Inés Marroquín: “Comprendre les dinàmiques globals és essencial en aquest món cada vegada més interdependent”

Combinar una tasca tan exigent com la dansa amb l’educació universitària no és fàcil, però Inés Marroquín ho ha aconseguit i, a més, amb premi. El seu projecte Principis i valors en les polítiques comercials de la UE va ser guardonat com a millor treball final del Grau de Relacions Internacionals, uns estudis que ella defineix com a “essencials per comprendre un món cada vegada més interdependent”.

Vas començar la formació universitària a la UOC fa cinc anys. Quins factors et van influir en la decisió de triar aquesta universitat per als teus estudis?

Van ser diversos. Feia un any que vivia als Països Baixos i volia continuar la carrera professional allà. També sentia la motivació de començar a estudiar, però no trobava una universitat que m’oferís la flexibilitat que necessitava per poder compaginar els estudis i la feina. Llavors una companya em va parlar de la UOC. Me’n vaig informar, vaig veure la metodologia que seguia i la bona reputació que tenia, i em va convèncer. Sobretot em va agradar el model d’avaluació contínua i que l’avaluació es basés, a més d’exàmens, en treballs pràctics periòdics.

Et dediques professionalment a la dansa, un camp que exigeix molt. Com has aconseguit compaginar-ho amb els estudis de Relacions Internacionals?

Crec que la clau ha estat l’organització i la distribució del temps. El ballet clàssic és una professió molt dura físicament i psicològicament, moltes hores de treball, gires… Almenys, comptar amb la llibertat que oferia la UOC per distribuir-me les tasques em va ajudar.

El teu treball final de grau se centra en els principis i valors en les polítiques comercials de la Unió Europea (UE). Què et va inspirar a triar aquest tema?

Vaig voler abordar un tema actual i, donat el panorama internacional d’aquell moment, amb la crisi energètica, diversos conflictes bèl·lics candents i l’auge de corrents euroescèptics, vaig pensar que podria ser interessant. La UE havia intensificat les sancions comercials a Rússia des de la reactivació de la invasió ucraïnesa, i vaig llegir un article que explicava sota quin principi les justificava i com històricament aquest principi havia estat una acció instrumentalitzada. Això em va cridar l’atenció i vaig començar a investigar més sobre aquest tema.

En el teu TFG, analitzes com la Unió Europea pot promoure la protecció dels drets humans a través dels seus acords comercials. Podries proporcionar alguns exemples específics de com s’ha manifestat això?

Un exemple d’això és present en els seus acords comercials amb alguns països de l’ACP (Àfrica, Carib i Pacífic), amb els quals la UE ha establert acords d’ajuda al desenvolupament des dels anys setanta. Aquests acords estan condicionats al compliment dels drets humans recollits en la Carta de les Nacions Unides. Potser es pot interpretar com un condicionament punitiu, però un exemple d’això seria la suspensió d’aquesta ajuda a Zimbàbue (2002), Libèria (1999) o Guinea (2004) per la seva repressió sistematitzada i la repressió civil. Igualment, la UE ha premiat amb un increment del volum de l’ajuda altres països de l’ACP l’esforç polític dels quals es va reflectir en la institució democràtica i més protecció dels drets humans.

Quins desafiaments vas trobar en investigar l’aplicació dels principis i els valors europeus en acords amb països menys democràtics?

Els desafiaments més importants van sorgir a l’hora tant de triar la mostra com de recollir dades. Respecte a la mostra, perquè la clàusula democràtica s’aplica tan sols davant acords comercials de caràcter general. És a dir, els acords entorn de productes o indústries particulars no estan sotmesos a la mostra. Així, els pactes amb països com la Xina, l’Aràbia Saudita o la Unió dels Emirats Àrabs no pertanyen a aquesta categoria, i, per tant, no s’han d’acollir necessàriament a aquesta estipulació legal.

Una vegada filtrats els que sí que la inclouen, la dificultat següent que em va sorgir va ser entorn de la veracitat i la regularitat de les dades provinents dels països més autocràtics. Finalment, vaig optar per triar aquells provinents de les anàlisis de Freedom House, si bé també els vaig contrastar amb els provinents de Polity IV i el Democracy Index.

Quina metodologia vas adoptar en el TFG per examinar la relació entre els valors de la UE i les seves polítiques comercials?

Vaig triar una metodologia mixta. En primer lloc, vaig investigar des d’una perspectiva qualitativa quina era la naturalesa dels pactes comercials entre la UE i diferents socis amb nivells democràtics baixos, d’acord amb els índexs de Freedom House. Així, vaig poder distingir entre els que sí que s’havien compromès amb aquesta estipulació i els que, per contra, l’havien evitat.

Després, ja amb la mostra final, vaig prosseguir amb un estudi quantitatiu en el qual vaig dur a terme l’anàlisi de regressió multivariant per observar la possible correlació entre l’evolució democràtica dels mateixos socis en els darrers trenta anys, i la seva correlació comercial amb la UE, així com el seu poder econòmic i la seva influència geopolítica.

Quines són les troballes més importants del teu estudi sobre els acords comercials de la UE i el seu impacte en la promoció de valors democràtics?

Entre les troballes principals, la recerca va demostrar que aquells països els pactes comercials dels quals amb la UE quedaven compromesos al compliment democràtic van experimentar més democratitzacions que el conjunt mundial. No obstant això, el volum de transicions de democràcies parcials a democràcies de qualitat va ser una mica inferior, encara que superior a la mitjana global.

La troballa següent va ser que cap de les variables que hi intervenien considerades —la dependència comercial envers la UE, el PIB per càpita o el poder geopolític— no han estat prou representatives per poder establir una relació causal intervinent en la relació comercial amb la UE.

En el teu treball esmentes que la UE podria comprometre els seus principis ètics a causa de la dependència de recursos naturals i energètics. Com vas abordar aquest dilema en la teva recerca?

Vaig llegir força articles i vaig investigar quins productes eren els més intercanviats amb els diferents socis comercials europeus. De nou, alguns d’aquests països, com els del Consell de Cooperació d’Estats Àrabs del Golf, no estan sotmesos a la clàusula democràtica. No obstant això, altres de llatinoamericans i africans rics en recursos naturals energètics sí que ho estan. Els nivells democràtics en molts són força qüestionables, i encara que la UE ha activat sancions en alguns casos, com en el cas de Libèria, en altres casos no ho ha fet.

A quines conclusions vas arribar sobre l’impacte del poder econòmic i geopolític de la UE en la protecció dels drets humans a través dels seus acords comercials?

Quan vaig començar la recerca estava força convençuda que en les decisions de la UE de bloquejar o suspendre pactes comercials no sols influïa la qüestió democràtica, sinó que hi havia altres factors que també adquirien un pes important. Per això vaig tenir en compte possibles variables intervinents com el poder geopolític o el PIB per càpita dels països socis. Si bé l’anàlisi quantitativa no va demostrar una correlació estadística suficient per poder afirmar la influència d’aquests dos factors, també és cert que alguns dels socis comercials de la UE, com l’esmentada Xina, no estan sotmesos a la clàusula. Per tant, encara que aquesta correlació s’observava amb alguns països, la mitjana no va ser prou representativa per poder afirmar quantitativament aquesta codependència.

Per acabar, estudiar relacions internacionals és una opció que sembla estar molt de moda, sobretot per entendre el món global en què vivim. Què diries a aquelles persones que es plantegen aquesta opció?

Els recomanaria estudiar-la si és que els interessa aprendre en profunditat totes aquestes qüestions. El grau és molt variat, amb assignatures de dret, economia, ciència política o història. En conjunt, aporta un coneixement molt útil també per a la vida quotidiana. Ja cap al final de la carrera, pots enfocar-lo més cap a algun d’aquests vessants a través de les optatives. A parer meu, comprendre les dinàmiques globals és essencial en aquest món cada vegada més interdependent, però en el qual també els equilibris de poder tenen un paper important.