Mesurant la rendició de comptes de l’acció de govern: una anàlisi de les comunitats autònomes

En els darrers anys, hi ha hagut un impuls significatiu als Governs i les administracions públiques per millorar la rendició de comptes, responent a la creixent demanda de transparència i eficàcia per part dels ciutadans. Això s’ha traduït en la creació de lleis i la promoció de diverses iniciatives orientades a retre compte de les decisions i accions dels poders públics davant de la ciutadania. Algunes d’aquestes iniciatives han destacat pel seu caràcter innovador i han abordat la rendició de comptes a través de mecanismes diferents dels tradicionals com les eleccions o els organismes de control extern (per exemple, tribunals de comptes). Així, a països com el Regne Unit, França, els Estats Units, el Canadà i l’Argentina s’han implementat iniciatives institucionals adreçades a fer un seguiment del compliment dels compromisos governamentals (recollits en plans de govern, discursos d’investidura, etc.) i informar de l’abast dels progressos a la ciutadania. Darrerament, aquest tipus d’iniciatives també s’han estès a Espanya, impulsades tant pel Govern central com per part de diversos governs autonòmics i locals.

Tot i la difusió d’aquestes noves formes de rendició de comptes, la seva atenció acadèmica encara és limitada, particularment a Espanya. En aquest context, el propòsit d’aquest treball és contribuir l’enteniment d’aquesta realitat a través de dos objectius fonamentals. El primer objectiu és aportar una metodologia per estudiar la rendició de comptes de l’acció de govern, basada en el marc conceptual predominant en la literatura. Això inclou el desenvolupament d’un índex de rendició de comptes com a component principal. El segon objectiu és aplicar aquesta metodologia a l’anàlisi de les experiències de rendició de comptes promogudes per les comunitats autònomes espanyoles.

L’aportació d’un nou enfocament analític sobre la rendició de comptes aplicable als governs autonòmics, juntament amb evidència empírica sobre la situació de cada comunitat autònoma, dota el treball presentat d’interès no només acadèmic sinó també pràctic.

L’article s’organitza en quatre seccions. A la primera es revisa el concepte de rendició de comptes, les seves dimensions (transparència, justificació i responsabilització) i classificacions a la literatura. A la segona es presenta una metodologia dissenyada per examinar específicament la rendició de comptes de l’acció de govern, incloent-hi la construcció d’un índex de rendició de comptes. A la tercera secció es mostra l’anàlisi empírica realitzada sobre les comunitats autònomes, centrant-se en la rellevància de la temàtica de rendició de comptes a les agendes de govern i comparant les experiències de rendició de comptes de l’acció de govern de cada comunitat. Finalment, les conclusions resumeixen les principals troballes de l’estudi i es proposen àrees per a investigacions futures.

Els resultats de l’anàlisi empírica mostren tres grans conclusions. En primer lloc, la temàtica de la rendició de comptes ocupa un lloc reduït a les agendes dels governs autonòmics, a diferència d’altres qüestions relatives al bon govern, com la transparència, l’eficàcia o la integritat. No obstant això, s’aprecien diferents èmfasis entre els Governs: mentre que la rendició de comptes presenta més rellevància a les agendes dels governs del País Basc, Castella-la Manxa i Catalunya, és un tema absent a les agendes dels governs d’Andalusia, Astúries, Cantàbria, Comunitat Valenciana, Madrid i La Rioja. D’acord amb aquesta situació, únicament a sis comunitats s’han impulsat iniciatives de rendició de comptes dels governs (Aragó, Canàries, Castella-la Manxa, Catalunya, Galícia i País Basc)

En segon lloc, l’índex elaborat evidencia variacions significatives en la qualitat de les sis iniciatives de rendició de comptes examinats. Així, les iniciatives promogudes pels governs d’Aragó, Catalunya i, sobretot, Castella-la Manxa despunten per la qualitat tècnica i institucional, mentre que les iniciatives de les Canàries i Galícia presenten un format i un abast molt més modest. La iniciativa del País Basc se situa en una posició intermèdia.

Per acabar, l’anàlisi de les tres dimensions de l’índex de rendició de comptes revela diferències notables. Així, la transparència és la dimensió que té millors resultats. No hi ha dubte que la legislació estatal i autonòmica ha estimulat el desenvolupament de portals de transparència que fan accessible informació sobre el seguiment dels compromisos de govern. A la banda oposada hi ha la dimensió de responsabilització: presenta les puntuacions més baixes i amb poca variació entre comunitats. Les sis comunitats tenen mecanismes generals per sancionar l’incompliment dels compromisos polítics (per exemple, mocions de censura o interpel·lacions), però no mecanismes específics. I per la banda dels reconeixements, no de les sancions, només estan contemplats explícitament en una de les iniciatives examinades.

S’espera que aquest tipus d’iniciatives de rendició de comptes s’estenguin, en els pròxims anys, a altres comunitats autònomes i governs locals, entre altres raons, per l’interès que desperta entre els estudiosos de la qualitat institucional i per un cert efecte contagi (governs del nostre entorn estan promovent iniciatives similars). Aquest escenari obre noves línies de recerca, com ara contrastar l’índex desenvolupat en aquest treball amb altres indicadors similars o investigar els factors que influeixen en les variacions als nivells de rendició de comptes de diferents governs.

Per a un major desenvolupament d’aquestes qüestions, es pot consultar la integritat de l’article esmentat a:

Mikel Barreda, Agustí Cerrillo i Martínez. «Midiendo la rendición de cuentas de la acción de gobierno: un análisis de las comunidades autónomas». Revista de Estudios Políticos, [en línia], 2023, n.º 202, https://doi.org/10.18042/cepc/rep.202.05