Per què Pedro Sánchez ha avançat les eleccions generals? 8 raons estratègiques que podrien justificar aquesta decisió

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar dilluns al matí, en plena ressaca dels resultats de les eleccions municipals i autonòmiques, i de manera totalment inesperada, que dissolia les Corts Generals i convocava eleccions pel proper 23 de juliol. La mesura va agafar a contrapeu a la majoria de partits i analistes en un matí de reflexió sobre els resultats electorals dels comicis celebrats tot just el dia anterior.

Com no pot ser d’altra manera, ràpidament van aparèixer múltiples hipòtesis sobre el per què de l’avançament electoral, fins al punt que en poques hores la decisió de Pedro Sánchez semblava que podia tenir tot el sentit del món, fins i tot encara que ningú abans l’havia previst.

A continuació presentem alguns arguments que poden haver entrat en l’equació de l’equip de Sánchez per dissoldre les Corts i convocar eleccions een menys de dos mesos.

Què porta a Pedro Sánchez a avançar les eleccions?

1. Els resultats en percentatge de vots del PSOE no són dolents: Diumenge el PSOE perd, respecte de les eleccions municipals de 2019, 406.646 vots, passant del 29,4% al 28,1% dels vots en el conjunt de l’estat. La principal patacada però la tenen els seus socis de govern, Podemos, que passen de gairebé un milió de vots fa 4 anys a poc més de 500.000; i Más Madrid, partit que amb tota probabilitat s’integrarà a la coalició de Sumar liderada per Yolanda Díaz, i que perd 136.102 vots (un 26% del seu electorat el 2019). El PSOE doncs aguanta l’envestida de la dreta i es veu amb possibilitats de guanyar en dos mesos.
2. S’acaba el debat sobre els resultats de les eleccions municipals i autonòmiques: On sí que el PSOE rep un bon correctiu és en la foto final de les eleccions. El PP guanya en 39 de les 50 capitals de província de l’estat però, sobretot, el PSOE perd el poder en 5 autonomies: País Valencià, Illes Balears, Aragó, La Rioja i Extremadura. El cas del País Valencià és especialment dolorós perquè el pacte del Botànic s’havia erigit com a paradigma del canvi i de les polítiques polítiques progressistes a l’estat. La convocatòria d’eleccions representa una cortina de fum sobre aquest tema.
3. Força a Podemos i a Sumar arribar a un acord en temps rècord: El pas endavant de Sánchez té una conseqüència imminent: l’espai a l’esquerra del PSOE, format a hores d’ara per Podem, Sumar i Más País, s’ha de posar d’acord per formar una coalició electoral en tan sols 10 dies. Amb tant poc de temps per negociar, qui té més força electoral (Sumar) té la paella pel mànec per imposar els seus postulats, que precisament són més propers al PSOE que els de Podem—i de fet, Yolanda Díaz ja ha registrat el nom de Movimiento Sumar.
4. Posa la por sobre l’arribada del poder de la dreta més extrema: Amb els resultats de les eleccions encara en calent, el PSOE pot vendre amb força l’argument del vot de la por, que en altres ocasions ja li ha funcionat. De fet,  el PSC recuperarà el lema del “Si tu no hi vas, ells tornen”, i és esperable que des de Ferraz s’empri una estratègia similar. Si l’esquerra vol guanyar és imprescindible que es mobilitzi el vot dels potencials abstencionistes, i per fer això, la idea d’un govern amb la participació de l’extrema dreta és una bona carta de presentació.
5. S’aprofitarà dels pactes que el PP haurà d’arribar amb Vox per governar a les autonomies: Vox serà decisiu en 18 capitals de província per a què el PP obtingui la majoria absoluta, i en centenars de municipis arreu de l’estat. El vot de Vox també serà imprescindible al País Valencià, Illes Balears, Cantàbria, Aragó i Extremadura. Fins al moment, Alberto Núñez Feijoo havia pogut evitar la fotografia del pacte amb Vox amb l’argument que l’acord tancat a Castella i Lleó es va prendre amb anterioritat a la seva elecció com a líder de la formació conservadora. Ara, però, el president del PP haurà de donar la cara i explicar el per què del seguit d’acords amb l’extrema dreta. Amb l’elecció dels alcaldes el 17 de juny, aquest serà un tema que l’esquerra indubtablement se n’aprofitarà durant la campanya.
6. Competeix contra Feijoo i evita l’ascens d’Ayuso: Si Feijoo surt reforçat dels comicis, la victòria de Díaz Ayuso a la Comunitat de Madrid encara consolida més a la líder populista dels conservadors a la Comunitat. Amb les eleccions en tan sols dos mesos qualsevol debat sobre la possible candidatura d’Ayuso a les generals queda tancada, i Sánchez es garanteix una campanya en la que es puguin parlar més de polítiques públiques.
7. S’estalvia un final de mandat agònic al Congrés: Amb els resultats municipals i la pèrdua de fins a 6 Comunitats Autònomes, el mandat de Sánchez hauria estat probablement ingovernable, amb constants peticions d’eleccions anticipades per part d’una dreta molt crescuda. Amb l’avançament de les eleccions Sánchez s’estalvia haver de participar en aquest circ.
8. L’esquerra pot guanyar: Tot i els resultat dolents de l’esquerra el diumenge, aquesta mateixa correlació de forces en les eleccions del 23J no permetria a la dreta  arribar a la majoria. La més que probable confluència de les esquerres al voltant de Sumar facilitaria encara una mica més les coses, sobretot si en molts districtes de dimensions mitjana aquesta formació aconseguís quedar per sobre de Vox i fer valer el mètode D’Hondt al seu favor. Amb tot, l’anunci de C’s de no concórrer a les eleccions —“per falta d’espai polític”— dificulta una mica les coses a l’esquerra, que ja comptava amb un percentatge de vots perduts en favor de la dreta en cada districte. Ara, aquestes paperetes amb tota probabilitat acabaran en mans del PP o de Vox.

En definitiva, per bé que inesperada i fins i tot considerada per alguns com a suïcida, la decisió de Pedro Sánchez d’avançar les eleccions al 23J sembla que pot tenir certa racionalitat estratègica. El curs dels esdeveniments dels propers dos mesos ens permetrà veure fins a quin punt la decisió pot haver sigut encertada o no. D’arguments en favor dels dos extrems segur que no en faltaran. De moment, en tot cas, ens quedem amb la idea que, des d’un punt de vista d’estratègia electoral, aquest moviment sembla que podria tenir sentit. El temps dirà.