GRECIL
Grup de Recerca en Cognició i Llenguatge

Línies d’investigació

A. Aprenentatge, detecció, prevenció i intervenció de les dificultats lingüístiques orals i escrites: 

A1. Anàlisi del paper dels sistemes de memòria declaratiu i procedimental en l’aprenentatge del lèxic i la gramàtica en població infantil amb TEL/TDL i sense.

Aquesta línia de recerca se centra a conèixer com els infants amb TEL/TDL adquireixen el llenguatge. El vocabulari i la gramàtica es comprometen en diferents sistemes neuronals. Aquests sistemes distingeixen fonamentalment el sistema lexical, on es diposita la informació fonològica i els seus significats associats, i el sistema gramatical, que computa els significats de formes complexes utilitzant les regles gramaticals. Segons el model declaratiu/procedimental del llenguatge, aquests dos tipus de processaments es manegen a través de dos sistemes diferents: el sistema declaratiu, per al lèxic, i el sistema procedimental, per a la gramàtica. Els infants amb TEL/TDL són molt heterogenis perquè presenten dificultats tant en el lèxic com en la gramàtica. Aquest projecte analitza com funcionen aquests dos sistemes (declaratiu i procedimental) en l’aprenentatge del lèxic i la gramàtica en població amb i sense TEL/TDL.

Contacte: Nadia Ahufinger (nadiahufinger@uoc.edu)

A2. Estudi de marcadors clínics i creació d’eines de detecció i avaluació de les dificultats del desenvolupament del llenguatge pel que fa a la comunicació oral.

Actualment, manquen proves d’avaluació del llenguatge oral en català. Això fa que professionals de la logopèdia, de la psicologia i professorat hagin de valorar el nivell lingüístic dels infants amb proves estandarditzades en castellà, o bé que les hagin de traduir al català, però utilitzant les escales en castellà. Aquestes pràctiques generen errors substancials en l’avaluació i el diagnòstic. L’objectiu d’aquest projecte és traduir, adaptar i validar aquestes proves d’avaluació en llengua catalana. A més, estem treballant en la creació d’eines noves de cribratge en català i en l’adaptació d’altres proves basades en altres llengües. També estem desenvolupant un conjunt de marcadors clínics de diagnòstic no lingüístics dels trastorns del llenguatge que són independents de la seva llengua materna per poder-los fer servir amb infants que parlen diferents llengües. 

Contacte: Mònica Sanz Torrent (monicasanz@ub.edu)

A3. Desenvolupament de programes basats en l’evidència per a la intervenció dels trastorns del llenguatge i la comunicació en la infància.

Els infants amb trastorns de la comunicació i del llenguatge necessiten tractaments i avaluacions basades en l’evidència, que es poden oferir mitjançant intervencions presencials i de forma telemàtica – en línia (teleintervenció) per progressar en les diferents fites vitals. A més, les millors pràctiques de la intervenció en logopèdia en entorns clínics i educatius requereixen pràctiques d’implementació efectives i eficients, tenint en compte l’experiència clínica, les evidències científiques i les perspectives de la persona atesa. Aquesta línia se centra en l’estudi de programes d’avaluació i tractament de les patologies de la comunicació i el llenguatge al trastorn del neurodesenvolupament (p. ex., TDL/TEL i TEA) des del marc de la recerca aplicada. 

Contacte: Alfonso Igualada Pérez (aigualada@uoc.edu) i Llorenç Andreu Barrachina (landreub@uoc.edu)

A4. Estudi dels beneficis de la gestualitat en la intervenció de les habilitats narratives en població TEL/TDL, TEA i amb desenvolupament típic (DT) en etapa primerenca. 

A les interaccions del dia a dia del context natural, els infants i les persones adultes fem ús de la gestualitat per expressar-nos i fer-nos entendre. El llenguatge i la comunicació són, per tant, de naturalesa multimodal, és a dir, fem ús dels gestos manuals, els gestos facials i la prosòdia per expressar significats lèxics, sintàctics, narratius i pragmàtics. També sabem que la gestualitat juga un rol crucial en la construcció del desenvolupament lingüístic i comunicatiu dels infants amb desenvolupament típic (DT) i són predictors i predecessors d’habilitats posteriors. Tanmateix, sabem que la mancança d’usos gestuals primerencs és un predictor primerenc de presència de patologies com el TEL/TDL i el TEA, així com que els patrons del desenvolupament de la gestualitat d’aquestes poblacions varien respecte al DT des de la primera infància fins a etapes infantils més avançades. Aquesta línia de recerca s’interessa per investigar l’avaluació i el tractament del llenguatge a través de l’ús i el potencial benefici de la multimodalitat en poblacions d’edat primerenca (primera infància fins als cinc anys) amb TEL/TDL i TEA. 

Contacte: Alfonso Igualada Pérez (aigualada@uoc.edu

A5. Anàlisis dels principals predictors del desenvolupament de la lectura i l’escriptura en infants amb TEL/TDL i sense.

Un percentatge alt d’infants amb TEL/TDL, al voltant del 50 %, presenta dificultats d’aprenentatge de lectura, i entre un 22 % i un 83 %, depenent del criteri que s’utilitzi, serien pobres comprenedors. A més, els infants amb TEL/TDL també presenten problemes en escriptura, habitualment. La major part dels estudis portats a terme són en infants monolingües parlants d’anglès, que és una llengua opaca, de pobra morfologia i molt rígida en l’estructura sintàctica. En aquest sentit, l’objectiu principal d’aquesta línia és analitzar quines variables determinen que els infants amb TEL/TDL bilingües català-castellà presentin dificultat en descodificació o comprensió lectora i quines són les dificultats en escriptura tenint en compte que ambdues llengües són transparents, riques morfològicament i flexibles sintàcticament. També serà objectiu d’aquesta línia analitzar els principals predictors del desenvolupament de la lectura i l’escriptura en infants sense dificultats, tant de parla catalana com castellana.

Contacte: Llorenç Andreu Barrachina (landreub@uoc.edu) i Cristina Martínez García (cmartinezgarcia8@uoc.edu

A6. Inclusió de la perspectiva feminista en la detecció, avaluació i intervenció dels infants amb dificultats de l’aprenentatge i del llenguatge.

Tot i que encara no sabem del cert la causa del trastorn del desenvolupament del llenguatge (TEL/TDL), s’han estudiat i definit els diferents factors de risc que s’hi relacionen. Per exemple, tenir antecedents familiars amb dificultats del llenguatge, ser el germà petit de la família, que la mare tingui un nivell d’estudis baix, haver començat a parlar tard o ser del sexe masculí. Però, el TEL/TDL es manifesta igual en els nens que en les nenes? Què en sabem, de les diferències biològiques del sexe femení i masculí amb relació al TEL/TDL? Quin paper té la socialització basada en els estereotips sexistes en aquest trastorn? La investigació sobre el TEL/TDL té en compte les diferències entre nens i nenes? Aquesta línia d’investigació intenta donar resposta a totes aquestes preguntes mitjançant estudis de revisió i experimentals.

Contacte: Nadia Ahufinger (nadiahufinger@uoc.edu) i Mari Aguilera (mari.aguilera@ub.edu)

B. Integració multimodal en el desenvolupament del llenguatge dels infants amb trastorns del neurodesenvolupament i sense:

B1. Anàlisi del paper de la prosòdia de la parla i la gestualitat corporal en el processament lingüístic dels infants amb TEL/TDL i TEA. 

La intenció comunicativa dels parlants va més enllà de la literalitat de les paraules que es fan servir (el lèxic) o de la manera com es combinen (la morfosintaxi). En aquesta línia d’investigació estudiem com els infants amb desenvolupament típic i atípic comprenen aquesta intenció comunicativa, la dimensió pragmàtica del llenguatge. Per fer-ho, ens fixem en dos elements comunicatius que contribueixen a transmetre el significat pragmàtic: la prosòdia, és a dir, l’entonació, el ritme i l’accent de la parla, i la gestualitat corporal. Partint d’estudis previs que ressalten la importància de les habilitats pragmàtiques en l’adquisició del llenguatge, volem investigar si la presència de marcadors prosòdics i gestuals pot ajudar els infants amb trastorns del desenvolupament del llenguatge (TEL/TDL) o amb trastorns de l’espectre autista (TEA) a entendre la intenció comunicativa de les persones amb qui interlocuten. Els resultats d’aquests estudis poden ajudar a entendre quin és el context més idoni perquè tant els infants amb TEL/TDL com amb TEA desenvolupin les habilitats comunicatives de la millor manera possible.

Contacte: Núria Esteve Gibert (nesteveg@uoc.edu

B2. Estudi de la integració audiovisual de la parla en infants amb TEL/TDL.

Aquesta línia de recerca se centra en nenes i nens bilingües (català-castellà) amb trastorn del desenvolupament del llenguatge (TEL/TDL), amb l’objectiu d’observar si en tasques de reconeixement de paraules presentades de manera auditiva, audiovisual o hiperarticulada manifesten una atenció selectiva (als ulls i la boca) i rendiment diferent, en comparació amb nenes i nens sense TEL/TDL. La metodologia que s’ha emprat és la tècnica de registre de moviments oculars (eye tracking). També ens interessa saber com les dificultats fonològiques i lèxiques poden afectar la integració audiovisual de la parla, observant si hi ha diferències a l’hora de processar paraules en funció de la llengua predominant i el tipus d’afectació en el llenguatge.

Contacte: Laura Ferinu (lferinu@uoc.edu

B3. Anàlisi del nivell de bilingüisme i ús de la tecnologia en infants amb TEA.

Aquesta línia de recerca vol analitzar l’ús, la preferència de llengua i l’aprenentatge de vocabulari en diferents contextos lingüístics (monolingües i bilingües) i segons el tipus d’aprenentatge (a través de la interacció persona o de la interacció amb la tecnologia) en persones amb trastorns de l’espectre autista (TEA). Segons dades estadístiques, 1 de cada 68 persones és diagnosticada de TEA. El bilingüisme i l’ús de la tecnologia no s’han estudiat de manera sistèmica en aquest tipus de població. S’espera que el bilingüisme, l’ús de la tecnologia i la llengua de preferència representin un major benefici i avantatge per a les persones amb TEA en l’ús i l’aprenentatge d’una segona llengua o d’una llengua estrangera en comparació amb persones sense TEA. Llengües d’estudi: castellà, català i anglès.

Contacte: Fernanda Pacheco Vera (fpachecove@uoc.edu)

C. Desenvolupament de les funcions executives, qualitat de vida i desenvolupament emocional de les persones amb trastorns del desenvolupament: 

C1. Desenvolupament cognitiu i la seva relació amb la comunicació i el llenguatge en infants amb desenvolupament típic i infants amb dificultats.

En aquesta línia de recerca estudiem la influència de la interacció social primerenca (0-12 mesos) en el desenvolupament de la funció executiva i del llenguatge en els nadons. Els estudis sobre infants que han nascut amb sordesa s’utilitzen per il·lustrar aquesta connexió, perquè representen casos en què hi ha hagut una interrupció de la interacció social primerenca i el desenvolupament de la intersubjectivitat. A diferència d’altres grups, se sap que les dificultats del desenvolupament són majoritàriament ambientals, més que neurobiològiques. Això ens permet separar amb més precisió aquells impactes sobre les funcions executives que estan associats amb la interacció social i el llenguatge, ja que es controlen en gran manera les possibles confusions de les dificultats en el desenvolupament cognitiu. Aquest treball ofereix un model unificador de com el desenvolupament social, cognitiu i lingüístic funcionen conjuntament en el desenvolupament primerenc humà.

Contacte: Gary Morgan (gmorgan0@uoc.edu)

C2. Anàlisi i foment de la qualitat de vida i l’autodeterminació en persones amb trastorns del desenvolupament.

Aquesta línia de recerca pretén entendre i promoure la qualitat de vida i, en concret, les habilitats relacionades amb l’autodeterminació en persones amb trastorns del desenvolupament, amb trastorn de l’espectre autista o amb discapacitat intel·lectual en concret. Així mateix, en aquesta línia de recerca proposem una aproximació holística i participativa que inclogui tots els agents educatius (familiars, professionals i la mateixa persona amb discapacitat). Ens interessa conèixer com aquestes habilitats es desenvolupen en els contextos de vida de la persona amb discapacitat i com aquests contextos actuen com a barreres o com a facilitadors d’aquest desenvolupament. 

Contacte: Cristina Mumbardó (cmumbardo@ub.edu)

C3. Desenvolupament i regulació emocionals dels infants amb trastorns del neurodesenvolupament i les seves famílies.

El món emocional (i la seva regulació) és un procés complex i encara ple de molts interrogants en el món de la recerca. La nova aproximació diagnòstica al TDL amplia el marc de comprensió del trastorn i atorga a les dificultats socioemocionals un paper clau per aprofundir en el coneixement sobre l’impacte que té el trastorn en la vida dels nens i nenes que el pateixen. Així mateix, en aquesta línia de recerca proposem una visió comprensiva del trastorn que incorpora la família com a part important i activa de la recerca. Ens interessa conèixer les dificultats en la regulació emocional de les famílies, així com les emocions i dificultats que es troben els familiars en tot el procés de recerca d’ajuda professional, diagnòstic i tractament. 

Contacte: Mari Aguilera (mari.aguilera@ub.edu) i Nadia Ahufinger (nadiahufinger@uoc.edu)

D. Biaixos cognitius i creences injustificades: 

D1. Estudi del fonament cognitiu de les creences pseudocientífiques i altres creences injustificades.

Les creences pseudocientífiques, així com altres creences injustificades (teories de la conspiració, creences paranormals, etc.), suposen un risc per a la societat actual, pel possible impacte negatiu en àmbits com la salut o l’educació. Més enllà de la possible influència de factors socials i culturals, des del nostre grup, estudiem si l’adhesió a aquest tipus de creences també depèn de diferències en el funcionament del sistema cognitiu i intentem desenvolupar tècniques que permetin combatre-les.

Contacte: Javier Rodríguez Ferreiro (rodriguezferreiro@ub.edu) i Itxaso Barberia Fernández (itsasobarberia@ub.edu

D2. Anàlisi de les condicions que influeixen en l’aparició del biaix d’il·lusió causal.

El terme il·lusió causal fa referència a un biaix cognitiu que ens porta a percebre una connexió causal entre esdeveniments que són en realitat no contingents entre si. Tenint en compte el paper clau del raonament causal en el pensament humà, el nostre equip estudia diferents variables que podrien influir en l’aparició d’aquest biaix, a més d’estratègies que ajudin a reduir-lo.

Contacte: Itxaso Barberia Fernández (itsasobarberia@ub.edu) i Javier Rodríguez Ferreiro (rodriguezferreiro@ub.edu)

D3. Influència dels biaixos cognitius en la presa de decisions en situacions quotidianes.

En general, la nostra recerca se centra a identificar diferents biaixos cognitius o tendències sistemàtiques d’interpretació de la informació que puguin influir en els nostres judicis i en la presa de decisions en àmbits com l’estimació probabilística o el desenvolupament de prejudicis.

Contacte: Javier Rodríguez Ferreiro (rodriguezferreiro@ub.edu) i Itxaso Barberia Fernández (itsasobarberia@ub.edu

E: Efectes de preexposició, aprenentatge perceptiu i discriminació d’estímuls complexos: 

E1. Estudi dels mecanismes responsables de l’aprenentatge perceptiu amb animals no humans.

L’aprenentatge perceptiu és el fenomen que consisteix en una facilitació de la discriminació d’estímuls semblants amb la mera exposició a aquests estímuls. La nostra recerca s’enfoca a valorar diferents teories que s’han proposat per explicar aquest fenomen.

Contacte: Antonio Álvarez Artigas (talvarez@ub.edu

E2. Estudi de l’aprenentatge perceptiu i discriminació amb humans.

Tot i que els efectes de l’exposició a estímuls complexos en humans són semblants als que s’han trobat en animals, les diferències en els procediments han portat a plantejar explicacions diferents respecte a quan es treballa amb altres espècies animals. Aquesta línia també s’orienta a trobar evidències entre les diferents teories proposades per explicar el fenomen de l’aprenentatge perceptiu.

Contacte: Antonio Álvarez Artigas (talvarez@ub.edu)

 

 

(Visited 9 times, 1 visits today)