Efectes de la digitalització sobre el raonament jurídic: una aproximació postfoucaultiana

26/02/2024
digitalizacion derecho

Un dels articles que integren el núm. 39 de la Revista IDP és “Efectes de la digitalització sobre el raonament jurídic: una aproximació postfoucaultiana“, elaborat per David Vila-Viñas, investigador postdoctoral Ramón y Cajal al Departament de Filosofia del Dret de la Universitat de Sevilla (US)

Des de la modernitat, la decisió jurídica ha tingut un ull posat en el passat —adoptar la decisió més justa— i un altre en el futur —adoptar la decisió més eficaç per prevenir els efectes del nostre problema. Els enfocaments i les tecnologies d’aquesta activitat preventiva i predictiva han estat un tema dels estudis postfoucaultians sobre el risc, la incertesa i la governamentalitat.

No tota activitat predictiva o reguladora és digital i es troba automatitzada, encara que els formalismes són una mica freqüents entre els raonaments jurídics per la seguretat jurídica que aporten. No obstant això, la intensa expansió digital sí que ha produït una metamorfosi profunda en la comprensió del dret que redefineix els fonaments de la seva racionalitat. En aquest article s’explora com la digitalització, lluny de ser un mer avenç tecnològic, es converteix en l’epicentre de canvis que impacten directament les dinàmiques judicials i socials.

Implicacions sociopolítiques

a) Un reforç tècnic

L’acumulació de big data ha obert una finestra a la possibilitat per treure el cap a les grans incerteses del dret, com l’evolució d’una conducta delictiva en funció del que ha passat i de les mesures adoptades, o almenys legitimar aquesta pretensió. No obstant això, la digitalització no només altera l’objecte i les aspiracions del raonament jurídic, sinó la seva pròpia racionalitat. Aquesta també s’ha formalitzat més i s’ha convertit en un objecte susceptible de cotes més grans d’automatització i previsió.

b) Un reforç de legitimitat

Un dels factors que intensifiquen la influència de la digitalització és el plus de legitimitat que els coneixements matemàtics, informàtics i els models que desenvolupen ofereixen sobre el vell raonament predictiu de caràcter clínic, que suposava la base del raonament jurídic més obert. Ara bé, aquest afegit de legitimitat s’ha de contrastar amb els efectes reals d’aquests processos, més enllà dels programats.

c) Congelar el passat i servir-lo reescalfat

En l’àmbit polític i social, les decisions automatitzades, impulsades per la digitalització, tendeixen a ser conservadores, en el sentit estricte que traslladen les situacions consolidades en el present com a model de reproducció cap al futur. A mitjà termini, no remoure les desigualtats socials bàsiques que estructuren l’ordre social en unes cronotopies donades pot implicar solidificar o ampliar aquestes bretxes.

Implicacions jurídiques

A partir d’alguns exemples podem veure com funciona aquesta digitalització i observar que els efectes potser no són tan revolucionaris com cal suposar en primera instància, atès que la formalització del raonament jurídic és una cosa inscrita a la nostra cultura, però sí que poden tenir efectes decisius en el llarg termini sobre el nostre sistema de creació, interpretació i aplicació del dret.

D’una banda, els espais oberts a la discrecionalitat de qui adopta la decisió poden ser reduïts progressivament per la massivitat i l’exhaustivitat dels itineraris argumentatius que es poden formalitzar i, per tant, predir-se. El pes d’aquest volum de decisions podria balancejar el pes interpretatiu concedit a les instàncies judicials altes i alterar la predisposició a accedir a la justícia o recórrer.

D’altra banda, una estandardització més exhaustiva dels fets amb rellevància jurídica pot reduir fins a gairebé eliminar els marges d’interpretació dels qui adopten les decisions jurídiques des d’una posició imparcial. Així, alguns dels criteris hermenèutics i altres principis generals del dret poden veure reduïts fins a la inoperativitat els seus supòsits de fet per activar-se. Això, des d’una perspectiva realista, és un canvi en el dret vigent derivat de canvis en la metodologia del raonament.

En aquest escenari serien aquelles persones que codifiquessin els sistemes d’estandardització, captura i aprenentatge amb les noves dades les que prenguessin les regnes del raonament jurídic per sobre dels operadors jurídics tradicionals, redistribuint-se així el poder juridicopolític de la creació del dret efectivament aplicat en els nostres sistemes.

Per a un major desenvolupament d’aquestes qüestions, es pot consultar la integritat de l’article esmentat a:

VILA-VINYAS, David. «Efectes de la digitalització sobre el raonament jurídic: una aproximació postfoucaultiana». IDP. Revista dInternet, Dret i Política, novembre 2023, núm. 39. DOI: https://doi.org/10.7238/idp.v0i39.416197

(Visited 48 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Investigador postdoctoral Ramón y Cajal al Departament de Filosofia del Dret de la Universitat de Sevilla (US).
Comentaris
Deixa un comentari