La protecció de la personalitat pretèrita del mort

Igual que els articles 29 i 30 del Codi Civil espanyol determinen en el moment del naixement amb vida el començament de la personalitat de les persones físiques, el mateix cos legal estableix que “la personalitat civil s’extingeix amb la mort de les persones” (article 32 CC). No obstant això, hi ha una interessant possibilitat de protegir certs drets personalíssims de la persona un cop ja ha mort, cosa que es coneix com la protecció de la personalitat pretèrita.

L’extinció de la personalitat civil i els drets de la personalitat impliquen, entre d’altres:

1. La transmissió patrimonial. D’aquesta manera, les relacions patrimonials que es poden transmetre passen als hereus del causant. Això inclou les relacions jurídiques nascudes abans de la mort i que després de l’òbit encara no han estat complertes.
2. L’extinció de relacions i drets personalíssims. La mort de l’individu comporta l’extinció de les relacions i els drets personalíssims del causant.
3. Els drets de la personalitat. Entesos com aquells drets subjectius que es dirigeixen a protegir la integritat personal de l’ésser humà, tant en el vessant físic (com la vida i la integritat física), com espiritual (el dret a l’honor, la intimitat personal i familiar, i a la pròpia imatge), els quals estan protegits per la seva estreta vinculació amb la dignitat i la persona.

Pel que fa a la normativa aplicable, cal ressaltar que el Reglament General de Protecció de Dades (Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril de 2016) només fa referència a les persones mortes en tres ocasions:

• Considerant 27 «El present Reglament no s’aplica a la protecció de dades personals de persones mortes. Els estats membres són competents per establir normes relatives al tractament de les seves dades personals».
• Considerant 158 «El present Reglament també s’ha d’aplicar al tractament de dades personals realitzat amb fins d’arxiu, tenint present que no s’ha d’aplicar a persones mortes. […]».
• Considerant 160 «El present Reglament s’ha d’aplicar així mateix al tractament dades personals que es realitza amb fins de recerca històrica. Això inclou així mateix la investigació històrica i la investigació per a fins genealògics, tenint en compte que aquest Reglament no és aplicable a persones mortes».

Amb posterioritat, Espanya va publicar la Llei Orgànica 3/2018, del 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i Garantia dels Drets Digitals (LOPDPGDD). L’entrada en vigor d’aquesta llei no suposa un canvi substancial en el qual estableix l’RGPD, ja que igualment continua excloent de la seva aplicabilitat a les dades de les persones mortes, tot i això, incorpora al seu articulat una sèrie de situacions en què podrà permetre el tractament de dades personals de persones mortes.

D’aquesta manera, i de conformitat amb el que estableix l’article 3 de la LOPDPGDD estan legitimats per protegir la memòria del difunt:

• Les persones vinculades a la víctima per raons familiars o de fet i els hereus.
• Les persones o institucions a qui el difunt hagi designat expressament per fer-ho.

En ambdós casos, és important tenir present que aquestes persones (físiques o jurídiques) no podran accedir a les dades del causant, ni sol·licitar-ne la rectificació o supressió, quan la persona finada ho hagi prohibit de forma expressa o una llei així ho determini.

Igualment, la llei contempla aquells casos en què el difunt és un menor d’edat o una persona amb discapacitat. En el primer cas, es faculta els representants legals del menor o fins i tot el Ministeri Fiscal. Per a les persones amb discapacitat, a més dels legitimats per al cas de mort de menors, també es legitima els qui hagin estat designats per a l’exercici de les funcions de suport.

En resum, la protecció de la personalitat pretèrita cerca mantenir el respecte i la dignitat cap als qui ja no estan amb nosaltres, assegurant que els seus drets fonamentals continuïn sent respectats al llarg dels anys.