com la referència normativa del segle XXI. I el gener de 2019 l’Institut ha penjat en obert el text de la Gramàtica essencial (GEIEC), en principi un resum de la GIEC.

Aquest curs pretén que l’estudiant aprofundeixi en els canvis més importants que comporta la nova normativa catalana. Més en concret, se centrarà en les construccions, trets i usos admesos arran d’aquestes publicacions i la repercussió que tenen en el registre formal de la llengua: ensenyament, Administració i mitjans de comunicació. D’alguna manera, doncs, l’objectiu últim del curs és conèixer i aplicar de manera segura i fonamentada els preceptes i les orientacions de la nova normativa del català. La metodologia del curs serà eminentment aplicada, amb la discussió i resolució de casos pràctics.

 

 

Dona i guerra en la literatura contemporània
Primavera 2021 
Professorat: Teresa Iribarren

HitchHikersHandbook.com

“L’heroi que torna a casa, vet aquí un dels temes fundacionals de la literatura de tots els temps.” Així comença l’assignatura Dona i guerra en la literatura contemporània, que planteja un recorregut per la història de la literatura occidental, en especial dels segles XX i XXI, amb l’objectiu d’abordar-la des d’aquest binomi temàtic. Emmarcada en el marc teòric de la Tematologia, això és, dins els estudis de Literatura Comparada, se n’estudien conceptes afins com ara el motiu, el mite, l’arquetip i el tòpic. Així, ens preguntarem: Per què no existeix una tradició de literatura de guerra en clau femenina? Quines temàtiques aborda el relat bèl·lic protagonitzat per dones? Els relats sobre la guerra escrits per dones, en què es diferencien dels relats canònics?

Una de les novetats de l’assignatura consisteix a proposar nous corpus d’obres literàries, que posem en relació amb corpus canònics i amb d’altres expressions artístiques, en especial, el cinema i el còmic. Convidem els alumnes a llegir algunes obres d’una selecció de textos, entre els quals hi ha, per exemple, Francia combatiente, d’Edith Wharton, La plaça del diamant, de Mercè Rodoreda, Quan érem refugiats, de Teresa Pàmies, Diari, d’Anna Frank, La guerra no té cara de dona, de la Premi Nobel 2015 Svetlana Aleksiévitx, i els còmics Persèpolis, de Marjane Satrapi, i Cuerda de presas, de Jorge García i Fidel Martínez. També visionarem a l’aula les adaptacions cinematogràfiques de La plaça del diamant i Persèpolis, que acararem als llibres.

 

 

Memorialisme i dietarisme
Tardor 2022 
Professorat: Narcís Figueras, Arantxa Llàcer Martorell

Domini públic

Als inicis de l’època moderna es produí l’eclosió de la literatura en primera persona. Els testimonis que en conservem són nombrosos i diversos i ens informen sobre els canvis socioculturals, lingüístics i polítics experimentats als diferents territoris catalanòfons. A aquests textos, fins ara pràcticament oblidats, hom pot aproximar- s’hi des d’una perspectiva polièdrica: lingüística, cultural, històrica, política o sociològica.

Amb el títol «Cròniques oblidades: memorialística i escriptura personal d’època moderna», el seminari s’inscriu en una orientació actual de recerca que estudia els textos de caire memorialístic per explotar-ne els continguts i construir un relat més complet i interessant sobre els episodis principals de la nostra història cultural, d’una banda. Però també per preguntar-se –des de la perspectiva de la història de la cultura escrita– sobre les seves causes i condicions de possibilitat, l’extracció dels autors, les seves intencions i propòsits, els destinataris…

En efecte, la literatura personal emergeix com a resposta a la crisi dels valors establerts i, a cavall dels conflictes polítics i bèl·lics del període, deixa testimoni d’experiències –individuals i col·lectives– que volen vèncer el pas del temps i els límits de la memòria humana. En mots de Jeroni Pujades: «[P]erquè la nostra naturalesa és mortal, com nos ensenya la experiència […] és bé escríurer y dexar continuat lo que vui passa, perquè per medi de la escriptura se puga saber en esdevenidor.» (Pujades, Dietari, v. I, p. 67)

L’anàlisi de cròniques i diaris d’època moderna (i d’inicis de la contemporània) permet, doncs, capbussar-se en una tipologia textual poc coneguda, l’altra cara de la producció escrita del període, així com copsar els principals fenòmens sociopolítics i culturals a través de la veu dels seus protagonistes principals i secundaris (menestrals, preveres, advocats o literats) en un relat sense artificis i… sense censura?

 

Història de la lingüística
Primavera 2023 
Professorat: Salvador Climent

jeanbaptisteparis | Flickr

Des de l’antiga Babilònia i l’Índia i la Grècia clàssiques fins a l’eclosió de la ciència lingüística al segle XX, passant per l’edat mitjana i l’època colonial, l’home ha maldat per descriure els llenguatges, comparar-los, cercar-ne els orígens o analitzar-los des de diferents punts de vista.

Panini, Plató, Aristòtil, Dante, von Humboldt, de Saussure, Jakobson, Sapir, Chomsky, Lakoff… no es pot ser un lingüista complet sense conèixer la història de la disciplina.

L’objectiu d’aquest seminari és que l’estudiant assoleixi una comprensió global de les línies d’avenç en l’estudi del llenguatge al llarg de tota la història, i a partir d’aquí s’endinsi més en un autor, moviment, tema o període que li hagi interessat especialment.

 

 

“L’home perdut entre un manyoc de vies”. La literatura catalana de l’exili.
Tardor 2023 
Professorat: Olívia Gassol

.

El gener de 1939 l’exèrcit franquista entra a Barcelona. Molts vençuts es plantegen llavors abandonar el país, pres definidament per un règim feixista. Bona part dels escriptors, artistes i polítics compromesos amb la causa republicana eren ja camí de l’exili. Concentrats sobretot a França fins a 1940, la Segona Guerra Mundial i la caiguda de País va obligar-los a una segona diàspora, que acabaria dispersant els intel·lectuals més notables per tot Europa i Amèrica, on continuarien creant i lluitant per mantenir viva la tradició cultural i la memòria d’una experiència col·lectiva marcada per la violència.

En un món determinat des dels orígens pels conflictes, la literatura catalana de l’exili republicà —sovint tan oblidada malgrat la riquesa i qualitat excepcionals d’algunes obres i autors—, és un bon camp d’estudi per entendre l’ésser humà com a víctima de conflictes civils, que en la seva condició de refugiat, desplaçat o apàtrida, busca la pròpia identitat en la societat d’acollida. Vertebrat sobre aquest espectre temàtic, llegirem i analitzarem algunes de les obres més importants de l’exili, que són veritables fites de la literatura contemporània, com Nabí de Carner o les Elegies de Bierville, de Carles Riba; ens iniciarem en la literatura de camps de concentració amb K.L. Reich, d’Amat Piniella; veurem alguns exemples de textos de pas de frontera, i ens aproximarem a la producció d’autors com César-August Jorda, Xavier Benguerel, Joan Oliver o Francesc Trabal.

 

 

Història de la llengua catalana: dels orígens fins al decret de Nova Planta
Primavera 2024 
Professorat: Maite Puigdevall, Carles Rizos

Gallica Digital Library

Per múltiples i diverses raons, els dissenys institucionals no  coincideixen sempre amb les preferències dels usuaris de  l’ensenyament. El saber històric, per exemple, no gaudeix de  l’interès i el prestigi que ha pogut suscitar en èpoques pretèrites. La  complexa evolució de les societats postindustrials no afavoreix gaire  la preservació i recreació de la memòria col·lectiva. I, tanmateix, la  temporalitat, elevada a la categoria de dimensió històrica, és  consubstancial a la realitat humana. Així, doncs, aquesta assignatura  comença amb una reflexió sobre els aspectes constitutius de la  matèria: delimita els objectius de la disciplina que coneixem amb el  nom d’Història de la llengua; en descriu els continguts bàsics i els  lligams amb les disciplines connexes, a més de presentar els  conceptes i els procediments d’anàlisi que es faran servir durant el  curs. En la resta de l’assignatura es desenvolupa una visió de conjunt  de l’evolució social de la comunitat catalanoparlant, considerada  com un grup humà estratificat i complex, configurat en l’espai físic  que ara ocupa al llarg d’èpoques successives, des dels orígens de la  llengua catalana (segles VIII-XI) fins a la guerra de Successió i el  decret de Nova Planta (s. XVIII).  

Ens sembla indefugible de remarcar que l’estudiant ha de concedir  molta més importància a l’anàlisi i a la utilització crítica del saber  històric que no pas a la seva reproducció. Si per coneixement històric  entenem un simple catàleg de fets conclosos, perdrem l’oportunitat  de convertir la matèria en alguna cosa més que un tràmit acadèmic.  Per això, al llarg del curs, a més de presentar sintèticament l’estat  dels nostres coneixements sobre el passat, s’al·ludirà a la necessitat  de problematitzar les interpretacions rotundes o poc matisades.

 

Crítica literària
Tardor 2024 
Professorat:Teresa Iribarren, Simona Škrabec

.

La crítica és un dels pilars de la institució literària. Tot espai literari  convé que tingui uns experts que, des de tribunes públiques,  elaborin discursos a l’entorn de les obres per fer-ne valoracions amb  criterissòlids, il·luminar-ne aspectes d’acord amb unes perspectives  teòriques, polítiques, ètiques o estilístiques, i connectar-les amb els  interessos i gustos dels lectors de l’actualitat. En funció de la  naturalesa de la tribuna, el discurs serà més acadèmic (revistes  universitàries, pròlegs a obres o antologies acadèmiques), d’alta  divulgació o de divulgació (mitjans de comunicació tradicionals o  d’internet). 

L’edició de Crítica literària del SEC pretén fornir una visió  panoràmica de l’activitat crítica actual i plantejar una reflexió sobre  les seves funcions i plataformes en el context de la literatura  catalana actual. Després de fer un breu recorregut per l’obra de  diferents figures crítiques del segle XX i XXI (Carles Riba, Marià  Manent, Ramon Esquerra, Joan Triadú, Joaquim Molas, Julià  Guillamon, Jordi Nopca, Simona Škrabec, Marina Porras), es  fomentarà la reflexió sobre la realitat actual a partir de discussions  a l’entorn de preguntes com ara: Quines són les singularitats de la  crítica d’una literatura com la catalana, que cohabita amb la  literatura en castellà, i que és policèntrica? La crítica literària  catalana està superant el tradicional biaix de gènere? La crítica ha  d’integrar perspectives polítiques i ètiques? Com ha influït la  irrupció d’internet a la crítica? Fins a quin punt la controvèrsia i la  polèmica són essencials? Existeix una crítica independent dels  interessos del mercat editorial?

 

 

 

(Visited 19 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Blog del Grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC.