Què fem amb les enquestes electorals?

Les enquestes formen part del paisatge electoral. Siguin sondejos institucionals com els del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) o el Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS), de mitjans de comunicació o realitzats per encàrrec dels propis partits, la seva publicació articula el cicle de notícies de totes les campanyes electorals.

L’objectiu final de les enquestes electorals és oferir una imatge d’un moment donat sobre la intenció de vot de l’electorat. Però s’han convertit en un objecte de debat i discussió per elles mateixes. Així, amb cada enquesta electoral publicada veiem com cada partit polític en fa la seva pròpia interpretació, es debat sobre qui ‘puja’ i qui ‘baixa’, qui són els ‘guanyadors’ i ‘vencedors’. No només observem aquesta retòrica, que de vegades veu les campanyes electorals com un índex bursàtil o una cursa que es resol el dia de les votacions, sinó que fins i tot s’acompanya del debat sobre les mateixes enquestes. Són fiables les enquestes electorals? Fan bones prediccions? Encerten? Algú les ‘manipula’? Estan fetes segons certs interessos? Són objectives? Totes aquestes qüestions apareixen de manera recurrent en l’opinió publicada, en les tertúlies de ràdio i televisió. Però, què hi ha del cert en tot plegat?

Les enquestes electorals són ‘només’ una eina

Un primer element a tenir en compte és que les enquestes electorals són un instrument que recull informació sobre les opinions dels individus a través d’un seguit de preguntes. És a dir, en primera instància les enquestes tenen per objectiu recollir dades dels individus d’una societat per tal de descriure la realitat d’un moment determinat.

Així doncs, la primera qüestió a la que s’enfronta qualsevol enquesta electoral és disposar d’una selecció d’individus que sigui representativa de la societat que vol descriure. És al que es refereix l’expressió que sovint sentim sobre que les enquestes electorals han de tenir una “mostra representativa”. Darrera aquesta expressió hi ha molts aspectes tècnics que són necessaris perquè la suma de persones entrevistades en una enquesta ens ofereixi una fotografia que representi bé el conjunt de la societat que vol representar. No és tracta només que el nombre d’entrevistats sigui prou ampli, sinó que a més s’ajusti bé a les proporcions reals de la societat respecte diverses característiques demogràfiques i socials, des del sexe a l’edat, l’educació o altres factors més difícils de capturar com la ideologia o el record de vot.

De fet, les enquestes electorals s’enfronten a moltes dificultats per arribar a aquesta representativitat, sobretot quan inclouen aquests elements que depenen de la percepció dels individus o de la seva pròpia disposició a expressar-los. La demoscòpia té un seguit de recursos, tant de disseny, execució i anàlisi de les enquestes per intentar controlar o corregir aquests problemes. Uns recursos que estan en evolució constant i que fan, en termes generals, que les mostres dels sondejos que veiem publicades compleixin amb uns mínims criteris estadístics de qualitat.

Realitzar una enquesta electoral és, però, un exercici costós i per això observem normalment com només les institucions públiques com el CEO o el CIS poden permetre’s mostres àmplies amb un major nombre de preguntes i una major representativitat de la població. Un aspecte fonamental quan volem conèixer de manera fiable aspectes més específics, com ara la intenció de vot dels electors.

Ens podem refiar de les enquestes electorals?

Com a tota eina, una enquesta electoral ens permet respondre certes qüestions i fer-ho d’una determinada manera. Com a tota eina, un ús ajustat a les seves possibilitats ens oferirà uns resultats més fiables que no pas si volem fer-la servir per coses on potser no ens pot aportar allò que ens agradaria. Això és un element fonamental en el cas de les enquestes. Com és obvi, les grans preguntes que sobrevolen una campanya electoral són sobre el futur. Qui guanyarà les eleccions, quants diputats o regidors treuran els partits, obtindran o no representació… són les preguntes que ens agradaria respondre. Però hem de ser conscients que les enquestes, tal i com dèiem, són una fotografia general d’un moment determinat en el temps.

De fet, amb els anys les enquestes són capaces de representar prou acuradament aquesta imatge global en el futur, però els marges amb què ens agradaria tenir aquesta imatge no poden ser prou precisos. Hem de recordar que, sovint, un nombre relativament petit de vots fa que un partit entri o no en una cambra de representació, sigui el parlament o un ajuntament, que quedi ‘primer’ o que obtingui prou diputats o regidors com per formar govern o fer viable una coalició. I aquests petits marges és molt difícil que una enquesta els pugui predir.

Per tant, la qüestió no és tant si les enquestes estan ‘ben fetes’, si són ‘neutrals’, etc. Això són qüestions tècniques que podem analitzar tècnicament i sobre les quals cal estar atent. Una enquesta ben dissenyada i transparent ens oferirà prou dades ‘tècniques’ que ens indiquin fins a quin punt podem extreure certes generalitzacions, i per aquest motiu trobarem termes com ‘intervals de confiança’ o ‘marges d’error’.

I aleshores, què fem amb les enquestes?

Com hem vist doncs, hi ha un seguit de condicionants tècnics, individuals i socials que hem de tenir en compte a l’hora de llegir una enquesta, més encara en una campanya electoral. Com és lògic els partits polítics tenen com a objectiu treure bons resultats, i la intensitat dels dies previs a les eleccions fa que les anàlisi que trobem als mitjans de comunicació no sempre siguin prou pausades i acurades.

Les enquestes formen part del paisatge de les campanyes electorals. De la mateixa manera que a la nit de les eleccions estem acostumats a sentir una sèrie de tòpics quan partits i opinadors reaccionen als resultats oficials, el mateix succeeix amb les enquestes durant la campanya electoral, on veiem interpretacions i especulacions sobre prediccions, guanyadors i perdedors.

Però sovint el principal problema és que voldríem fem preguntes a les enquestes sobre qüestions on simplement no ens poden respondre amb la precisió que voldríem. Així, podem acabar també amb alguns tòpics sobre els límits de les enquestes; cal llegir-les amb prudència i sent conscients d’allò què ens aporten, que és molt, però no tant com ens agradaria saber.