Els sistemes intel·ligents en la proposta de Directiva de la Unió Europea sobre responsabilitat civil

Quina és l’estratègia de la Unió Europea en l’àmbit de la IA?

Les darreres tendències legislatives de la Unió Europea demanen aprovar una regulació de la intel·ligència artificial pròpia i específica que respongui a les necessitats europees. En aquest sentit, l’objectiu últim és «posar les persones al centre» de la transformació digital, de manera que la tecnologia ha de servir i beneficiar la ciutadania, amb plena seguretat i respecte als seus drets. En resum, que es respectin els valors fonamentals europeus: transparència, explicabilitat, equitat, rendició de comptes, responsabilitat i fiabilitat. D’aquesta manera, tot i que, potser, s’arriba a un avanç més pausat en el temps, s’atorga primacia als drets subjectius.

Amb la finalitat d’assolir els fins pretesos, l’estratègia europea parteix de tres blocs d’actuacions: a) les denominades normes horitzontals sobre els sistemes d’intel·ligència artificial (el màxim exponent del qual s’identifica amb la proposta de Reglament del Parlament Europeu i del Consell, de 21 d’abril de 2021; b) la denominada Llei d’IA, les normes sobre seguretat dels productes i les normes sobre responsabilitat civil (la (revisada) Directiva del Consell, de 25 de juliol de 1985, i c) la proposta Directiva del Parlament Europeu i del Consell, relativa a l’adaptació de les normes de responsabilitat civil extracontractual a la intel·ligència artificial (Directiva sobre responsabilitat en matèria d’IA).

Com es resol el problema de la responsabilitat civil a la proposta de Directiva sobre responsabilitat civil?
A partir de l’estudi realitzat per la Comissió Europea es conclou que la majoria de les normatives nacionals disposen d’un règim subjectiu de responsabilitat, però es considera que hi pot haver problemes per demostrar el dany, per la qual cosa es busca alleugerir la càrrega de la prova. En aquest sentit, la proposta de Directiva estableix un règim d’exhibició de proves, és a dir, l’obligatorietat que els Estats membres garanteixin que els òrgans jurisdiccionals tinguin potestat per ordenar, a petició del demandat i prèvia presentació de fets i proves suficients, exhibició de les proves pertinents de què disposi. A més, aquest extrem s’acompanya, atenent el propi tipus de responsabilitat (subjectiva) aplicable, d’una presumpció de culpabilitat en cas d’incompliment (amb certs matisos). Així mateix, en una redacció complexa, incorpora una presumpció general del nexe causal entre la culpa i el dany en determinades situacions.

En definitiva, la proposta de Directiva inclou una dualitat de nexes causals i imposa obligacions als demandats en relació amb l’exhibició de proves (amb conseqüències jurídiques importants derivades del seu incompliment). La transposició d’aquestes regles, de vegades, no serà una tasca senzilla a certs estats membres (com l’espanyol) i s’hauran d’aprovar disposicions especials. Imagineu-vos, per exemple, l’atribució de responsabilitat solidària.

Per a un major desenvolupament d’aquestes qüestions, es pot consultar la integritat de l’article esmentat a:

ORTIZ FERNÁNDEZ, Manuel (2024). “L’«adaptació» del dret de danys a la intel·ligència artificial: la proposta de Directiva sobre responsabilitat civil”. IDP. Revista d’Internet, Dret i Política, núm. 40. UOC. DOI: http://dx.doi.org/10.7238/idp.v0i40.419696