I ara què? 7 reflexions sobre els resultats de les eleccions generals del 23J

24/07/2023
Eleccions generals 2023 Fotos de PP i PSOE.

Les eleccions generals del 23J han deixat uns resultats electorals altament inesperats. Les enquestes electorals aquest cop apuntaven a una rotunda victòria de la dreta que, finalment, no s’ha consumat. A l’espera de veure com evolucionaran les negociacions en els mesos vinents —recordem que si no s’engega la investidura d’un candidat no comença a córrer el cronòmetre per a les pròximes eleccions—, a continuació apuntem algunes reflexions. 

7 idees sobre els resultats electorals

  1. Pedro Sánchez és un autèntic supervivent
    Després d’uns mals resultats electorals en les municipals del 28M i, contra tot pronòstic, el president del govern va convocar eleccions. Després d’alguns moments d’incredulitat, el cert és que ja aleshores es podien intuir alguns motius pel qual al president espanyol li interessava avançar eleccions. La jugada, de nou, li ha acabat sortint bé i el PSOE ha incrementat el seu nombre de vots i fins i tot d’escons, cosa que pràcticament cap enquesta preveia. 
  2. Yolanda Díaz salva els mobles
    Seguint a l’esquerra, i en un context de marcada polarització política, el cert és que Sumar iguala els resultats de Podemos del 2019 (els empitjora en 2,4 punts si incloem Más País a l’equació). A Yolanda Díaz li ha costat diferenciar-se de Sánchez a la campanya, per exemple, al debat a tres es referien entre ells com a “la meva vicepresidenta” i “el president”. I si bé és cert que el viatge al centre que ha realitzat Sumar amb relació a Podemos no li ha servit per millorar resultats, el fet que l’esquerra tingui opcions de governar evita rebomboris interns. 
  3. Alberto Núñez Feijóo queda retratat
    El president del PP arribava a les eleccions amb tot de cara per guanyar-les. Després de l’únic —i inesperadament victoriós— cara a cara amb Sánchez, Feijóo va desaparèixer del mapa i es va dedicar a administrar el temps fins al dia de les eleccions (del mal d’esquena que li va impedir anar al debat a tres, ja se’n parlarà un altre dia). La impressió en els darrers dies —sense enquestes— era que el PP perdia força, fet que finalment es va confirmar. Amb tota probabilitat no podrà ser president i quedarà per veure com reacciona l’ayusisme. Isabel Díaz Ayuso diumenge apareixia vestida de vermell al balcó de Génova). 
  4. Vox cau en vots, però perds sobretot en escons
    L’extrema dreta ha perdut força respecte fa quatre anys. En total, ha perdut 600.000 vots i 2,6 punts percentuals. Això són només 0,2 punts més del que perd Sumar, però la diferència és que a Vox li ha caigut el pes de la llei electoral a sobre. Per posar un exemple, a Castella i Lleó perden 3 punts percentuals, però aquests són suficients per passar de 6 diputats a tan sols 1. Això és el que provoquen les circumscripcions petites. 
  5. Torna el vot dual a Catalunya
    Les enquestes auguraven que l’independentisme podia tenir uns mals resultats i que l’amenaça arribava per dues bandes. En primer lloc, pel retorn del vot dual, que enviaria vots de Junts i, sobretot, d’ERC al PSC (i en menor mesura a Sumar). I, en segon lloc, per la decisió d’alguns independentistes d’abstenir-se. Centrem-nos en el vot dual. Aquest diumenge l’independentisme perd 700.000 vots respecte de fa quatre anys, i es queda amb tan sols el 28% dels vots (en fa quatre van arribar a ser el 42%). En vistes dels resultats del PSC —que curiosament incrementa els mateixos vots que perd ERC— no és excessivament arriscat afirmar que un percentatge no menyspreable d’independentistes han votat al partit de Meritxell Batet per evitar un govern de PP i Vox. 
  6. L’abstenció independentista a Catalunya no és massiva però té conseqüències
    Alguns sectors de l’independentisme havien demanat no anar a votar el diumenge. El cert és que la participació cau a Catalunya 4 punts percentuals—a la resta de l’estat incrementa 4,2 punts —i ho fa especialment a Girona (-6 punts percentuals) i en grau més baix a Lleida (4,4 punts). Si ens fixem en els municipis on ha decrescut més la participació, veiem que coincideix amb localitats típicament més sobiranistes. Per exemple, a Ripoll i a Olot la participació ha decrescut 12 punts percentuals, i a Banyoles i Vic, 11 punts. La fotografia final, a diferència del que alguns pregonaven, no és la d’un país que està desconnectat (perquè s’absté), sinó la de la victòria sense pal·liatius del PSC. A Ripoll, sense anar més lluny, el PSC ha tret més vots que la suma d’ERC i Junts.
  7. Si no hi ha algun moviment inesperat, anem a repetició d’eleccions
    Després de dues repeticions d’eleccions consecutives —2015 i 2019—, els qui estaven ben connectats amb les altes esferes polítiques comentaven que els grans partits s’havien conjurat per no repetir eleccions per tercer cop. L’aritmètica sortint dels resultats de diumenge és endimoniada i sembla que ni la dreta ni l’esquerra podran aconseguir ser investits. A la dreta, es fa molt complicat pensar que el PNV pot donar suport a un govern amb un partit que els vol il·legalitzar, més si tenim en compte que el maig de 2024 hi ha previstes eleccions a Euskadi. A l’esquerra, Junts tampoc sembla que posarà gens fàcil la seva abstenció en una possible investidura de Sánchez. Així doncs, si no hi ha cap jugada inesperada, cap a finals d’any podem esperar haver de tornar a votar. Encreuem els dits perquè aquest cop no coincideixi amb l’inici de les vacances!
(Visited 134 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Comentaris
Deixa un comentari